Selecciona Edició
Connecta’t

Francisco Rico: “No llegeixo el ‘Quixot’, ja me’l sé”

L'acadèmic i membre de la RAE, flamant Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts, alerta que "la cultura general socialment ja no existeix"

Francisco Rico, dimarts passat al despatx de casa seva.
Francisco Rico, dimarts passat al despatx de casa seva.

"En un determinat moment, en Quixot i Sancho volen sortir i diu el text que Sancho va ensellar Rocinante i 'enalbardó al momento'. Una merda 'al momento': és 'al jumento'". Vibra encara el filòleg Francisco Rico (Barcelona, 1942), membre de la RAE i màxim expert cervantí, davant la seva enèsima troballa al Quixot. Ni la Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts concedida fa uns dies ni el seu escepticisme davant la Comissió Nacional per commemorar el IV Centenari de la Mort de Cervantes detenen els seus llegendaris recel i sarcasme, traduïts en un silenci de fins a 12 segons davant moltes respostes, deixades anar després de llargues pipades que deixen una inversemblant cendra suspesa en cada cigarret.

Pregunta. Estarien orgullosos els seus mestres José Manuel Blecua i Martí de Riquer perquè el reconeixement és a persones i entitats que han destacat en la creació i difusió artística...

Resposta. Les úniques medalles que valen la pena són les que es posa un mateix quan queda satisfet de la seva feina.

P. En guanyar fa poc el Nacional de les Lletres, Carme Riera deia que ja fa 10 anys que no pot explicar res perquè els seus alumnes no tenen referents: “No han llegit Cervantes ni saben qui és Rodoreda”.

R. Estic allunyat de l'ensenyament, però la meva impressió és que els estudiants, amb moltíssimes ganes d'aprendre, no saben res de res. N'hi ha prou de veure'n les cares de perplexitat contínua.

P. Gran contradicció: mai s'han tingut tantes eines per aprendre...

R. Passa que el que havia estat la cultura general socialment ja no existeix. Riquer deia que ell mai havia hagut d'aprendre que París era la capital de França i que Hamlet el va escriure Shakespeare: ho va saber sempre perquè estava al món de referències comunes. I avui els nois ho han d'aprendre tot...

P. Està ben representat Cervantes al món virtual?

R. Cervantes està tan mal representat en aquest món com tota la resta. He seguit el que hi ha de Cervantes a Twitter i ningú diu res que tingui substància, tot són ximpleries… Perquè sense referències, què diràs? Amb 140 caràcters, què diràs? Està tan mal representat com tot l'univers món, que diria el mateix Cervantes.

Avui només llegim fragments de coses

P. La xarxa hauria de ser una panacea i un instrument fantàstic per a la difusió d'una obra universal.

R. Avui només llegim fragments de coses; la cultura clàssica també s'hauria de donar en petits fragments significatius, procurar establir relacions entre ells i situar els assumptes menuts en contextos més amplis.

P. L'obra cervantina ho permet?

R. Sí, el Quixot és un llibre fet a trossos, amb històries grotesques, sentimentals... Hi ha multiplicitat d'elements i sí que se'n poden extreure segments significatius.

P. I això que les noves tecnologies ajuden tant les Humanitats en la recerca de textos, la sistematització...

R. Pensem molt en Internet, però una cosa és l'univers de la xarxa, amb tot el que ofereix, i una altra, les xarxes socials, que són necessàriament no ja una vulgarització sinó una deturpació de tot: de la cultura, de la política, de la religió... Sobretot perquè donen l'oportunitat d'expressar la idiotesa a tots els idiotes.

P. El Quixot l'ha llegit sencer el 15% dels espanyols. És molt o poc?

R. És molt perquè això no s'ha de jutjar pel total de la població espanyola sinó pels lectors de llibres, que no deuen superar el 15%. És un percentatge important de lectors regulars o els qui tenen la lectura com un entreteniment freqüent.

P. Quina part del Quixot cal fer llegir, la primera o la segona?

Hi ha més Quixots  que Sanchos perquè la vida de l'home és posar-se metes que no aconseguirà

R. Acostumo a aconsellar llegir primer la segona part, que és més senzilla. El lector ja coneix, per haver-ne sentit a parlar, la primera part i no necessita tenir-la present, i estic convençut que qui llegeixi la segona acabarà entrant en la primera. Als novells dubtosos, doncs, que comencin per la segona part. Però el Quixot es pot llegir per on un vulgui perquè com que tothom coneix de què va la cosa, es pot gaudir des de qualsevol moment. De fet, els que llegeixen el Quixot cada dia, que són molts, ho fan així, a trossos solts.

