Selecciona Edició
Connecta’t

Els Sumarroca tenien una llista de pagaments del 3% fets a “J. P.”

El document reflecteix una vintena d’adjudicacions fetes per la Generalitat durant l’últim Govern de Jordi Pujol

Jordi Sumarroca, conseller delegat de la constructora Teyco, tenia guardat a la seva caixa forta una llista manuscrita d'una vintena d'adjudicacions fetes per la Generalitat a l'últim Govern de Jordi Pujol, el 2002 i el 2003. La llista inclou el càlcul del 3% dels contractes i anotacions que indiquen el pagament d'aquest percentatge a algú identificat com a “J. P.”, inicials que coincideixen amb les de l'expresident català i també amb la del seu fill, Jordi Pujol Ferrusola, tots dos investigats per corrupció. Així consta en el sumari del cas 3%, que investiga el pagament a Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) de comissions il·legals per obra pública, i del qual el jutjat d'instrucció número 1 del Vendrell ha aixecat aquest divendres parcialment el secret de sumari. Les conseqüències legals del document són dubtoses, atès el temps que ha transcorregut, tot i que aporta noves evidències de com d'incrustada ha estat la corrupció en administracions governades per CDC. Teyco ha remès un comunicat en el qual assegura que el document “no pot provar cap pagament ja que no n'hi ha hagut”. I afegeix: “Les interpretacions que s'estan fent són errònies i d'un clar caràcter especulatiu”.

Full trobat a casa de Jordi Sumarroca. ampliar foto
Full trobat a casa de Jordi Sumarroca.

El document el va trobar la Guàrdia Civil durant l'escorcoll del domicili de Jordi Sumarroca el passat mes de juliol i estava guardat amb un altre foli en el qual també es calculava el 3% d'obres adjudicades pels ajuntaments de Sant Cugat del Vallès, Figueres, Lloret de Mar, Torredembarra i Sant Celoni per obres adjudicades el 2008 i el 2009. La troballa d'aquesta segona prova va ser el que va portar la Guàrdia Civil i a la Fiscalia Anticorrupció a fer un nou cop contra el finançament il·legal de Convergència, que va portar a finals d'agost a escorcollar la seu de Convergència a Barcelona.

El document que cita “J. P.” sembla que forma part d'una espècie de comptabilitat que portava Sumarroca, de la qual aquest és l'únic full que s'ha trobat, sobre el pagament del 3%. Inclou 20 adjudicacions relacionades amb diverses carteres d'inversió de la Generalitat, des de la sanitat pública fins a transports, passant per habitatge protegit i serveis socials, entre d'altres. Al càlcul del 3% sobre les primeres quatre adjudicacions consta com si les suposades comissions il·legals ja haguessin estat abonades, per un total de 255.000 euros. Les altres 16, amb una inversió total de 5,2 milions d'euros (el 3% és de 155.000 euros), sembla que estan pendents de liquidar. Cada adjudicació té un codi format per la lletra A i una xifra formada per tres números. Aquest codi no coincideix amb el de cap documentació oficial, per la qual cosa podien ser un sistema creat pel mateix Sumarroca per portar el control de les obres guanyades per Teyco i el pagament de les comissions corresponents.

El full està encapçalat per l'expressió “Estat comptes”, seguida de la data 12-3-03 i les inicials J. P. A continuació, el document recull l'expressió “descomptat”, a més d'altres inicials, P. I., la data del 12 de gener del 2002, la quantitat de 12.700.000 pessetes i el seu càlcul en euros, 76.328. Després d'aquesta quantitat hi ha quatre adjudicacions per un total de 4,97 milions d'euros. Al costat de cada contracte figura el càlcul del 3% exacte del cost de l'obra. La suma de totes les suposades comissions és, arrodonida, de 225.000 euros, xifra que està manuscrita amb l'expressió “tancat amb”.

El document recull a continuació 16 adjudicacions més sota l'encapçalament “no comptades” i el cost total és de 5.178.423 euros i el càlcul del 3%, de 155.353 euros, xifra que també figura amb el seu canvi en pessetes (25.848.513). Per últim, el foli conclou amb una anotació que suggereix pagaments nous: "Més tot l'extra de Rambla Catalunya".

Els contractes públics guanyats per Teyco estan citats amb expressions tan genèriques que en ocasions és impossible localitzar l'adjudicació a la qual es refereixen. En tres, per exemple, només figura “Institut Català de la Salut” i en dues més, “Benestar Social”. Altres expressions utilitzades són “Sanitat Tarragona” i el municipi en què es va dur a terme l'obra.

En altres casos, no obstant això, sí que és possible identificar l'adjudicació i es pot comprovar que els imports que inclou el document coincideixen amb l'obra concedida per la Generalitat el 2002 o el 2003. La nota “Autobusos Tarragona”, que és de dos milions d'euros en el document, coincideix amb el contracte recollit en la memòria del 2003 de Gisa (organisme responsable de l'obra pública de la Generalitat) sobre la rehabilitació i altres actuacions a les “estacions d'autobusos de les comarques de Tarragona”. En la memòria, l'import del contracte és d'1,99 milions d'euros i l'empresa adjudicatària és Teyco

Una altra nota fa referència a “Bombers Badalona”. El conveni de la primera fase d'aquest projecte es va signar a finals del 2002, tot i que les obres es van acabar el 2005. Aquest contracte ascendeix a 1,83 milions d'euros. Altres obres fàcilment identificables són la rehabilitació del castell de Llorda (Isona, Lleida) i una promoció d'habitatges socials a Móra d'Ebre (Tarragona). Els imports d'adjudicació publicats en butlletins oficials o altres documents coincideix gairebé al detall amb la xifra recollida per Jordi Sumarroca en la seva comptabilitat sobre el pagament del 3%.

Els anys als quals fa referència el document, el 2002 i el 2003, van ser els dos últims en què Jordi Pujol va ocupar la presidència de la Generalitat. En aquell moment, el conseller en cap del Govern era l'expresident Artur Mas. El conseller d'Obres Públiques llavors era Felip Puig, que també ha ocupat les carteres i d'Empresa i Ocupació en els governs d'Artur Mas. Altres obres adjudicades el 2002 i el 2003 també investigades judicialment són les de la línia 9 del Metro i la Ciutat de la Justícia. El jutge instructor del cas Palau considera que la constructora Ferrovial va pagar a Convergència un total de 6,6 milions d'euros en comissions il·legals per aquests projectes.