Selecciona Edició
Connecta’t

Cambreres de segona per a hotels de primera

Les netejadores de l'hostaleria denuncien la situació de precarietat del gremi amb contractes que moltes vegades no superen els 2,5 euros l'hora

Una cambrera de pisos prepara el llit per a l'entrada de clients.
Una cambrera de pisos prepara el llit per a l'entrada de clients.

Feia sis anys que Roxana no feia un llit fora de casa quan l'empresa de serveis Constant li va fer un contracte per obra i servei per netejar habitacions a l'hotel Barceló Sants. “Desesperada” per una feina, havia decidit tornar a ser cambrera de pisos. Com que cap hotel la trucava, va acceptar treballar per a una contracta. “Em van dir que pagaven per habitació, però no quant. Només que les noies treien uns 900 al mes”, recorda. Se'n va assabentar a través d'una companya: 2,5 euros per habitació. Tres, si era suite, de 45 metres quadrats. En netejaven unes 18 cada jornada. “No vaig aguantar ni 15 dies”, confessa. Va cobrar 120 euros.

Els sindicats denuncien que els hotels catalans han degradat els últims tres anys les condicions de les cambreres de pisos malgrat ser un dels sectors menys afectats per la crisi. Mentre les pernoctacions augmentaven fins a xifres rècord, els drets i salaris d'aquest col·lectiu es reduïen a extrems també inèdits, amb remuneracions de fins a tres euros per hora segons UGT i CCOO, que assenyalen l'externalització com la causa que aquest ofici, feminitzat i ja de per si mateix fràgil, s'hagi precaritzat encara més.

El sou d'una treballadora contractada per un hotel es regeix pel conveni d'hostaleria de Catalunya: 1.251 euros mensuals. Com que és una empresa de serveis, Constant no està obligada a utilitzar-lo. Com la majoria de contractes, va crear el seu propi acord: 14 pagues de 651,52 euros. Uns quatre euros menys que el salari mínim interprofessional. El responsable d'hostaleria a CCOO, Paco Galván, explica que amb aquesta pràctica, les treballadores deixen de ser cambreres de pisos i passen a ser netejadores, cosa que es tradueix en una pèrdua de categoria laboral, amb menys salari i pitjors condicions: “Signen jornades de quatre hores i en treballen vuit”.

Roxana, igual que totes les treballadores que apareixen en aquest reportatge demana que no es publiqui el seu veritable nom, assegura que l'empresa li va advertir a l'entrevista que no li pagaria els dies de festa ni les vacances, encara que els cotitzaria. Tampoc va rebre res per les dues primeres jornades de treball a l'hotel Barceló Sants ni dues més a l'hotel Jazz perquè van comptar com a període de formació. “El 2009 vaig renunciar a un lloc fix en un hotel quatre estrelles per cuidar els meus fills, que eren petits. Mai vaig imaginar que la crisi arribaria a aquestes dimensions i que el sector es deterioraria tant”, lamenta. Admet que si ho hagués sabut, no hauria abandonat aquestes condicions “incomparables” que s'ofereixen en l'actualitat.

El president de la Confederació Espanyola d'Hotels i Allotjaments (Cehat), Juan Molas, nega que es donin situacions tan precàries al sector i assegura que no hi ha hagut retallades salarials en els convenis col·lectius. “L'externalització es dóna a tota Europa i no només en neteja, també en seguretat, restauració, manteniment… Es deu a la falta d'estabilitat econòmica. Des del 2007, no hi ha la seguretat que hi hagi ocupació. Sorgeix a última hora”, afirma. Molas defensa que el 70% dels hotels a Barcelona tenen les seves cambreres de pisos en plantilla i que les condicions laborals en les contractes no són la seva responsabilitat: “No som inspectors. Aquesta tasca és de l'Administració”.

PortAventura, que va externalitzar aquest servei als seus cinc hotels el 2013, també creu que les condicions d'aquests treballadors depenen de la contracta, en aquest cas, Acciona. “Com que té diverses àrees de negoci, es va preferir encarregar el servei a una empresa especialitzada perquè sigui més eficient”, expliquen fonts del parc. En el comitè denuncien que aquest canvi només va consistir en la subrogació dels treballadors per una contracta. Els fixes van aconseguir mantenir les seves condicions laborals, però els eventuals no van tenir la mateixa sort.