P. Vostè és d'aquests?

R. Jo no llegeixo el Quixot, ja me'l sé. Només l'he llegit una vegada, després l'he rellegit i estudiat, però llegir-lo, només una. Agafar el Quixot per llegir-lo no ho he fet més. Però recordo molt bé la primera vegada... El vaig llegir el 1956, a l'habitació 314 del Gran Hotel de Saragossa, un parell de dies en què el meu avi i jo hi vam quedar parats, en un exemplar que em va regalar la cuinera de casa. En tenia una bona col·lecció, que ara ja forma part del llegat de tota la meva biblioteca, uns 32.000 llibres, que he fet a la Universitat Autònoma de Barcelona. En tenia una tercera edició, tan rara que ni es va poder taxar perquè ni tan sols ha sortit al mercat...

P. Si haguéssim de fragmentar més, quins tres episodis caldria llegir?

R. Sóc molt dolent per explicar històries, tinc mala memòria per a això; jo no sabria explicar el Quixot per ordre: no sé qui són els personatges, ni com es diuen… No sé explicar una història. Potser l'aventura dels galiots, perquè és de les més significatives; després, els primers capítols de la segona part, on es parla de la primera, precisament per això, i ja la tornada del Quixot al llogaret després ser derrotat a Barcelona, paradigmàtic del que és tota la novel·la i els diversos graus de coloració de l'obra.

P. Quants Quixots de l'edició del centenari de la RAE del 2005 s'han venut?

Pablo Iglesias, més que un Quixot, és el batxiller Sansón Carrasco. Però Tania Sánchez seria una Dulcinea òptima

R. Uns tres milions. Però en rigor no és l'edició de la RAE sinó la que vaig fer per a Castella-la Manxa, que després va acollir la RAE i després he refet per Alfaguara. La de la RAE és ara la de la seva Biblioteca Clásica, en dos volums contundents, que ja el 1998 i el 2005 van superar els 100.000 exemplars. Però la meva preferida, la de debò meva, és la de butxaca.

P. Com tenim Barcelona, ciutat “arxiu de la cortesia”?

R. No ho sé, gairebé no trepitjo Barcelona...

P. En referència al sociopolític...

R. Jo entenc que a Catalunya no ha canviat res ni passarà res. No ha canviat, perquè si fa 50 anys s'hagués posat a votació la independència els vots a favor haurien estat proporcionalment els mateixos que ara. I no passarà res, perquè del famós procés no en pot sortir res.

P. Pablo Iglesias, per la seva actitud amb el referèndum català, és un Quixot?

R. És més aviat el batxiller Sansón Carrasco... Però Tania Sánchez seria una Dulcinea òptima.

P. Pot ser que es vegin més Quixots que Sanchos Panzas?

R. Probablement, perquè la vida dels homes és fer-se il·lusions i posar-se metes que en general no aconseguiran.

P. Com s'haurien de commemorar els 400 anys de la mort de Cervantes? Crec que la comissió només s'ha reunit una vegada.

No hi ha cap possibilitat de trobar els ossos de Cervantes i identificar-los; això va ser una campanya electoral d'Ana Botella

R. Jo crec que ni existeix. Zapatero, diversos anys abans del 2005, va cridar l'atenció sobre que se celebraria aquest any i que calia preparar les coses i se'n van fer moltes. Ara sembla que està tot mort... A mi el Consell de Ministres em va nomenar president de la comissió per al centenari de Cervantes, però no vaig acceptar… És difícil fer coses útils. El que cal procurar és fomentar la lectura del llibre. I tot el que no sigui això són ganes de perdre el temps. Un aspecte essencial és atreure l'atenció sobre el llibre utilitzant mitjans més fàcils i actuals de comunicar que el llibre: des de videojocs fins a teatre, còmics, adhesius i figuretes. Ah, si Disney l'hagués fet en dibuixos animats…

P. Com s'ha passat d'anar amb antelació al fet d'anar justos?

R. Potser Zapatero era més viu que Rajoy. Espero que no em treguin la medalla...

P. S'ha treballat en l'exhumació de les restes de l'escriptor. No es pot caure en un cert paroxisme cervantí?

R. Això de les restes comença amb Pepe Botella, que vol crear una cultura nacional com la francesa, amb els seus herois i tal. Ha estat ridícul, sobretot en els últims temps, en els quals ha servit només per a la campanya electoral d'Ana Botella. No hi ha cap possibilitat de trobar els ossos de Cervantes i identificar-los, si és que segueixen aquí. Amb els canvis al convent, si va quedar una mica de Cervantes es va barrejar amb restes d'altres cadàvers i si no hi ha un miracle, no hi ha manera de certificar-ho ni tenir la certesa que segueixen aquí... Era pura propaganda electoral de Botella, de la qual ingènuament es va fer còmplice la RAE amb una làpida. I després no fem el bàsic; en fi...

