_
_
_
_
_

Varufakis, Colau i Oltra uneixen forces en una xarxa antiausteritat

Centenars de signatures, que van de Teresa Rodríguez i Miguel Urbán a Joseph Stiglitz i Noam Chomsky, fan una crida a participar en una conferència europea a Madrid

F. MANETTO
L'exministre de Finances grec, Iannis Varufakis.
L'exministre de Finances grec, Iannis Varufakis.Gorka Lejarcegi

S’anomena Pla B, contra l'austeritat, per una Europa democràtica, i és una “crida per construir un espai de convergència europeu contra l'austeritat i per a la construcció d'una veritable democràcia”.

Aquesta nova iniciativa té el suport de centenars de signatures de polítics, intel·lectuals i activistes –que van de l'exministre grec de Finances Iannis Varufakis a l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, passant per la vicepresidenta valenciana, Mònica Oltra, el premi Nobel d'Economia Joseph Stiglitz, la líder de Podem a Andalusia, Teresa Rodríguez, o l'eurodiputat Miguel Urbán– i pretén organitzar una xarxa internacional de pensament crític. Per a fer-ho, els seus impulsors, moviments socials i ciutadans, convoquen a Madrid una “conferència europea” per als dies 19, 20 i 21 de febrer. La premissa del manifest, que es donarà a conèixer avui, és la crisi grega i la pugna entre el Govern d’Alexis Tsipras i la Unió Europea, que va motivar la dimissió de Varufakis.

“El juliol del 2015”, es llegeix, “vam assistir a un cop d'Estat financer executat des de la Unió Europea i les seves institucions contra el Govern grec, que va condemnar la població grega a seguir sofrint les polítiques d'austeritat que ja havien rebutjat en dues ocasions a través de les urnes. Aquest cop ha intensificat el debat sobre el poder de les institucions de la Unió Europea, la seva incompatibilitat amb la democràcia i el seu paper com a garant dels drets bàsics exigits pels europeus”. L'exemple de Grècia, segons els promotors de la iniciativa, demostra “que per fer front a la conjuntura actual” s'han de “conjuminar esforços des de tots els estats membres i des de totes les esferes: la política, la intel·lectual i la de societat civil”. “La nostra visió és solidària i internacionalista”, asseguren.

Però, quin és l'objectiu i l'abast de la crida? Els seus promotors recorden que no es tracta d'un partit. “Volem crear un espai de confluència amb totes les persones, moviments i organitzacions que ens oposem al model actual d’Unió Europea i consensuar una agenda comuna d'objectius, projectes i accions amb l’objectiu final de trencar amb el règim d'austeritat de la UE i democratitzar radicalment les institucions europees, posant-les al servei de la ciutadania”.

Signants

Entre els signants de la iniciativa hi ha també l'alcalde de Cadis, José María González, l’eurodiputada de Podem Lola Sánchez, els d’IU Javier Couso i Marina Albiol i Yayo Herrero, d’Ecologistes en Acció. En nom de la direcció nacional del partit que lidera Pablo Iglesias s'hi ha sumat el seu secretari d'economia, el professor Nacho Álvarez. També hi figuren intel·lectuals com el cineasta britànic Ken Loach i el lingüista nord-americà Noam Chomsky, a més de l'economista Juan Torres, el relator de drets humans de l’ONU Alfred de Zayas, l'expresidenta del Parlament grec Zoe Konstantopulu i el portaveu del comitè internacional per a l'anul·lació del deute del tercer món, Éric Toussain.

Ada Colau va signar juntament amb el tinent d'alcalde de Barcelona, Gerardo Pisarello, i és una dels noms amb més projecció política. No obstant això, especifica que no es tracta d'una organització política en voga, informa Clara Blanchar. “Vivim”, va afirmar, “en una societat on passen tantes coses que de seguida es generen expectatives”. Varufakis va parlar amb ella i Pisarello, i va manifestar la voluntat d’“intercanviar opinions”. Però no es tracta de “generar l'estructura d'un partit europeu, sinó sobretot de crear una xarxa de pensament” amb la idea de millorar la democràcia europea. L'experiència de Colau, impulsora de la plataforma Barcelona en Comú i d’En Comú Podem, procedeix del municipalisme, i aquesta serà la seva principal aportació.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

F. MANETTO
Es editor de EL PAÍS América. Empezó a trabajar en EL PAÍS en 2006 tras cursar el Máster de Periodismo del diario. En Madrid se ha ocupado principalmente de información política y, como corresponsal en la Región Andina, se ha centrado en el posconflicto colombiano y en la crisis venezolana.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_