Selecciona Edició
Connecta’t

El que se sap de l’escàndol de les agressions sexuals de Colònia

Deu claus del fosc cas que commociona i indigna Alemanya

Exterior de l'estació principal de Colònia, Alemanya, la nit de Cap d'Any. Ampliar foto
Exterior de l'estació principal de Colònia, Alemanya, la nit de Cap d'Any. AP

El degoteig de denúncies per les agressions massives a Colònia la nit de Cap d’Any va augmentant. Ja supera les 120, entre les quals, dues violacions. A Hamburg també s'han registrat mig centenar de denúncies, la majoria relacionades amb agressions sexuals. A més, a poc a poc es van coneixent altres casos semblants. Com a Bielefeld, on uns 150 homes van importunar i van fer un petó a diverses dones. O a ciutats com Berlín, Stuttgart i Frankfurt, on també es van registrar agressions.

1. Com va començar tot?

Entorn d'un miler d'homes joves i amb aparença “àrab o nord-africana”, segons la policia, es van concentrar la nit de Cap d’Any davant de l'estació de trens de Colònia. Amb molt alcohol a les venes, ajudats per la foscor, el suport entre si i petards amb els quals atemorien els vianants, van cometre una onada d'agressions sexuals i robatoris a dones. Es desconeix quants dels que hi havia allà van participar directament en els atacs o van ajudar que d’altres els cometessin. Altres ciutats alemanyes van registrar fets similars, encara que a una escala més petita.

2. Per què va trigar tres dies a sortir a la llum?

“Ambient alegre. Les celebracions es van dur a terme majoritàriament de manera pacífica”. Una nota de premsa de la policia de Colònia descrivia així el divendres 1 de gener la situació a la ciutat. El degoteig de denúncies va explotar dilluns 4, quan les autoritats van informar d'una onada d'atacs “de dimensió desconeguda”. Però durant el cap de setmana, a Alemanya no es va parlar del cas. Alguns mitjans de comunicació, com el canal públic ZDF, va esperar a dimarts per informar dels fets, una tardança per la qual s'ha disculpat la cadena. Aquest retard ha provocat un debat sobre si la policia i els mitjans van callar per temor de donar pàbul a moviments xenòfobs, que a Internet difonen habitualment notícies de presumptes atacs protagonitzats per estrangers, molts dels quals, sense demostrar o directament inventats.

3. Per què la policia no va evitar les agressions?

Unes hores abans del canvi d’any, ja hi havia denúncies d'agressions a la zona de l'estació de trens. Els agents que van anar al lloc dels fets i van desallotjar una part de la plaça, però després van tornar a deixar els criminals que campessin lliurement. El que sí que van fer els agents va ser acompanyar algunes persones a través de la plaça, i deixar-les a dins de l'estació. Testimonis citats per l’Süddeutsche Zeitung descriuen aquesta actuació com “una escorta cap a l'infern”. El ministre de l’Interior ha criticat l'actuació de la policia regional. El seu cap, que rebutja les crítiques i les peticions de dimissió, va negar estar sobrepassat per la situació en la nit del 31, però un informe intern sobre aquestes hores filtrat a diversos mitjans posa en dubte aquesta afirmació.

4. Què se sap dels atacants?

Poc. Les autoritats han identificat 16 persones. No pels noms, sinó a través d'uns enregistraments en què asseguren que se'ls pot identificar clarament, malgrat la foscor. A Hamburg, no obstant això, no s'ha aconseguit trobar cap sospitós.

5. Hi ha alguna connexió entre si?

Les autoritats sospiten que sí. El ministre de Justícia, Heiko Maas, va parlar d’“una nova classe de criminalitat organitzada”, i va dir que sembla que d'alguna manera van haver de posar-se d'acord per formar un grup tan nombrós. El ministre de l’Interior regional, Ralf Jäger, també creu que es van coordinar a través de les xarxes socials, encara que dubta que aquesta organització abastés també altres ciutats a més de Colònia.

6. Eren refugiats?

No se sap amb certesa. La policia i l'Ajuntament de Colònia han insistit que no disposen de proves que assenyalin els culpables com a refugiats. Però en les últimes hores sorgeixen versions que posen en dubte aquesta afirmació. Diversos mitjans informen que la policia va controlar el 31 de desembre un centenar de persones, molts dels quals, sirians amb papers de les oficines d'asil. “Sóc sirià, heu de tractar-me bé. La senyora Merkel m'ha convidat”, va cridar un dels concentrats, segons recull un informe policial confidencial publicat per l’Spiegel Online.

7. Quantes víctimes hi ha?

Ara com ara, a Colònia s'han presentat 121 denúncies. En gairebé dos terços d'aquestes, les víctimes asseguren haver sofert agressions sexuals. I n’hi ha dues que parlen de violacions. A Hamburg, les denúncies voregen el mig centenar.

8. Com ha reaccionat el Govern?

Amb un missatge de fermesa contra els criminals, i un intent de no estigmatitzar tot un col·lectiu pel seu aspecte. A mesura que passen els dies i la indignació creix, el discurs s'endureix. El Govern estudia una proposta dels democristians d'agilitar les devolucions, i els socialdemòcrates admeten aquesta possibilitat en casos d'agressions sexuals. La cancellera Angela Merkel va dir dijous que no creu que els fets a Colònia siguin “fets aïllats”.

9. I els moviments en contra dels refugiats?

Els fets d'aquests dies semblen dissenyats per confirmar una per una les tesis que fa mesos que repeteixen el partit populista de dretes Alternativa per a Alemanya (AfD) i el moviment islamòfob Pegida. La líder d’AfD ja ha responsabilitzat del que ha passat a la política de portes obertes de la cancellera. I a les xarxes socials abunden els missatges d'odi contra els musulmans.

10. Quin efecte tindran els atacs a la wilkommenskultur (cultura de la benvinguda), amb la qual Alemanya ha rebut el milió de refugiats que van arribar el 2015?

És aviat per dir-ho. Però uns quants es pregunten aquests dies si l'esperit de benvinguda que va cristal·litzar en la imatge de l'estació de trens de Munic –a la qual al setembre es dirigia una multitud d'alemanys per portar joguines, roba, menjar i fins i tot diners als nouvinguts– quedarà soterrada per una altra estació de trens, en aquest cas la de Colònia. El que és evident és que els fets de la nit de Cap d’Any deixen una empremta profunda al país.