Catedràtics del Constitucional avalen la presa de possessió de Puigdemont
El catedràtic Pérez Royo considera, no obstant això, que hi ha una base impugnable
La majoria de constitucionalistes consultats per EL PAÍS avalen la forma en la qual Carles Puigdemont va prendre possessió com a president de la Generalitat malgrat ometre lleialtat al Rei i a la Constitució. Els juristes assenyalen que no existeix cap llei que obligui a expressar fidelitat i al·ludeixen a la jurisprudència del Tribunal Constitucional (TC) i del Suprem que accepta que s'assumeixi el càrrec “per imperatiu legal” sense necessitat d'adhesió ideològica.
L'Advocacia de l'Estat estudia si el Govern pot impugnar davant el TC que Puigdemont es limités a acatar “la voluntat del poble de Catalunya, representada en el Parlament”. Els serveis jurídics de la Cambra s'emparen que no hi ha llei que reguli el jurament. La de la Presidència i del Govern només fixa que l'acte s'ha de celebrar cinc dies després de la investidura.
El catedràtic de Dret Constitucional Joan Ridao no veu cap base per a la impugnació. L'exdiputat d'ERC al·lega que l'accés a un càrrec públic és un dret fonamental previst en l'article 23 de la Constitució, que no s'ha desenvolupat per una llei orgànica. Només existeix el Reial decret 707/79 que és de rang menor. Mercè Barceló, catedràtica de la Universitat Autònoma (UAB), assenyala que aquest reial decret va ser concebut per als funcionaris de l'Estat. “El Constitucional ja va dir que s'havia de fer una llei. I s'ha fet per a diputats, regidors i el poder judicial. Però no per al poder executiu”, ha dit a Catalunya Ràdio.
Xavier Arbós, catedràtic de la Universitat de Barcelona, comparteix que no hi ha una norma aplicable en la presa de possessió del president català i apunta que la Llei Orgànica del Règim Electoral fixa el procediment per a regidors i diputats. “I Puigdemont ho va fer com a diputat [ho va fer per imperatiu legal]”, esgrimeix el jurista. “No tot el que és rupturista en la intenció és necessàriament il·legal”.
“Es pot entendre que hi ha fórmules vàlides sempre que s'acceptin les obligacions inherents al càrrec”, afirma el catedràtic Enric Fossas (UAB), que coincideix amb Ridao que l'acte de dimarts va ser més que una cerimònia. “A partir d'ell, es desencadenen els actes jurídics”, diu. Javier Pérez Royo, catedràtic de la Universitat de Sevilla, sí que creu que hi ha una base impugnable perquè el TC ja va concloure que l'acatament era “inexcusable” per assumir la condició de diputat. Encara que fos per imperatiu legal, cosa que Puigdemont va ometre. “Si la Generalitat no té prevista la fórmula vol dir que es pot eximir o no? Al final, si el Govern recorre, el dilema el decidirà el TC. L'acatament és exigible i li poden retrotreure. Podria estendre's aquesta jurisprudència no només als parlamentaris sinó a qualsevol titular de poder públic”.
Societat Civil lamenta el jurament però creu que no és il·legal
Societat Civil, l'entitat contrària a la secessió, va qualificar ahir el jurament de Carles Puigdemont com un acte d'"insubmissió clara a la Constitució i a l'Estatut" encara que fonts de l'entitat admeten que no va ser il·legal perquè consideren que l'acte de possessió va ser només una cerimònia protocol·lària. Membres de l'entitat entenen que el president ja va acatar, encara que per imperatiu legal, la Constitució quan va retirar l'acta de diputat. Puigdemont, com a president de l'Associació de Municipis per a la Independència (AMI), va impulsar que els regidors acatessin al juny el càrrec amb lleialtat a la futura República Catalana però la Junta Electoral Central ho va desestimar. Al final, va assumir l'alcaldia per imperatiu legal. Societat Civil va avisar que els nous consellers prometran els seus càrrecs en termes semblants als de Puigdemont. "Els separatistes han fraccionat la societat catalana, consideren seves les institucions que haurien de ser de tots i ens condueix a un conflicte social de conseqüències imprevisibles", assenyala l'entitat en un comunicat deplorant la "gravíssima irresponsabilitat" dels nacionalistes en pretendre continuar "amb el seu pla il·legal, malgrat que no tenen el suport majoritari de la societat catalana".
