Selecciona Edició
Connecta’t

L’enfrontament entre el PSOE i Podem marca l’inici de la legislatura

El suport del PSOE i Ciutadans a Patxi López per presidir la Cambra després de la renúncia del PP a presentar candidat ha causat un xoc entre Podem i els socialistes

Patxi López (al centre) rep la felicitació del socialista Antonio Pradas i l'aplaudiment de tots els diputats del PSOE després de ser elegit president del Congrés.
Patxi López (al centre) rep la felicitació del socialista Antonio Pradas i l'aplaudiment de tots els diputats del PSOE després de ser elegit president del Congrés.

El Congrés va ser aquest dimecres l'escenari de l'inici d'una nova era política en què hi haurà un president de les Corts d'un partit diferent al majoritari, en què irrompen dos nous partits (Podem I Ciutadans) i en què les formes i actituds dels diputats no tenen res a veure amb la fase anterior. El socialista Patxi López va ser elegit president de la Cambra amb els vots del PSOE i Ciutadans i després de la renúncia del PP a presentar candidat propi. Aquest acord va provocar un enfrontament entre Podem i el PSOE, que va marcar el clima de la jornada, sempre rutinària i que en aquesta ocasió va estar carregada de simbolisme i gestos.

La legislatura va començar amb una disputa entre el PSOE i Podem, dos partits que estan cridats a participar en alguna de les possibles sortides a la incertesa política a Espanya. El pacte per triar el nou president del Congrés i els membres de la Mesa de la Cambra, del qual el partit de Pablo Iglesias ha quedat fora, ha provocat màxima tensió en les relacions entre els dos partits, que teòricament tractaran de negociar un pacte de Govern alternatiu al que intenta el PP. Tan dura va ser la resposta d’Iglesias al socialista Pedro Sánchez –va considera una “vergonya” l'acord per a la constitució de la Mesa– que la perspectiva d'un pacte del PSOE i Podem enfront del PP s’ha enfosquit. Els dos líders es van reunir dimarts durant més d'una hora i el resultat, segons fonts dels dos partits, va ser molt negatiu.

Patxi López va ser triat president del Congrés en el primer acte parlamentari de la legislatura més incerta, en un ambient diferent al de les altres deu de la democràcia. Va ser diferent per l'escenificació de la irrupció de dos grups nous; per les formes i actituds de diputats novells –per exemple, en la fórmula d'acatament de la Constitució– i, sobretot, per la fragmentació de la Cambra, que fa que planegi la idea de la repetició d'eleccions i, per tant, que aquesta sigui la legislatura més breu de la democràcia. És insòlit també que el president del Congrés (PSOE) no pertanyi al partit majoritari a la Cambra (PP).

El Congrés es va constituir en un ambient de final del cicle del bipartidisme, perquè, encara que el PP i el PSOE estan en totes les combinacions de Govern, en totes depenen d'algun dels partits nous. López va ser triat en segona volta, per majoria simple, amb 130 vots enfront dels 71 de Carolina Bescansa, la diputada de Podem presentada per aquest partit com a reacció a l'acord entre PSOE i Ciutadans sobre la Mesa del Congrés, el primer pacte de la legislatura. Aquest acord va provocar que el PP retirés el seu candidat i deixés el camí lliure a Patxi López.

Bescansa va tenir els vots dels 69 diputats de Podem (i candidatures vinculades a aquest partit), més els dels dos diputats d’IU-Unitat Popular. López va ser votat pels 90 del PSOE i els 40 de Ciutadans. Tots els altres grups van votar en blanc.

L'acord suposa que el PSOE tindrà dos llocs a la Mesa (inclòs el president); el PP, tres; Ciutadans, dos, i Podem, dos més. El pacte i les seves conseqüències van acabar sent el centre de les converses als passadissos de la Cambra, fins al punt de marcar el tediós ple, carregat aquesta vegada de gestos.

El president del Govern en funcions, Mariano Rajoy, va presentar l'acord com una espècie d'assaig general del que pretén per a la investidura; Albert Rivera (Ciutadans), com el pont entre populars i socialistes; Pedro Sánchez (PSOE), com a fruit de la seva voluntat negociadora però aïllat de la formació de Govern. El socialista va lamentar que Podem no s’hi sumés, mentre que Iglesias va arremetre contra l'acord, considerant-lo una avantsala d'un hipotètic pacte per donar la Moncloa al PP.

El líder de Podem va parlar de “vergonya” i va lamentar que el PSOE lliuri la Mesa del Congrés a la dreta. Segons la seva anàlisi, aquest és el preludi de l'acord entre populars i socialistes per a la investidura del president del Govern espanyol.

Xoc pels grups

El PSOE i Podem han xocat per la negativa dels socialistes a acceptar que la formació d’Iglesias pugui tenir quatre grups diferenciats en funció de les candidatures amb què es va presentar a Galícia, València i Catalunya. Per Iglesias era una condició indispensable, i per Sánchez és impossible reglamentàriament. El PSOE considera que l'acord de la Mesa és l'imprescindible per posar en marxa les institucions i que recull l'estricta proporcionalitat de l'hemicicle.

Juntament amb López van ser triats els tres membres del PP de la Mesa –Celia Villalobos, Rosa Romero i Alicia Sánchez-Camacho–; la del PSOE, Micaela Navarro; els dos de Ciutadans –José Ignacio Prendes i Patricia Reyes– i els de Podem –Gloria Elizo i Marcelo Expósito (d'En Comú Podem)–. El pas següent de la legislatura serà l'inici de les consultes del Rei amb els líders polítics per encetar el debat d'investidura, i la constitució dels grups parlamentaris. Es rebutjarà la petició de Podem de tenir quatre grups diferents i s'aplicarà flexibilitat a Democràcia i Llibertat (abans Convergència) i se li permetrà formar grup malgrat que no compleix un dels requisits.

Les fórmules utilitzades pels diputats de Podem i de les candidatures confluents van escapar-se del guió habitual, ja que van introduir referències a l'acatament de la Constitució “per canviar-la” i afirmacions com “mai més un país sense la seva gent i sense els seus pobles” o “per un procés que reconegui la sobirania”. Aquests diputats van incloure paraules en cadascuna de les llengües cooficials i van fer gestos de punys alçats o signes de victòria.

MÉS INFORMACIÓ