Selecciona Edició
Connecta’t

Carles Puigdemont omet el Rei i la Constitució en el seu jurament

El president de la Generalitat pren possessió canviant la fórmula protocol·lària per obviar les referències a l'Estat

Puigdemont pren possessió com a president de Catalunya. ATLAS

Carles Puigdemont va prendre ahir possessió com a nou president de la Generalitat i es va convertir en el primer mandatari català que no promet fidelitat ni al Rei ni a la Constitució. La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, es va saltar l'habitual fórmula protocol·lària de promesa del càrrec perquè Puigdemont només es referís a "la voluntat del poble de Catalunya, representada al Parlament". No va ser l'única insolència a Felip VI, en l'acte que confirma el profund desacord entre l'Estat i la Generalitat per l'independentisme, que va començar amb Artur Mas i continua amb Puigdemont.

Les conseqüències legals d'ometre el Rei i la Constitució són, ara com ara, una incògnita. L'Advocacia de l'Estat ho estudiarà, informa Javier Casqueiro. Fonts del Govern han assegurat a EL PAÍS que dimecres analitzaran les paraules de Puigdemont, la legislació i la jurisprudència existent per determinar si té cap rellevància penal.

La fórmula xoca amb el que estableix el Reial decret 707/1979, que regula el jurament en càrrecs i funcions públiques. Aquesta norma subratlla que la promesa ha de "complir fidelment les obligacions del càrrec amb lleialtat al Rei i de guardar i fer guardar la Constitució com a norma fonamental de l'Estat". No obstant això, l'incompliment de la fórmula que estableix el decret no ha tingut conseqüències en altres casos similars. El Tribunal Constitucional va emparar el 1990 els diputats d'Herri Batasuna que van defugir aquest formalisme en prendre possessió al Congrés.

Legal o no, la insolència de Puigdemont és una mostra més de la batalla de gestos que viuen la Generalitat i l'Estat, especialment greu des de la investidura del president. A la voluntat rupturista del Parlament va respondre Felip VI defugint l'habitual audiència a la seva presidenta després de la investidura. Ahir, com el 2012, el retrat del Rei estava tapat per una cortina.

El discurs i els gestos de Puigdemont marquen un camí que complica en gran mesura qualsevol acostament institucional. Això va quedar corroborat amb el gest seriós dels representants del Govern presents a la sala, encapçalats pel ministre Jorge Fernández Díaz i la delegada, María de los Llanos de Luna.

Malgrat el desvergonyiment d'ahir, quan la llei ho ha requerit, Puigdemont sí que ha promès respectar la Constitució, fins i tot per escrit, com quan fa poques setmanes va assumir l'acta de diputat. En el seu discurs ja com a president va defensar la fórmula usada. Va assegurar que explicitava la fidelitat a la Cambra i als catalans per argumentar la seva legitimitat per al càrrec: "El Parlament escull el president i el poble escull el Parlament, un cercle virtuós de legitimitat democràtica". Una manera de justificar el seu inesperat nomenament després del pas a un costat d'Artur Mas.

En les seves breus paraules, el líder català va deixar clar que l'objectiu del seu Govern és la independència. El president va justificar la secessió per separar-se d'un Estat que "humilia i ofega financerament" Catalunya. I va afegir: "Estem desatesos per les institucions de l'Estat, estem menystinguts". Enfront d'aquesta situació, ha promès una vida millor als catalans amb la independència: "Les esperances de la gent són millors condicions de vida i treball, els drets bàsics garantits, els seus serveis públics, la qualitat del medi ambient. Tot això no serà possible si no tenim les eines que ens ho permetin fer". Conscient que els independentistes no van aconseguir la majoria en vots el 27 de setembre passat, Puigdemont va fer una crida a ampliar el nombre de secessionistes: "Ens hem d'explicar més, ens hem d'explicar millor, i hi hem d'implicar més gent".

El president tindrà sobre la taula la declaració de ruptura que va aprovar el Parlament, que l'insta a començar el camí a la secessió amb la redacció de tres lleis en un mes: la del procés constituent, la de la Seguretat Social i la de la Hisenda catalana. Encara que pretén aplicar aquest text, suspès pel Constitucional, el president va assegurar que "garantirà la solvència jurídica" de les seves decisions.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