Selecciona Edició
Connecta’t

Gràcies, Leo, maqui

La sort l'hem tinguda els culers, perquè va venir a Barcelona. Sense ell, el Barça no seria el mateix; és la pedra angular dels èxits del club dels últims deu anys

Messi s'abraça a Xavi en la celebració d'un gol el 2012. Ampliar foto
Messi s'abraça a Xavi en la celebració d'un gol el 2012. Reuters

Vaig conèixer Leo quan va arribar al vestuari del primer equip, amb 16 anys, però n'havia sentit a parlar abans. Sergi Alegre, un gran amic que va treballar molts anys al futbol base del FC Barcelona, em va avisar un dia dinant: “Xavi, puja gent boníssima”, em va dir parlant de la generació de Piqué, Cesc i companyia. “Però hi ha un argentí que no t'imagines el que és. Espectacular. Ja ho veuràs”, em va dir. Així que, per referències, sabia qui era quan el vaig veure aparèixer al vestuari. Ja se'l veia diferent, esclar, perquè hi ha coses que es noten al primer rondo. I Leo, a més, tenia alguna cosa que és el més difícil: entenia el joc, tenia passada i driblava qui li posessis al davant; al millor defensa que teníem a l'equip aquells dies, l'asseia. Poc després d'arribar, durant el seu primer any, ens va tocar compartir un viatge i vaig descobrir un noi educat, respectuós, humil, gens bufat. I en això és exemplar, perquè sent el que ara és, sent el més gran, no ha perdut aquests valors, ni un punt d'humilitat i respecte als companys. Crec que Leo no ha volgut ser mai diferent dels altres.

Pots tenir un any bo, o dos, però aguantar el temps que fa demostra un caràcter guanyador propi d’algú tan perfeccionista que no en té mai prou

Era diferent, però només tenia 16 anys, així que pensava que seria bo, però també sabia que el futbol és molt complicat, que hi intervenen moltes coses, i no em vaig imaginar mai que es convertiria en el millor jugador de la història. Des que el conec no ha deixat d'evolucionar en cap sentit. Ha millorat el que ja tenia i s'ha convertit, a més, en un golejador. Abans no tenia tant gol, i ara les clava totes, llança faltes... I com diu Pep, domina totes les facetes del joc. No tornarem a veure res que s'hi assembli. Ja no només pel que és capaç de fer, sinó pel temps que fa que ho executa. N'hi ha que han durat dos anys, tres. Ell sembla que no té fi.

La sort que hem tingut els culers és que vingués a Barcelona. Sense ell, el Barça no seria el mateix; és la pedra angular dels èxits del club dels últims deu anys. I això és una cosa que no puc passar per alt parlant de Leo, perquè és digne d'elogi: pots tenir un any bo, o dos, però aguantar el temps que fa demostra un caràcter guanyador inusual propi d'algú al qual no només li agrada el que fa, sinó que també és un perfeccionista, que no en té mai prou, que si en fa dos, en vol tres. I això ho veu tothom als partits, però durant la setmana és igual, així que fa millors tots els que l'envolten, perquè exigeix molt estar a la seva altura.

Aquest caràcter el porta a agafar emprenyades monumentals per haver perdut un partit. O a entristir-se molt, perquè sempre vol guanyar. Res no el molesta més que una derrota. El recordo desolat el dia que va fallar un penal contra el Chelsea i ens van eliminar de la Champions. Però també per haver-lo fallat contra el City, encara que havíem guanyat 3 a 1. Li dius que no passa res i ell et contesta: “Sí que passa, sí. He fallat”. I és cert, hi ha hagut dies en què l'he vist enfadat amb ell mateix, amb tot el que tenia al voltant i amb el món en general, però, i qui no? A més, no ha de ser fàcil gestionar ser el número u i ell, el 99,9% de les vegades, ho fa de meravella. Així que està més que disculpat, perquè ho compensa amplament amb la felicitat que contagia a qualsevol que li agradi el futbol.

Personalment em considero el seu amic. Com a persona és introvertit. Li costa obrir-se, però quan agafa confiança és molt divertit, molt bromista. Té una ironia boníssima. I un cor enorme, és molt bon paio. Sempre té un moment per ajudar en el que li demanis. “Escolta, Leo, que un amic m'ha demanat unes botes per a una fundació d'uns nens…”. Se les treu, les firma i te les regala. Sempre. Però el que més valoro d'ell és que és un tio legal. No t'enganya mai. Té un caràcter fort i quan alguna cosa no li agrada, no li agrada. I no miris de convènce'l. Però t'ho diu a la cara. Amb ell sempre tinc la sensació que no em trairà mai. Si m'ha de dir alguna cosa me la diu i sé que mai m'apunyalarà. Messi només enganya els defenses i el porter. I això ho valoro molt. En aquest sentit som molt semblants. Gràcies per això, Leo.

Res no el molesta més que una derrota. El recordo desolat el dia que va fallar un penal contra el Chelsea i ens van eliminar de la Champions

I gràcies per jugar com jugues, pels teus desmarcatges, els teus gols, les teves passades i els teus regatejos, pel que has donat al Barça i al futbol. I per ser com ets.

I felicitats per una altra Pilota d'Or. Te l'has guanyada.