_
_
_
_
_

Colau imposa una clàusula social als bancs que cobren rebuts municipals

L’Ajuntament estalviarà 234.066 euros en comissions de les entitats

Clara Blanchar
L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau.
L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau.Gianluca Battista

L'Ajuntament de Barcelona ha introduït una “clàusula social” al conveni que té signat amb set entitats financeres que cobren els rebuts, les taxes, els preus públics o les multes de l'Ajuntament. Aquesta clàusula estableix que l'Ajuntament “es reserva el dret de denunciar unilateralment” el conveni “en cas que l'entitat financera dugui a terme actuacions en l'àmbit social contràries a l'estratègia del govern de la ciutat”. El conveni també preveu una rebaixa de les comissions del 14%.

L'alcaldia que lidera Ada Colau, que com a fundadora i portaveu de la PAH es va enfrontar als bancs que desnonen, subratlla que és la primera vegada que s'introdueix una clàusula així, “que pretén que la política financera de l'Ajuntament estigui vinculada a les prioritats i les sensibilitats del govern”.

La decisió de modificar el Protocol per a la prestació de serveis de cobrament de tributs, preus públics i multes es va prendre durant la reunió de l'equip de govern del passat 28 de desembre. L'anterior conveni vencia a finals del 2015 i les modificacions introduïdes formen part de la pràctica sobre la qual va advertir Barcelona en Comú en arribar al poder: revisar contractes, convenis i adjudicacions.

“Amb aquest acord el nou govern municipal demostra que és possible introduir canvis en la relació entre l'Administració i les entitats bancàries i pressionar-les perquè siguin més compromeses”, afirma el primer tinent d'alcalde i responsable d'Economia, Gerardo Pisarello. “La política financera de l'Ajuntament no pot ser aliena a les prioritats socials que expressa el govern, quan d'altra banda se'ls pressiona o reclama que col·laborin, per exemple, en matèria d'habitatge”, afegeix.

De moment Colau no ha aconseguit que les entitats financeres li cedeixin habitatges buits. Quan va arribar al poder l'estiu passat, l'alcaldessa es va reunir amb els principals bancs i la Sareb en un intent de signar la pau i que li cedissin pisos buits. Fins ara, l'única entitat que ha cedit pisos, 200, ha estat el banc dolent, que gestiona els actius tòxics del totxo. Una cessió que va arribar després de l'amenaça de l'Ajuntament de reclamar-los per la via judicial en aplicació de la ILP de l'emergència habitacional i la pobresa energètica, que preveu que l'Administració forci la cessió de pisos buits als grans propietaris.

Les set entitats autoritzades a cobrar rebuts municipals són totes d'una grandària notable, perquè el conveni fixa que han de tenir 50 oficines a la ciutat i 10 milions d'euros en rebuts domiciliats. Són CaixaBank, BBVA, CatalunyaCaixa, Banc Sabadell, Banco Popular, Bankia i Santander.

El nou protocol també estableix una rebaixa del 14% en les comissions que l'Ajuntament paga a aquestes entitats. El 2015 la ciutat va pagar 1,67 milions d'euros en comissions i aquest exercici estalviarà 234.066 euros.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Clara Blanchar
Centrada en la información sobre Barcelona, la política municipal, la ciudad y sus conflictos son su materia prima. Especializada en temas de urbanismo, movilidad, movimientos sociales y vivienda, ha trabajado en las secciones de economía, política y deportes. Es licenciada por la Universidad Autónoma de Barcelona y Máster de Periodismo de EL PAÍS.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_