Selecciona Edició
Connecta’t

Puigdemont i el Govern en funcions marquen la renovació del TSJC

Miguel Ángel Gimeno aspira a la reelecció al capdavant del tribunal superior català, clau en el procés sobiranista

El president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Miguel Ángel Gimeno. Ampliar foto
El president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Miguel Ángel Gimeno.

En plenes negociacions per a la formació del Govern central i amb el desafiament independentista català avivat amb l'elecció de Carles Puigdemont al capdavant de la Generalitat, el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ha de decidir si renova en el seu càrrec Miguel Ángel Gimeno com a president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), un òrgan crucial en el procés sobiranista. EL TSJC investiga ja la querella contra l'expresident Artur Mas per la consulta del 9-N i, presumiblement, haurà de fer-se càrrec de futures accions legals si el Parlament o el nou govern incompleixen les resolucions del Tribunal Constitucional.

El mandat de Gimeno va acabar al desembre i el magistrat aspira a la reelecció, però les circumstàncies no li són favorables. Gimeno pertany a l'associació progressista Jutges per a la Democràcia, per la qual cosa no té al seu favor l'actual majoria conservadora del Poder Judicial. Té bona relació amb el PSC i no la té dolenta amb els nacionalistes. A més, des de la cúpula judicial, i fins i tot des del Govern se li ha retret la seva actuació en la querella del 9-N. En un acte el juliol passat, el president del CGPJ, Carlos Lesmes, li va traslladar el seu malestar pel fet que el TSJC no hagués citat encara a declarar Mas, l'exvicepresidenta Joana Ortega i la consellera d'Ensenyament Irene Rigau per un delicte de desobediència. Finalment, la citació es va produir dos dies després de les eleccions catalanes del 27-S, quan havien passat nou mesos des que la querella es va començar a tramitar.

La substitució de Gimeno es donava per segura fa tres mesos, però l'escenari d'incertesa que van deixar les eleccions generals i la possibilitat que a Catalunya es repetissin les autonòmiques va equilibrar una mica la balança al seu favor. Si la permanència del PP al Govern central no era segura i els nous comicis a Catalunya podien refredar el procés, potser al Poder Judicial li entrarien dubtes sobre la conveniència d'apartar Gimeno, sostenen fonts consultades. No obstant això, la inesperada investidura de Puigdemont pot afectar les aspiracions de reelecció del president del TSJC.

Gimeno, de 65 anys, sempre va ser partidari que els tribunals es quedessin al marge del conflicte català, una opinió amb la qual coincideixen membres consultats de la cúpula judicial. Però, d'altres, entre els quals se situa segons les fonts consultades el mateix Lesmes, creuen que el cap del TSJC ha d'adoptar una posició més activa contra qualsevol pas que faci la Generalitat en el seu pla de ruptura amb Espanya.

En contra de Gimeno pot jugar també que si el renoven en el càrrec, tindrà per davant cinc anys de mandat enfront dels tres que li resten a Carlos Lesmes al capdavant del CGPJ, per la qual cosa algunes fonts creuen que podria sentir-se lliure de pressió i actuar amb plena independència respecte a Lesmes tant en la instrucció de la querella pel 9-N com les actuacions judicials que podrien arribar si la Generalitat segueix endavant amb el seu pla de ruptura amb Espanya.

El Poder Judicial haurà de triar entre tres candidats en el ple previst l'última setmana de gener. Juntament amb l'actual president, aspiren també al càrrec els magistrats Fernando Lacaba, de 69 anys i membre de la conservadora Associació Professional de la Magistratura, i Jesús María Barrientos, de 55 i afiliat de la moderada Associació Francisco de Vitoria. Els tres van comparèixer aquest dimarts davant la comissió permanent del CGPJ per exposar el seu currículum i els seus projectes al capdavant del tribunal superior català. I el procés independentista no es va quedar al marge. Els candidats van coincidir que no preveuen un escenari de ruptura i en què es farà complir la llei. El Poder Judicial “jutjarà quan hagi de fer-ho”, va assenyalar Gimeno, que va rebutjar que els jutges siguin actors polítics i prenguin iniciatives en aquest sentit. “Si els uns i els altres estan manifestant-se tota l'estona, nosaltres no podem fer contradeclaraciones contínues perquè ens convertim en protagonistes”, va advertir.

Les fonts citades discrepen sobre quin candidat té més opcions. El bloc progressista, ara en minoria, donarà suport en principi a Gimeno. Lacaba té al seu favor el seu caràcter conservador, que l'apropa al de la majoria de la cúpula judicial. Però en alguns sectors se'l considera poc conciliador.

Les reticències cap a Gimeno i Lacaba poden beneficiar Barrientos, president de la secció vuitena de l'Audiència de Barcelona. En la presentació del seu projecte va considerar “preocupant” que el nou president català insisteixi en el pla de “desconnexió” amb Espanya anul·lat pel Constitucional.

El nomenament de València, en ple judici de Gürtel

Las circumstàncies polítiques han fet que la designació del president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) adquireixi especial rellevància. Però el Consell General del Poder Judicial també ha de triar en les properes setmanes els presidents dels tribunals superiors de València, Andalusia, Castella i Lleó i Castella-la Manxa. Encara que són nomenaments independents, algunes fonts assenyalen que en les negociacions es té en compte tot el paquet i els membres del ple cedeixen en uns casos per beneficiar l'aspirant més afí a un altre.

A València, l'actual presidenta, Pilar de l'Oliva, aspira a la reelecció. De l'Oliva, afiliada a la conservadora Associació Professional de la Magistratura (APM) però amb fama d'independent, presideix el primer judici de la trama Gürtel, que s'està celebrant a València. Aquesta circumstància no s'està quedant fora del debat sobre la seva reelecció, però les tesis discrepen: mentre uns consideren que en sortirà beneficiada perquè a la majoria conservadora no li convé rellevar-la en ple judici, d'altres adverteixen que el PP li retreu la seva actuació en aquest cas. Alguns vocals progressistes admeten que li donaran el seu vot, ja que no es presenta cap aspirant vinculat directament amb aquest sector i valoren positivament la feina que ha fet De l'Oliva.

Ella és, a més, l'única dona entre els 17 presidents de tribunals autonòmics. Aquesta condició, opinen algunes fonts, pot beneficiar-la perquè el Poder Judicial és conscient que la representació femenina en els llocs de la seva cúpula és ínfima i seria molt cridaner que se substituís l'única que ja ocupa el càrrec. Dels 15 aspirants a presidir un tribunal superior, només tres són dones. A més de València, dues magistrades més aspiren a aquest lloc a Castella i Lleó (María José Renedo) i a Castella-la Manxa (María de los Ángeles Montalvá).

En el cas d'Andalusia, l'actual president, Lorenzo del Río, té segura la continuïtat ja que no s'ha presentat cap altre candidat. Algunes fonts assenyalen que Del Río es va garantir la renovació en impedir que la jutgessa Mercedes Alaya pogués tornar al seu antic jutjat (del qual va sortir de forma voluntària) per seguir investigant el cas dels ERO, una decisió amb la qual va estar d'acord Carlos Lesmes i que va agradar a la Junta d'Andalusia.