“Amb PortAventura, les quitances de finalització de temporada feien goig. Ara, fan pena”, lamenta la Maria, que neteja les habitacions del parc set mesos a l'any. Assegura que ha passat de guanyar 1.080 euros al mes per una jornada de set hores a poc més de 700 i que la seva càrrega de feina ha augmentat de 15 a 20 habitacions cada dia. “I si a l'hora de sortida no he acabat, m'haig de quedar sense que em paguin les hores extra”, afirma. Espera poder trobar algun dia “una cosa millor”, cosa que per ella significa: una empresa que respecti el conveni d'hostaleria.

Aquest diari ha intentat sense èxit conèixer la versió dels hotels de luxe a Barcelona i la de Constant i Acciona. Cap dels contactats ha volgut respondre. El representant d'UGT en Hostaleria i Turisme, Jesús Lodeiro, rebutja que aquesta precarització s'atribueixi a la crisi econòmica: “L'hotel Mandarin té el servei completament externalitzat i quant cobra per habitació? 300 o 400 euros? Quina crisi pot estar patint aquest hotel?”.

L'expert en Turisme Responsable, Ernest Cañada, descarta l'extensió de la modalitat de baix cost com a motiu: “El low cost degrada, però els hotels cinc estrelles també ho estan fent. El sector turístic està creixent i, no obstant això, cada vegada hi ha menys persones fent més feina”. Cañada acaba de publicar Las que limpian los hoteles, un llibre en el qual cambreres de tot Espanya denuncien les seves condicions laborals precàries.

“Si arribem cinc minuts tard, ens els descompten”

Una és Eulàlia Corralero, que treballa en un hotel de Lloret de Mar i administra el grup de Facebook Las Kellys, on companyes de diferents ciutats comparteixen els seus testimonis i es donen ànims. “Que sapigueu que als hotels, les cambreres donen, a més de la lluentor, la qualitat a les estrelles. Sense nosaltres no en brilla cap”, escriu una al mur. Corralito explica que va haver de "restringir l'accés perquè les noies començaven a explicar casos molt escabrosos i les eventuals corren molt risc. Si se les veu, ningú les torna a contractar”.

S. treballa com a cambrera de pisos en un hotel de cinc estrelles a Barcelona, una categoria molt allunyada de les condicions laborals a les quals està subjecta. És mare soltera, com moltes de les seves companyes, i té poques hores per veure el seu fill amb un horari que va de nou del matí a set de la tarda. I poques vegades es compleix. Té una hora i mitja per netejar cada suite de l'hotel, que poden arribar als 236 metres quadrats i tenen un llit de 3 metres d'ample, una terrassa privada i un jacuzzi. Ho ha de fer sola i en una hora i mitja.

Controls de qualitat

Les cambreres han d'afrontar sis controls de qualitat mensuals, efectuats sense avís previ, que poden ser motiu d'acomiadament en cas de no complir les expectatives de l'hotel. “Moltes dones han de prendre pastilles per aguantar els dolors musculars. Cap cambrera de pisos s'ha jubilat als 60, abans acaben sofrint artritis o greus dolors d'esquena”, explica S. Al seu costat, una altra companya assenteix amb el cap. “A mi ni tan sols em van donar un matí lliure per al metge. Tenia un esquinç greu i no podia ni recolzar el peu. Em van dir que si no venia no em pagaven”.

La situació es repeteix en diversos hotels de luxe com l'hotel on treballa una altra veterana cambrera de pisos que també oculta el seu nom: “Netegem 16 habitacions en vuit hores. Ens fan avisar per telèfon cada vegada que anem i tornem del bany, suposadament, per saber on som a cada moment. Si arribem cinc minuts tard, els descompten del salari. Ens ofereixen contractes de quatre hores i fins i tot de dues, però és impossible acabar-ho tot en aquest temps. Al final fem jornades completes, però amb el sou d'una jornada parcial, i si no compleixes amb els objectius no et tornen a cridar”.