Selecciona Edició
Connecta’t
OPINIÓ

Un cadàver molt honorable

El 9-N ha estat una matança ritual, amb sacrificis a la vanitat i a l’orgull d’Artur Mas

Aquest serial culmina la temporada actual amb un final espectacular. No com a Borgen, civilitzat i subtil, sinó com a Joc de trons, amb sang a dojo, execucions rituals i venjances.

1. Roda el cap més preuat. El conductor del procés, el timoner del viatge a Ítaca, tira la tovallola. Promet tornar i els seus fans ja el presenten com a màrtir del procés que ressuscitarà com a primer president de la república independent. Volen vendre la derrota com una victòria, teixir amb ell una llegenda, com la del rei portuguès Sebastià I, desaparegut en la derrota d'Alcazarquivir i esperat des de llavors com a salvador de la pàtria.

Per convèncer-lo que havia de tirar la tovallola han servit tots els instruments, amb l'adulació com a primer punt. La grandesa del seu gest, una talla política que creix, la visió de l'home d'Estat, l'autèntic líder d'un poble… etcètera. No és la vanitat, la seva única virtut. Compta també l'orgull ferit, que necessita sacrificis més importants. Això és el que explica aquest inexplicable pacte d'investidura, teixit tot amb el cru llenguatge del poder.

Els seus punts essencials són els tres primers, en els quals s'asseguren en la majoria de govern els dos diputats que complementen la majoria presidencial, es prohibeix als cupaires formar majories indesitjables pel procés i es garanteix la investidura en primera votació. Els altres dos punts són merament ornamentals a l'efecte de la investidura i de l'estabilitat parlamentària, i tenen com a única funció satisfer l'orgull ferit de Mas. La CUP fa autocrítica i propòsit d'esmena i, a més, es compromet a remodelar el grup parlamentari “per visualitzar un canvi d'etapa”. És de témer que aquesta factura, venjativa i divisiva, també passarà aviat altres factures.

2. Pateix la idea més estimada, el dret a decidir, que és el principi democràtic. Fins ara valien més les urnes i els vots que no pas els pactes forjats als despatxos. Aquest acord fet a les fosques i a tota velocitat s'ha aconseguit per evitar les urnes, perquè els ciutadans no tornessin a pronunciar-se. L'independentisme vol congelar la foto del 27-S perquè sap que el cim on va arribar difícilment es repetirà. La seva idea de democràcia no correspon a les majories repetides i persistents a favor de la independència que exigia el Tribunal Suprem canadenc en la seva famosa sentència sobre la Llei de Claredat per validar l'eventualitat d'un referèndum, sinó a la creació momentània i oportunista d'una majoria per desconnectar. Una dada preocupant per a tots els demòcrates.

3. Pateix el Parlament, menystingut i manipulat de forma partidista com a institució, de manera que es veu obligat a fer en vuit hores, un diumenge, i sense atendre a les formalitats i a la cortesia parlamentària, el que en circumstàncies normals es faria almenys en dos dies. Però no és estrany, el procés deixa una reguera de morts i ferits inacabable, entre els quals hi ha gairebé totes les institucions catalanes, des de la presidència i els mitjans de comunicació públics fins al Parlament, tot sota la presidència d'un cadàver més que excel·lent, molt honorable.