Selecciona Edició
Connecta’t

Les biblioteques catalanes tripliquen els seus voluntaris, que ja sumen gairebé 800

Els col·laboradors realitzen nombroses funcions sempre sense cobrar ni un cèntim

Un dels bibliotecaris voluntaris.
Un dels bibliotecaris voluntaris.

Alguns s'acosten als matins per obrir les portes, altres recullen paquets i els porten a cases de desconeguts. N'hi ha que prefereixen classificar arxius i ordenar prestatgeries per passar més temps entre els passadissos i fins i tot els qui fan la feina d'organitzar cursets. Tot sense demanar ni un cèntim a canvi. Les biblioteques catalanes han vist els seus voluntaris triplicar-se entre el 2010 i el 2014, segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) i ja són 766 els ciutadans que dediquen part del seu temps lliure a dinamitzar algun dels 849 centres que hi ha al territori.

L'augment d'usuaris i la congelació de plantilles durant la crisi van impulsar moltes biblioteques a reclutar col·laboradors per a les activitats extra que el personal no aconseguia realitzar. La resposta obtinguda va superar les expectatives. Catalunya és la comunitat autònoma on més voluntaris tenen aquests centres. La segueix Galícia, amb una xifra molt llunyana: 223.

Quan Elisabet Clavería es va assabentar fa tres anys que la biblioteca de Vilassar de Mar buscava voluntaris, l'enginyera pluriocupada de 50 anys va pensar que havia de "retornar" alguna cosa al centre. Es va apuntar a Lexcit, un programa per millorar la comprensió lectora dels menors, i es va oferir a portar llibres a casa d'una dona de 91 anys amb problemes de mobilitat. "És una gran lectora, amb molta cultura i món. Quan hi vaig, m'explica el que ha llegit i què li ha agradat més. Aquest any, estic més ocupada i he hagut de deixar Lexcit, però per a ella he reservat temps", confessa.

“Demanda social”


La cap de Serveis Bibliotecaris de la Generalitat, Carme Fenoll, atribueix aquest increment de voluntaris a una "demanda social" que aquests centres "han sabut canalitzar" en els anys de crisis. "Pels temps en què vivim, la gent sent que ha de retornar alguna cosa a la societat i les biblioteques resulten una opció atractiva perquè són espais oberts on un se sent integrat", afirma.

El perfil dels voluntaris és variat, però el més estès és el de jubilats amb un nivell de formació alt que volen mantenir-se actius. Com Joaquim Franquesa, que un any després d'haver-se retirat de la medicina va trobar a la biblioteca de Girona un lloc on "seguir fent alguna cosa i estar ocupat". Hi va tres dies a la setmana a classificar postals antigues i comentar-les en fitxes. Una tasca gens avorrida per a un afeccionat a la història. "La biblioteca em va enviar a un curs de conservació de llibres i quan acabi amb el lot de 1.500 postals començaré amb això", explica content.

Fenoll insisteix que els voluntaris no reemplacen els treballadors perquè no exerceixen funcions estructurals. A la biblioteca de Vilassar de Mar, per exemple, la majoria dels 45 col·laboradors es reparteixen entre Lexcit i els 11 grups de conversa en idiomes estrangers. Acostumen a portar-los persones que acaben d'arribar a la ciutat i que volen conèixer gent, explica la directora, Laia Ventura. "Fa sis anys només teníem uns sis o set voluntaris i ara, hi ha llista d'espera", assegura.

Lectures en clíniques


La directora de la biblioteca de Banyoles, Eva Martí, prefereix limitar el nombre de voluntaris per poder "consolidar-los i cuidar-los". En té sis que ajuden els quatre treballadors del centre a oferir "serveis que no podem abastar", com ara lectures en clíniques i residències. "Estem en contacte amb els serveis socials de l'Ajuntament, que ens traslladen casos. Com el d'una senyora de 85 anys que volia aprendre a llegir. Vam trobar una mestra de 50 anys que n'hi va voler ensenyar. Només de poder fer-se la llista per anar a comprar, la dona ja estava molt contenta", relata Martí.

A la biblioteca de Tortosa, hi ha gairebé tantes activitats com voluntaris. Ja en sumen 40 i s'encarreguen de col·locar llibres, trucar els usuaris que no els retornen a temps, llegir per a persones amb visió reduïda, empaquetar els préstecs interbibliotecaris, ajudar en tallers d'escriptura creativa dirigits a discapacitats psíquics... "Sense ells seria impossible realitzar totes les activitats que fem i pensem que és important dinamitzar el centre perquè si no és difícil que la gent ens conegui", explica la directora, Irene Prades. Admet que de vegades es pregunta "si és bo solucionar aquestes mancances amb voluntaris de cara a l'Administració o no", però creu que "el contribuent paga els seus impostos i té dret a aquests serveis".