P. Què falta per estudiar de Cervantes? Potser una biografia definitiva?

R. Tenim bones biografies de Cervantes i ara en sortirà una altra d'excel·lent, de Jordi Gracia. De la seva vida íntima, diària, en sabem molt poc i no hi ha manera d'omplir-ne els buits; però, d'altra banda, coneixem molt bé la seva fisonomia moral i intel·lectual. Al Quixot, Cervantes no parla mai com a autor, però és a tot arreu: en les opinions, el sentit comú, la ironia... Sabem que tot això és de l'autor. Era un jugador, un intermediari financer, un mig alcavot de les dones de la seva família, segurament. Però la seva personalitat es veu en gran mesura al Quixot, encara que mai parli d'ell mateix.

P. I de l'obra?

S'han dit disbarats infinits : des que el Quixot es va tornar boig perquè no fornicava i li va esclatar el semen a dins, fins a qui veu missatges cabalístics en les caplletres dels capítols del 'Quixot'

R. Sempre es pot reinterpretar, però fins i tot aquí hi ha un camp obert. Les obres completes de Cervantes que està publicant l'Acadèmia contenen fins i tot inèdits, com una peça teatral, La conquista de Jerusalén, que mai va sortir en edició independent i que és coneguda de fa pocs anys.

P. Quin és l'estudi més estrambòtic que coneix sobre Cervantes?

R. Hi ha disbarats infinits. Des de qui pensa que en Quixot es va tornar boig perquè no fornicava i li va esclatar el semen a dins, fins a qui veu missatges cabalístics en les caplletres dels capítols del Quixot. S'ha dit tot, fins que està escrit originàriament en català...

P. Què ha volgut estudiar de Cervantes i el Quixot i mai ha pogut?

R. Cervantes és un interès tardà. Hi vaig arribar per la via de saber com s'edita un text del Segle d'Or, cosa que no es pot entendre sense saber com funcionava la impremta de l'època, que tallava i afegia... El que he estat tota la meva vida és estudiós de Petrarca. El que haig de fer ara és acabar El primer siglo de la literatura española: com comença a escriure's i compondre's en les llengües vulgars. Serà el meu llibre pòstum.

P. I sobre el Quixot, res més?

R. L'estudio molt i segueixo trobant coses. Totes les meves edicions del Quixot canvien una mica en relació amb l'anterior, potser només tres paraules, però sempre alguna cosa que em permet restituir millor el text de Cervantes.

P. L'últim que ha trobat?

El que haig de fer ara és acabar 'El primer siglo de la literatura española': com comença a escriure's i compondre's en les llengües vulgars. Serà el meu llibre pòstum

R. Tinc moltes coses. El "jumento", per exemple. De casos així, n'hi ha desenes i centenars. Hi ha pàgines senceres del Quixot que no necessito llegir-les per saber que hi ha afegits que no són de Cervantes. Es donen casos grossos: “Aixecada la xarpellera, digué en Quixot de la Manxa: que no s'aixequi ningú...”. El que va escriure Cervantes va ser: “Aixecada la xarpellera, digué en Quixot: Que no s'aixequi ningú”. Com ho sé? Perquè és l'únic lloc de l'obra on es posa la frase “Digué en Quixot de la Manxa”, sempre és “Digué en Quixot”. Per què aquí és “de la Manxa”? Doncs per doblar línia: coses de la impremta...

P. Detectivesc.

R. A Espanya no es coneixien aquestes pràctiques; jo les vaig aprendre dels estudiosos anglesos...

P. Segueix fent poesia?

R. Només satírica. Sí, volia ser poeta, però a partir d'un determinat moment vaig veure que era molt fàcil per a mi i hi vaig perdre interès. Era massa bo per fer una cosa tan òbvia. La satírica sí, perquè és subtil. Potser fins que vegi la llum algun dia.

P. Per què és personatge d'obres de Javier Marías, Arturo Pérez Reverte, Javier Cercas…?

R. Potser perquè sóc dels pocs filòlegs que ha tingut moltes presències al món de la literatura creadora i, per tant, sóc un tipus rar per als escriptors.

R. I s'agrada?

P. En general, em trobo representat per sota de les meves possibilitats.

P. Per què si en sap tant de Cervantes i del Quixot no és ric?

R. No ho necessito. Tinc una petita fortuna amb la qual puc permetre'm tot el que de debò em ve de gust. Per exemple, com deia Umberto Eco, agafar tots els taxis que em convingui.