Traspassos després de quatre mesos d’aturada

El traspàs de carteres és un acte protocol·lari, gairebé a mesura de les càmeres. Amb prou feines hi ha temps per a una encaixada de mans i alguna broma. Ahir, però, la fotografia a la seu del Departament d'Economia va propiciar una reunió de treball de més d'una hora entre els consellers sortint i entrant. El nou vicepresident, Oriol Junqueras, va assumir la cartera més complexa de l'Executiu català. La primera tasca que té al davant és la de portar uns Pressupostos per a aquest any al Parlament, pels quals Junqueras buscarà suports més enllà de la CUP. En general, el traspàs d'ahir va servir per tornar a greixar la maquinària del Govern després de quatre mesos en funcions.

Els republicans s'estrenen en la Conselleria d'Economia amb la missió de quadrar el sudoku que ha de portar a uns nous Pressupostos i que ha de permetre desplegar part del pla de xoc acordat amb la CUP. Junqueras va afirmar que l'Executiu vol “anar més enllà de la majoria amb els anticapitalistes i comptar amb més grups”. Entre aquests nous socis hi podria haver els diputats de Catalunya Sí que es Pot (CSQP), el líder dels quals, Lluís Rabell, ahir no es va tancar a possibles acords.

La dificultat per aconseguir un acord de legislatura, però, pot portar a l'escenari oposat. En aquest cas, Junts pel Sí (JxS) no podria rebre el vistiplau de la Cambra als seus comptes. En aquest cas, el vicepresident va sostenir que hi haurà pròrroga. A pesar que JxSí va posar com a condició per executar les mesures del pla social l'aprovació dels Pressupostos, Junqueras va confiar que puguin desplegar-se sense els comptes del 2016.

L'altra gran tasca serà preparar la legislació per a l'anomenada Hisenda pròpia i l'agència que gestionarà una eventual Seguretat Social catalana. Ambdues, segons el pacte amb la CUP, hauran de discutir-se al Parlament al febrer. “Treballarem per disposar de totes les eines necessàries perquè la recaptació fiscal de Catalunya estigui en mans de les institucions públiques catalanes”, va afirmar Junqueras, que va recordar que ara el 95% de l'“esforç fiscal” de la societat catalana “el controla, gestiona i recapta el Govern espanyol”. Junqueras va oferir diàleg al ministre en funcions Cristóbal Montoro, si bé va advertir que la predisposició a parlar del titular d'Hisenda no és la mateixa que d'altres, i va citar Jorge Fernández Díaz.

En una altra conselleria econòmica, la d'Empresa, Jordi Baiget va rellevar Felip Puig, que abandona la seva carrera política per iniciar una carrera al món de l'empresa. Puig, que va ser l'home fort de Convergència i d'Artur Mas, descarta tornar al partit.

Un filòsof a Salut

Més sobri en paraules va ser el traspàs de carteres al Departament de Salut, la conselleria catalana amb més pressupost. Amb un “molta sort”, Boi Ruiz va cedir el testimoni a Antoni Comín (JxS). El nou conseller, el primer del període democràtic que no és metge, és llicenciat en Filosofia i Ciències Polítiques i és professor de l'Esade. Abans militant del PSC i diputat entre el 2003 i 2010, el 2014 va estripar el seu carnet socialista per apropar-se a l'òrbita d'ERC. Malgrat no tenir vinculació amb l'àmbit sanitari, va participar en les negociacions del pla de xoc social amb la CUP. “Deixes molt bona herència. Aguantar el sistema públic en aquestes circumstàncies no és fàcil”, va agrair Comín.

El nou conseller va mostrar en la seva estrena un perfil reservat –es va negar a parlar amb la premsa–, una actitud diferent de la que ha representat en la seva faceta com a tertulià o, fins i tot fa uns dies, ja quan sonava el seu nom dins de l'equip de Puigdemont, en revelar les prioritats del nou Govern en matèria de salut. Revertir privatitzacions i reduir les llistes d'espera són, segons Comín, els temes més urgents.

Però a part d'aquestes qüestions, incloses dins del pla de xoc i condicionades a l'aprovació de nous Pressupostos, Ruiz deixa a Comín altres patates calentes amb les quals haurà de bregar. La continuïtat del controvertit consorci sanitari de Lleida, suspès temporalment en espera d'aconseguir un consens, n'és un. ERC va retirar el seu suport en aquest tema en l'últim moment i a les portes de les eleccions municipals. Per la CUP és una línia vermella infranquejable. Un altre tema conflictiu és el projecte VISC+, de venda de dades sanitàries, que segueix en marxa malgrat l'oposició de gairebé tots els partits, especialment la CUP.

La consellera ‘indignada’

Dolors Bassa va rebre ahir de les mans de Neus Munté el testimoni del Departament de Benestar Social. La nova consellera inclourà a més en el seu àmbit l'àrea d'Ocupació (el Servei d'Ocupació, per exemple), la qual cosa converteix la cartera de l'exsecretària de la UGT a Girona en una megaconselleria. “El treball és la millor política social”, va justificar el canvi la debutant.

Bassa va cridar ahir l'atenció durant la presa de possessió perquè portava una xapa de les tisores, el símbol contra les retallades. “A partir d'avui, intentarem que s'acabin totes les retallades”, va assegurar la nova consellera, una meta que va insistir que només s'aconseguirà amb la independència. Tirar endavant el pla de xoc pactat amb la CUP i la lluita contra la desigualtat seran les prioritats de la nova consellera. Munté, que liderarà l'àrea social del Govern de Puigdemont, va treure importància al fet que la conselleria que s'encarregarà dels Serveis Socials no estigui sota el seu comandament sinó del de Junqueras. “Tot es coordinarà en el Consell Executiu”, va resoldre.

Continuïtat a Ensenyament

La nova consellera d'Ensenyament coneix molt bé la casa. Meritxell Ruiz es va exercir en l'anterior mandat com a directora general d'Atenció a les Famílies i a la Comunitat Educativa i era una de les persones de confiança d'Irene Rigau. Ruiz va assegurar que la implementació de l'anomenada llei Wert queda en suspens en espera de veure què passa amb el nou Govern central. “La nostra referència seguirà sent la llei d'educació de Catalunya, que preserva el model d'immersió i l'escola en català”, va afegir.

Un 'corcó' per a Renfe

Josep Rull va prendre el relleu de Santi Vila en el Departament de Territori amb un advertiment a Renfe i Adif, les empreses estatals que estan darrere d'un dels problemes més greus del transport públic de Catalunya: la xarxa de Rodalies, amb contínues incidències que afecten els seus usuaris. “Seré un corcó”, va assenyalar. Rull, bon coneixedor de l'àrea que ara assumeix, podrà fer al febrer el que Vila no ha aconseguit malgrat desencallar la finalització de les obres: inaugurar el tram de la línia 9 del metro, que arribarà fins a l'aeroport. El nou conseller ha fitxat com a número dos Ferran Falcó, que va estar imputat en el cas Adigsa, que investigava el pagament de comissions d'adjudicataris d'obres.