Selecciona Edició
Connecta’t

El lletrat del Parlament adverteix del risc de seguir amb la secessió

Un informe recorda els efectes de la sentència que va anul·lar la resolució independentista

La presidenta, Carme Forcadell, amb els vicepresidents Lluis Maria Corominas (esquerra) i José Maria Espejo-Saavedra (dreta).
La presidenta, Carme Forcadell, amb els vicepresidents Lluis Maria Corominas (esquerra) i José Maria Espejo-Saavedra (dreta). EFE

Els serveis jurídics del Parlament han alertat dels riscos legals que suposaria que la Cambra prossegueixi el camí de la independència i apliqui el contingut de la resolució independentista aprovada el 9 de novembre passat i que va anul·lar el Tribunal Constitucional. Un informe jurídic que signa el lletrat major, Antoni Bayona, explica que l'Estat no romandrà impassible si continuen adoptant-se mesurades per “desconnectar” d'Espanya, de manera que aquestes decisions podrien ser recorregudes i suspeses de manera immediata.

El document va ser encarregat per la Mesa del Parlament a petició del grup de Catalunya Sí que es Pot i va anar demorant-se en la redacció, fins que el 2 de desembre es va dictar la sentència del Constitucional que anul·la la polèmica resolució de la Cambra. L'informe, datat el 15 de desembre passat, assenyala que la doctrina de la sentència és molt clara i que “no és descartable que, davant qualsevol actuació futura del Parlament relacionada amb la resolució, l'Estat intenti promoure un incident d'execució i demani la nul·litat d'una decisió parlamentària per considerar que contradiu la sentència”.

El lletrat defensa la competència del Parlament per elaborar lleis i recorda que de la sentència “no se'n desprèn cap prohibició a aquesta competència”, però recorda la possibilitat que sempre té el Govern espanyol de promoure un recurs d'inconstitucionalitat i d'impugnar una decisió del Parlament i dels efectes suspensius immediats que produiria. L'informe adverteix que “és possible que aquestes vies siguin utilitzades per l'Estat contra qualsevol decisió del Parlament que tingui relació directa amb la resolució” independentista. El lletrat major va més enllà i alerta que s'està referint “especialment” a les lleis anunciades del “procés constituent, d'Hisenda i de Seguretat Social que consten a l'apartat cinquè de la resolució” secessionista.

Per això, insisteix l'informe, “la doctrina de la sentència posa en evidència quines poden ser les dificultats jurídiques a què es poden enfrontar les futures decisions del Parlament i què pot significar això en relació amb les possibilitats que les seves previsions puguin materialitzar-se”.

Las frases de l'informe jurídic

“La sentència del Tribunal Constitucional comporta l'obligació que el Parlament la compleixi”.

“Després de la sentència és possible que aquestes vies legals [recurs o impugnació] siguin utilitzades per l'Estat contra qualsevol decisió del Parlament que tingui relació directa amb la resolució, especialment en relació amb les lleis del procés constituent, d'Hisenda i de Seguretat Social que s'anuncien en la resolució”.

“Els efectes de la sentència afecten qualsevol resolució del Parlament que insisteixin en la promoció i concreció del projecte polític de creació d'un Estat independent al marge de la reforma constitucional”.

Joan Coscubiela, portaveu de Catalunya Sí que es Pot, considera “una ensopegada que es volgués exhibir contingut social en la resolució per al·ludir a unes lleis que queden contaminades en el seu desenvolupament”. En opinió del diputat, “quan s'actua amb improvisació pot passar que un es tiri pedres contra la seva pròpia teulada”.

L'informe al·ludeix a la recent reforma de la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional i assegura que podria invocar-se per exigir el compliment de la sentència si el Parlament pren noves decisions “amb efectes anàlegs o semblants”. El lletrat major afegeix que això podria considerar-se una “contravenció de la sentència” i reitera que això serviria per a “qualsevol decisió que adopti el Parlament, especialment d'aquelles que puguin insistir en la promoció i concreció del projecte polític de creació d'un Estat independent al marge de la reforma constitucional”.

“La sentència del Tribunal Constitucional comporta l'obligació que el Parlament la compleixi”, recalca l'informe en la seva primera conclusió, encara que constata que l'exercici de la funció parlamentària “està garantit directament per l'Estatut” i altres lleis, i no pot quedar condicionat a la polèmica resolució secessionista ni a la seva nul·litat.