Selecciona Edició
Connecta’t

El cambrer acomiadat per tenir el virus de la sida

“L’empresa té tot el dret a contractar gent sana”, va escriure la seva cap al treballador

Daniel Jiménez, al costat de l'edifici on viu a Madrid.
Daniel Jiménez, al costat de l'edifici on viu a Madrid.

Daniel Jiménez tenia 25 anys quan va contreure el virus del VIH, el 2014. La seva mare li va donar suport des del primer moment i la medicació que el manté sa li permet fer una vida normal. Però l'any passat, quan treballava de cambrer, es va topar per primera vegada amb l'estigma social, aquest obstacle addicional en la vida quotidiana dels pacients seropositius. Quan ell va comunicar la seva malaltia a la seva cap, ella el va fer fora d'un dia per l'altre.

Jiménez va presentar denúncia per acomiadament improcedent i aquest dilluns l'empresa va admetre que havia estat discriminat per la seva malaltia. A canvi, la víctima ha renunciat a la indemnització, corresponent a vuit mesos de salari.

Aquest és el primer cas a Espanya en el qual una empresa reconeix la vulneració de drets per motiu del VIH, assegura Juan Silvestre, portaveu d'Imagina Más, una associació madrilenya especialitzada a ajudar malalts de VIH. El bar ha estat identificat per aquesta associació i no per la víctima, que es compromet en l'acta de conciliació a no revelar el nom del seu exocupador.

El madrileny havia començat a treballar al Mokäi, un local de la plaça de Pedro Zerolo, a Chueca (Madrid), a principis del maig del 2015. L'empresa, assegura ell, va trigar uns 10 dies a redactar el contracte, motiu pel qual quan va signar ell encara estava en període de prova.

La confessió

Al principi la relació amb la seva cap era una mica tensa, però de seguida van agafar una mica de confiança. Ella li va arribar a explicar problemes personals seus. “Una tarda vaig començar a suar bastant, perquè estava assimilant una nova medicació, i ella em va preguntar per què suava”, recorda. Després d'intentar esquivar la conversa, va acabar explicant-li que tenia el virus del VIH. “Al principi ella va sentir aquest xoc en el qual no saps què respondre”, explica el jove, però de seguida es va mostrar receptiva i, en acabar la jornada, ell se'n va anar a casa com sempre. Va ser en arribar quan va rebre un missatge de WhatsApp: “Sento molt el que et passa, però no em sembla just que no m'ho hagis comunicat abans de contractar-te. Tinc un negoci de restauració i almenys em podies haver explicat això, no em puc arriscar. Demà parlaré amb la gestoria i li comunicaré la teva baixa. Em sembla un cop baix per part teva”, segons es llegeix en un dels missatges que el noi guarda. Més avall, la seva excap afegeix: “L'empresa té tot el dret a contractar gent sana”.

Com que el VIH no és una malaltia transmissible a través de la manipulació d'aliments, discriminar algú en un establiment d'hostaleria amb motiu de la seva malaltia és discriminatori, segons la coordinadora estatal de VIH CESIDA.

“Jo no en sé res”

EL PAÍS va contactar aquest dimarts amb l'encarregada del bar Mokäi, que a la sentència surt només com a “Rebeca”, sense cognoms. “Jo no tinc res a veure amb l'administrador”, va assegurar aquest dimarts per telèfon. “No. Jo no vaig tractar amb Daniel Jiménez, no en sé absolutament res. A ell el va acomiadar l'empresa, a mi aquest tema m'han dit que estava resolt, i punt. No tinc res a dir, no en sé res”, agrega.

La propietària del local, i qui va anar al judici aquest dilluns, és la seva filla. Jiménez afegeix que l'estiu passat l'empresa va negar, a través de la seva pàgina de Facebook, que l'haguessin discriminat. Aquest web està avui fora de servei.

Quan el van fer fora es va sentir traït, explica la víctima. Va denunciar “per ràbia, per impotència; els diners em són igual”. Fa set mesos que rep tractament psiquiàtric, que pateix crisis d'ansietat i té malsons a les nits. Encara que treballa en el sector de l'hostaleria des dels 16 anys, actualment està a l'atur. Des que va denunciar ha tingut dificultats per trobar feina. “Vaig córrer un risc, perquè quan vaig a alguna feina i coneixen una mica el meu cas, posen excuses per no contactar-me. No em diuen clarament ‘no et vull perquè tens VIH’, diuen que no els interesso perquè no valc. O perquè aquesta no és la meva feina. I, no obstant això, tota la vida he estat cambrer”, explica Jiménez.

Ara es planteja el futur en uns altres termes: “La meva vida ha fet un gir de 180º. És veritat que necessito treballar d'alguna cosa. Però m'agradaria poder ajudar gent que estigui en la meva situació, que sàpiguen on acudir, com recórrer i tot això. Quan ho vius en la teva pròpia pell, és molt difícil. M'agradaria dedicar-me a una feina més humanitària”.

A Espanya es detecten de mitjana 10 noves infeccions de VIH al dia. Segons el Ministeri de Sanitat, la proporció d'homes que tenen sexe amb homes va pujar entre el 2010 i el 2014, davant de les infeccions de consumidors de droga per via intravenosa, que van disminuir. El 2014, l'any que van diagnosticar Jiménez va haver-hi 3.366 casos nous. “A mi m'és igual donar la cara. Si hi hagués hagut més gent que hagués lluitat per això públicament, potser jo no hauria tingut aquest problema. Això és el que falta: gent visible”, remata el jove.