Les reserves d’aigua eviten la sequera malgrat la falta de pluja i la calor
L’any passat va ser un any sec, però el 2014 els pantans van quedar per sobre del 80%
Catalunya va patir el 2015 una meteorologia excepcional; les temperatures més altes dels últims 65 anys i poques precipitacions, un còctel perillós per a una regió mediterrània que tendeix a patir episodis de sequera regularment. Experts consultats per EL PAÍS descarten, no obstant això, que hi hagi talls de subministrament d'aigua en un espai breu de temps. La pluja del 2014 va deixar els pantans per sobre del 80% a principis de l'any passat. L'estat mig dels embassaments en aquestes èpoques és del 67% (segons la mitjana de l'última dècada), però actualment estan al voltant del 74%, una situació que, segons els experts, assegura que en els propers 12 mesos no es produeixi un episodi de sequera, sempre que el 2016 no sigui tan sec com l'any passat.
Els observatoris catalans van registrar el 2015 dades històriques. A Barcelona, l'Observatori Fabra, que pertany a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts, la temperatura mitjana va ser de 16,6 graus, la més alta de l'últim segle juntament amb el 2006, i es van acumular només 345 mil·límetres d'aigua, la quantitat més baixa registrada i gairebé un 50% de la mitjana de la recollida entre el 1961 i el 1990, període de referència que utilitza el Servei Meteorològic de Catalunya (SMC).
Les dades de la capital no són un cas aïllat. En el 50% del territori català es va acumular un 70% de la pluja mitjana registrada. En alguns punts de les comarques del Pla d'Urgell, el Bages, el Vallès Occidental i el Baix Llobregat van caure quantitats inferiors al 50% de la mitjana. Només es van salvar al Pirineu occidental i al massís dels Ports, on es pot qualificar l'any com a plujós, i punts dels Pirineus, Prepirineu i el sud del litoral i prelitoral, en els quals les quantitats caigudes van ser “normals”, segons dades del SCM.
No es tracta només que el 2015 hagi estat el més càlid i un dels més secs de les sèries històriques. És que, com assenyala un executiu del sector de l'aigua, la probabilitat augmenta perquè Catalunya acostuma a passar el 20% del seu temps en sequera, cosa que passa cada cinc anys. I en fa set que va acabar l'últim d'aquests períodes. Si fos cosa de l'estadística, fa dos anys hauriem patit una altra crisi d'aigua.
Al Govern recorden l'últim episodi de sequera, el del 2008, el pitjor en els últims 70 anys. Llavors es va deslligar una guerra de l'aigua entre la Generalitat i el Govern central i entre sectors de la societat favorables al transvasament del Segre a Barcelona i els contraris al projecte. “L'indicador de sequera no són les pluges que han caigut, sinó l'estat dels embassaments”, recorda Maria del Carmen Llasat, professora del Departament de Meteorologia i Astronomia de la Universitat de Barcelona (UB). De fet, el Govern tripartit català va fixar l'activació del dret de sequera derogat el 2009 quan els pantans arribessin al 20% de la seva capacitat.
Narcís Prat, Catedràtic d'Ecologia de la UB, assegura que el 2008 no hi va haver escassetat d'aigua, sinó una “mala gestió”. Per tant, la situació actual, amb tres vegades més d'aigua que set anys enrere, és bona: “Les reserves dels pantans asseguren el subministrament per a un any o un any i mig si no plou més”. A més, afegeix, “Catalunya ha millorat en la gestió de l'aigua en aquests set anys”. L'únic però que posa Prat és la falta d'inversió del Govern de CiU en els últims anys. “No han fet pràcticament res”.
“No podem comparar les condicions que tenim ara amb les del 2008; estem molt millor. Hauríem de tenir un any igual o pitjor que el passat per començar a preocupar-nos”, adverteix Llasat. Però les previsions per al 2016 no són bones. La NOAA nord-americana (National Oceanic and Atmospheric Agency) realitza unes prediccions estacionals a uns mesos vista en les quals acostuma a encertar i no preveu gaires canvis a la península Ibèrica fins, almenys, el pròxim mes de juny. Temperatures altes i precipitacions escasses que continuaran minvant les reserves dels embassaments, com ha succeït en l'últim any.
“Les prediccions estacionals ens anuncien que les pluges seran inferiors a Catalunya al que és normal fins a juny i en el balanç hídric continuarà afectant la temperatura, també superior a les normals. Després la situació tendeix a normalitzar-se”, assenyala Javier Martín Vide, Catedràtic de Geografia Física de la UB. La fortuna és que actualment els pantans segueixen estant en uns bons nivells. “No veig senyals d'alarma quant a recursos disponibles, però sí d'alerta com és habitual en el medi mediterrani, on cal estalviar aigua”, assegura Vide.
Un matís pesa sobre aquestes previsions de la NOAA. La variabilitat del clima Mediterrani, molt aïllat per les seves condicions orogràfiques del conjunt del sistema climàtic i en el qual la sèrie anual de precipitacions pot canviar en gairebé dues jornades de pluges torrencials. Aquests tres dies poden convertir un any que era sec, en un altre de plujós per a les sèries climàtiques.
Existeix un acord entre els científics a atribuir l'augment de les temperatures registrades en els últims anys al canvi climàtic. Però no així amb el descens de les precipitacions. “La pluja és molt incerta”, explica Llasat, que matisa: “Sí que hi ha un consens entre els científics en el canvi climàtic i en què cada vegada hi haurà més sequeres, ja que les ratxes de dies seguits sense precipitacions augmentarà, però també creixeran els episodis de tempestes”.
