Mas: “Hem aconseguit el que les urnes no ens van donar”
El líder de Convergència posa fi a cinc anys de presidència sense abandonar la política
A Artur Mas li va costar set anys d'oposició arribar a president de la Generalitat i, després de cinc més al capdavant del Govern, ahir va haver d'abandonar el càrrec per assegurar l'estabilitat parlamentària i la formació d'un nou Govern. Junts pel Sí espera una legislatura controlable, amb la CUP limitada en les seves funcions d'oposició després de l'acord signat ahir. Tot, pel pas enrere que fa Mas en favor de l'alcalde de Girona, Carles Puigdemont. "Hem aconseguit el que les urnes no ens van donar", va il·lustrar el president sortint ahir, en la seva última roda de premsa a la Generalitat.
Mas va revelar alguna incògnita sobre el seu futur, encara que va deixar-ne altres sobre la taula. El líder de Convergència no assumirà cap càrrec, però sí que es posa a la disposició de Puigdemont per a les tasques que li encomani. "Seré expresident de la Generalitat. Això no treu que jo quedi a la disposició del Parlament pel que se'm demani, del futur president i del Govern", va apuntar Mas. A l'espera de rebre algun encàrrec, la seva tasca, segons va dir, serà reflotar Convergència, en ple procés de refundació pels casos de corrupció i la caiguda electoral. Mas ho va deixar clar: "Jo no em retiro de la política".
Dubtes com a diputat
Aquestes van ser les certeses que va oferir Mas, que va deixar altres incògnites. Una d'aquestes és si seguirà com a diputat: va assegurar que encara no havia tingut temps de pensar-ho. La segona és si tornarà a intentar ser president de la Generalitat. Mas s'havia compromès a abandonar el càrrec quan acabés el procés sobiranista. Amb el seu pas enrere, va assegurar, la promesa queda aparcada, i no va renunciar a tornar a ser candidat a la presidència de la Generalitat en el futur: "Aquesta porta ha quedat oberta".
El que ha estat 129è president de la Generalitat pren una decisió que s'ha resistit a assumir fins a última hora, quan s'havia quedat sol: la CUP va persistir en el veto, Esquerra va posar en dubte el compromís cap a la seva investidura i les entitats sobiranistes van pressionar perquè facilités un acord. Quan la seva retirada ha deixat de ser un tabú per als seus socis, Mas ha hagut de fer el pas. "La vida és dura", va apuntar en la seva compareixença.
Artur Mas va arribar a la primera línia política de la mà de Jordi Pujol. L'expresident, defenestrat pel seu successor després de confessar que havia defraudat al fisc, el va nomenar conseller de Política Territorial el 1995. En va quedar enlluernat en la inauguració d'una carretera, i el va coronar com a delfí. Al principi, Mas va fracassar: el 2003 va perdre contra Pasqual Maragall; el 2006 va millorar, però el tripartit va superar els escons de CiU. Va arribar finalment al Govern el 2010, i l'inici de la crisi el va abocar a cometre les retallades més dures de la història. Amb el procés sobiranista, que va arrencar el 2012, ha aconseguit mantenir-se en el poder fins ara, de la mà d'ERC. Un tot o res independentista que ha propiciat, ara, un pas enrere.
Ell mateix va fer balanç de la seva trajectòria: "Després d'haver-me presentat a cinc eleccions, i d'haver-les guanyat totes, em reconeixeran que els meus 12 anys des de les primeres eleccions no han estat plàcids", va reconèixer. El líder de CDC espera més tranquil·litat ara, encara que no es retira del tot. Seguirà a la reserva.
