Selecciona Edició
Connecta’t

El judici del ‘cas Nóos’ posa fi a sis anys d’escàndol institucional

La vista oral sobre el desviament de 6,2 milions d'euros a les empreses d'Iñaki Urdangarin comença dilluns

Urdangarin i la infanta Cristina a l'entrada dels jutjats.
Urdangarin i la infanta Cristina a l'entrada dels jutjats. AFP

El judici del cas Nóos sobre el suposat desviament de 6,2 milions d'euros de fons públics a les empreses d'Iñaki Urdangarin, el marit de la infanta Cristina, comença demà dilluns a l'Audiència Provincial de les Balears. L'obertura de la vista oral posa fi a sis anys d'un dels escàndols institucionals més importants de la història recent d'Espanya, que va afectar notablement la imatge de la Corona. Les tres magistrades que formen el tribunal hauran de decidir en la primera fase del procés si mantenen al banc dels acusats la germana de Felip VI.

El cas Nóos es va començar a investigar el 2010 gairebé per casualitat. El fiscal anticorrupció Pedro Horrach i el jutge José Castro, endinsats en el macrosumari del cas Palma Arena, es van fixar en una carpeta mig buida on hi havia guardat un expedient oficial en què es justificava el pagament d'un milió d'euros des del Govern balear presidit per Jaume Matas a l'Institut Nóos, dirigit per Iñaki Urdangarin i el seu soci de llavors, Diego Torres. La quantitat era el preu que s'havia pactat per organitzar un congrés dedicat a l'impacte de l'esport en l'activitat turística.

La quantitat abonada a l'Institut Nóos a través de l'Institut Balear de l'Esport va cridar l'atenció del magistrat instructor i del fiscal, que van descobrir un embull de contractes del Govern autonòmic, de la Generalitat Valenciana i de l'Ajuntament de València amb l'organisme dirigit per Urdangarin.

L'Institut Nóos, del qual eren membres Cristina de Borbó i l'exsecretari de les infantes Carlos García Revenga va aconseguir contractes –de forma fraudulenta i vulnerant tots els principis de contractació pública– per valor de 5,8 milions d'euros entre el 2004 i el 2007. Part d'aquests diners, no menys de 2,6 milions d'euros, va ser desviada suposadament per Urdangarin i Torres a un entramat d'empreses que depenia de l'Institut Nóos, entre les quals destaca Aizoon.

Les quantitats percebudes fraudulentament van suposar un frau fiscal a través d'Aizoon de 182.000 i 155.000 euros el 2007 i el 2008, respectivament, en el cas d'Urdangarin. La fiscalia sosté que la seva dona, Cristina de Borbó, a la qual qualifica d'element "decoratiu” a l'Institut Nóos, no va ser de cooperadora necessària en el delicte fiscal, sinó que va ser partícip a títol lucratiu, és a dir, que es va beneficiar dels diners defraudats però sense ser conscient que cometia un delicte. No obstant això, l'acusació popular exercida per Manos Limpias, i el jutge José Castro en la seva interlocutòria d'obertura de judici oral, mantenen la imputació de la germana del Rei.

Maldecap

El cas, que acumula més de 70.000 fulls i al voltant d'un centenar de volums, ha suposat un autèntic maldecap tant en els últims anys del regnat de Joan Carles I i en els primers temps de Felip VI. L'anterior monarca va enviar el seu assessor jurídic, José Manuel Romero, comte de Fontao, a investigar els negocis del seu gendre el 2006 després que les activitats de l'Institut Nóos fossin objecte d'atenció parlamentària a les Balears. Urdangarin es va negar a abandonar la seva activitat empresarial particular fins a l'any 2009, quan va fitxar per Telefónica i es va traslladar a viure a Washington.

El desembre del 2011 el jutge Castro va imputar Urdangarin. En el seu discurs de la nit de Nadal d'aquell any, Joan Carles I va pronunciar una frase definitiva: “La justícia és igual per a tots”. El seu gendre començava a quedar fora del paraigua institucional de la Casa del Rei. El febrer de l'any següent, l'antic jugador d'handbol va acudir a declarar imputat davant del jutge. Durant 22 hores al llarg de dues jornades, Urdangarin va carregar de tota la responsabilitat al seu soci Diego Torres i es va esforçar a apartar a la Infanta de les seves activitats.

No obstant això, l'aparició en la causa de delictes fiscals va acabar esquitxant la infanta, que el febrer del 2014 va haver de declarar davant del jutge Castro imputada. En les sis hores d'interrogatori, la germana del Rei va contestar 182 vegades “no ho sé” i 55 “no ho recordo”. La infanta, que no té el títol de duquessa de Palma des del juny passat, seurà dilluns al banc dels acusats.

MÉS INFORMACIÓ