_
_
_
_
_
Columna
Artículos estrictamente de opinión que responden al estilo propio del autor. Estos textos de opinión han de basarse en datos verificados y ser respetuosos con las personas aunque se critiquen sus actos. Todas las columnas de opinión de personas ajenas a la Redacción de EL PAÍS llevarán, tras la última línea, un pie de autor —por conocido que éste sea— donde se indique el cargo, título, militancia política (en su caso) u ocupación principal, o la que esté o estuvo relacionada con el tema abordado

Després de Mas, Rajoy?

Ara es veurà l’error dels que pensaven que defenestrant Mas s’acabaria el problema

Josep Ramoneda

El candidat predeterminat va renunciar i la investidura va ser possible. A Rajoy li xiularan les orelles. Artur Mas va caure quan ja ningú s'ho esperava. I la CUP, que ha aconseguit desconcertar tothom, inclosos els seus propis militants, entra al purgatori amb una medalla: el sector negocis de Convergència ha estat escombrat del Govern: ni Artur Mas, ni Felip Puig, ni Boi Ruiz, ni Germà Gordó segueixen.

Mariano Rajoy ha governat quatre anys amb majoria absoluta i no ha tingut mai la iniciativa política en aquest tema

Ja amb Carles Puigdemont com a nou president, la baralla arrenca en l'àmbit simbòlic: el Rei es nega a rebre la presidenta del Parlament, Carme Forcadell; i el Govern espanyol evita agrair a Mas els serveis prestats. Com a resposta, Puigdemont s'oblida del Rei i de la Constitució quan jura el càrrec. Que la querella vagi per aquests camins és una expressió d'impotència: en la mesura en què ni l'independentisme té prou força per saltar la tanca, ni els governants espanyols per desarticular-lo, la baralla se sublima a través dels ritus polítics.

El sobiranisme català no és un caprici de poques persones. I ara es veurà l'error dels que pensaven que defenestrant Mas s'acabaria el problema. Un projecte que ha arribat a mobilitzar dos milions de votants no es resol il·legalitzant-los. Mariano Rajoy ha governat quatre anys amb majoria absoluta i no ha tingut mai la iniciativa política en aquest tema. El seu partit s'ha desplomat a Catalunya, mentre el sobiranisme arribava a cotes insòlites. Sense cap més discurs que l'amenaça és difícil atreure els votants.

La sort de Carles Puigdemont i el seu Govern dependrà que hagin après la lliçó d'aquests mesos. El sobiranisme no està en condicions de forçar el salt a la independència. Ha de rectificar la seva estratègia, abaixar el ritme i acumular capital electoral. Amb els resultats obtinguts el 27-S, recordava el Financial Times, el sobiranisme no té legitimitat moral per exigir un referèndum. Per ser reconegut han de sumar més.

En lògica simetria, l'estratègia dels governants espanyols i dels partits contraris a la independència s'ha de centrar a fer que el vot sobiranista no creixi i a guanyar-se el sector tebi dels seus dos milions de votants. Per això cal fer política: plantar cara ideològicament i plantejar propostes per contrarestar els nusos argumentals de l'altra part. Han passat més de tres anys des que hi va haver la primera gran topada (setembre del 2012). Rajoy no ha plantejat cap iniciativa reformista adreçada als catalans. En democràcia, l'hegemonia es guanya en la lluita política, no s'imposa. Afrontar políticament la qüestió catalana és prioritat de la propera legislatura. I el balanç d'aquests quatre anys és nítid: Rajoy no serveix per fer aquesta tasca. Aquí tenim els resultats.

El sobiranisme no està en condicions de forçar el salt a la independència. Ha de rectificar la seva estratègia

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_