Selecciona Edició
Connecta’t

Messi contra Zidane

L’entrenador desperta les millors emocions al Madrid, igual que l’excel·lència del 10 defineix l’exuberància blaugrana

Messi, durant el derbi contra l'Espanyol. Ampliar foto
Messi, durant el derbi contra l'Espanyol. AP

El Barça de Luis Enrique va començar a governar el gener del 2015. Hi ha una imatge que expressa l'embranzida blaugrana després de Reis. Luis Suárez, Neymar i Messi, com si fossin Melcior, Gaspar i Baltasar, corren abraçats per festejar el triomf contra l'Atlètic de Madrid que va sepultar la derrota d'Anoeta, il·lustrada amb la suplència del 10. L'afició necessita gestos inequívocs per renovar la fe, i n'hi ha pocs de més convincents que la complicitat dels davanters, com si fossin nens, tots tres divertint-se al Camp Nou. Fins i tot les decisions més sorprenents de la directiva, alguna d'irracional –la destitució del director esportiu Zubizarreta–, altres d'assenyades –la convocatòria d'eleccions–, semblen que agafen sentit si hi intervé una fotografia genuïna amb els ídols cantant la victòria contra el campió de Lliga.

El benestar del Barça es mesura des de fa anys a partir de la cara de Messi, i el 10 va recuperar el somriure després de signar una treva amb Luis Enrique, molt capaç de viure fins llavors en un conflicte permanent, una sort per a un club tan volcànic. No hi ha cap notícia pitjor per a un equip que l'enfrontament de l'entrenador amb la figura, una circumstància que no va passar inadvertida al capità Xavi, mediador decisiu al Camp Nou. Messi no només es va avenir amb Luis Enrique, sinó que va decidir compartir la glòria amb Neymar i Luis Suárez, a qui va regalar la posició d'ariet, la mateixa que no van tenir Eto’o, Villa o Ibrahimovic. Així s'explica la importància que va tenir per a la gent blaugrana el retrat de l'efusivitat del 9, l'11 i el 10.

A partir d'aquell èxit va néixer el trident, després va venir el triplet i més tard es va aconseguir el pentacampionat, amb el Mundial de Clubs. El Barça es manté ferm amb l'arribada del 2016. Ha sobreviscut a un calendari duríssim, malgrat les lesions i la sanció de la FIFA, i ara comença a administrar els recursos amb l'arribada d'Aleix Vidal i Arda Turan i la plena recuperació de Messi. Neymar i Suárez han carregat amb el pes de l'equip fins que el 10 s'ha retrobat amb la seva millor versió, la que va oferir contra el Granada just abans de rebre segurament la seva cinquena Pilota d'Or. Ni el brasiler ni l'uruguaià discuteixen la condició de número u de Leo.

Suárez, Neymar i Messi celebrant un gol contra l'Atlètic el gener del 2015.
Suárez, Neymar i Messi celebrant un gol contra l'Atlètic el gener del 2015.

Messi desbancarà avui Cristiano Ronaldo, però el Barça té des de dissabte la certesa que el Madrid li tornarà a disputar la Lliga amb l'Atlètic. El portuguès va millorar contra el Deportivo i van marcar Benzema i Bale, autor d'un hat-trick en un partit superb del gal·lès, aclamat per Chamartín. El Madrid aspira al fet que Bale, Benzema i Cristiano tinguin el mateix impacte en el seu equip que Messi, Neymar i Suárez al Barça. L'aire fresc torna a córrer pel Bernabéu després de la destitució de Benítez. Hi ha bons entrenadors que tenen mals resultats en determinades institucions, alguna de molt punyetera, com per exemple el Madrid, més a gust amb tècnics menys intervencionistes, figures del nivell d'Ancelotti.

Els jugadors no s'han tret mai la pena pel comiat de l'entrenador italià i a Florentino, barallat amb els entrenadors vinculats al madridisme, gent com Del Bosque o Camacho, no li va quedar més remei que desdir-se i signar la quitança de Benítez, que va acabar generant pena o indiferència, el pitjor que pot passar en el futbol, i més al Bernabéu. Ningú sap encara què li va veure Florentino a Benítez, els equips del qual poden ser tan competitius com freds i insensibles, sense sentiment, com s'advertia al Madrid. No se sap encara què passarà amb l'equip amb Zidane. Les coses, de moment, van sortir molt bé dissabte i la gent va recuperar la passió a Chamartín.

Zidane saluda Bale. ampliar foto
Zidane saluda Bale. Getty Images

Zidane desperta les millors emocions al Madrid. La imatge de la seva volea a Glasgow romandrà per a tota la vida en la memòria del club i es presenta com la metàfora del seu treball: és tan difícil com possible, propi de les figures futbolístiques que generen il·lusió, sempre respectades i admirades, per més que en el seu currículum figurin també rampells colèrics, únics com el gol del Hampden Park. Zidane ha aparegut i el Bernabéu es va posar a l'inici del 2016 tan content com el Camp Nou des que el seu equip va enlairar-se després de guanyar l'Atlètic l'11 de gener del 2015. Ningú ha dubtat mai de la màgia de Zizou i encara menys després de Reis. Els títols, ja se sap, es guanyen al maig o juny; ara, acabada la primera volta, només es poden perdre, i de moment, a l'espera que resolgui l'enigma entre James i Isco, el tècnic francès té el respecte dels contraris i s'ha guanyat l'aplaudiment de l'afició del Madrid.

El Barça ha sabut construir un equip amb Messi. El Madrid pretén construir ara el seu a partir de Zidane.

MÉS INFORMACIÓ