_
_
_
_
_

Bassa planteja derivar als municipis la lluita contra la pobresa energètica

La Generalitat canvia de fórmula per ajudar les famílies

Camilo S. Baquero

El nou Govern de la Generalitat sembla que vol capgirar la manera d'afrontar la lluita contra la pobresa energètica. La consellera de Treball, Assumptes Socials i Famílies, Dolors Bassa, va revelar ahir que una de les fórmules per blindar les ajudes de cara a noves impugnacions per part del Govern central podria passar perquè fossin els ajuntaments els que assumissin un paper més protagònic en el pagament dels rebuts als quals no poden fer front moltes famílies a causa de la crisi econòmica. Per a això s'hauria de destinar una dotació extraordinària als municipis perquè poguessin fer front directament als diferents casos, com passa ara a Barcelona o l'Hospitalet de Llobregat.

A la passada legislatura, el Departament d'Empresa i Ocupació (amb competències en Consum) va ser el que va portar la batuta per dissenyar la política contra la pobresa energètica. A l'octubre passat, la Generalitat havia pagat els rebuts a 13.200 famílies i calculava que podia duplicar les peticions. A més, encara negociava amb les empreses subministradores la quantitat de diners que posarien en un fons comú des del qual s'abonaria el cost dels impagaments. Aquesta borsa es va anunciar a l'octubre del 2014 i disposa només dels diners aportats per la Generalitat.

Bassa també va explicar, en una entrevista a La Xarxa, que seguiran les converses amb les companyies per evitar els talls. No va aclarir, no obstant això, si serà la seva megaconselleria la que a partir d'ara portarà la veu cantant o si continuarà sent un tema que es porti des d'Empresa, on hi ha més interlocució amb les subministradores.

Els serveis socials dels municipis són ara els responsables d'elaborar els informes de vulnerabilitat social que fan que una empresa subministradora no faci el tall. Alguns ajuntaments sí que tenen programes amb recursos propis per pagar les factures, als quals cal sumar entitats com Càrites.

Posar la mirada al món municipal és una manera, d'acord amb Bassa, d'evitar possibles vetos per part del Govern central d'una normativa pròpia, com ja va passar amb el decret del setembre de 2014. Aquesta norma només va beneficiar 900 famílies i va ser molt criticada ja que només postergava el pagament a després del període hivernal. Malgrat la seva ineficiència, Junts pel Sí va sacralitzar el recurs per part del Govern central com un fet gravíssim. A l'octubre passat, va succeir una cosa semblant amb una part del Codi de Consum. Malgrat això, la llei que va sorgir de la ILP antidesnonaments serveix de moment de recer al programa contra la pobresa energètica que desenvolupa Empresa, tal com van explicar en el seu moment des d'aquest departament. “No podem desobeir, però no podem prioritzar una llei per sobre del fet que la gent ho estigui passant malament”, va assegurar Bassa quan se li va preguntar si sospesava la desobediència respecte al veto del Tribunal Constitucional.

“El món municipal té totes les eines per a la detecció i l'atenció a les persones afectades, però no té la força en determinats moments per aconseguir la implicació de les subministradores”, adverteix Oriol Illa, president de la Mesa del Tercer Sector. Des de l'Aliança contra la Pobresa Energètica creuen que ara és prioritari el què en lloc del com. “Abans de dir que donarà més diners als Ajuntaments, el nou Govern hauria de comprometre's amb una data perquè estigui signat el conveni amb les empreses perquè contribueixin realment a finançar el fons contra la pobresa energètica”, demana Maria Campuzano.

Bassa va assegurar que la lluita contra la pobresa energètica no està condicionada per l'aprovació dels Pressupostos tot i que va advocar per la necessitat de tenir els recursos per tirar endavant el pla de xoc social pactat amb la CUP. La Generalitat va anunciar ahir l'ampliació de les ajudes urgents per afavorir la permanència de les famílies en els seus habitatges en cas de desnonaments.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Camilo S. Baquero
Reportero de la sección de Nacional, con la política catalana en el punto de mira. Antes de aterrizar en Barcelona había trabajado en diario El Tiempo (Bogotá). Estudió Comunicación Social - Periodismo en la Universidad de Antioquia y es exalumno de la Escuela UAM-EL PAÍS.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_