_
_
_
_
_

L’exigència de Podem frena el pacte al Congrés

El partit de Pablo Iglesias manté la petició de grups diferents per a les candidatures de Galícia, Catalunya i València

Errejón signa la seva acta de diputat en el Congrés. Al fons, Cospedal.
Errejón signa la seva acta de diputat en el Congrés. Al fons, Cospedal.Bernardo Pérez

Les peticions de Podem i, una mica menys, les de Ciutadans dificulten l'acord per a l'elecció de la presidència i la Mesa del Congrés dels Diputats, el 13 de gener. Podem exigeix contra tothom que es reconeguin com a grups diferenciats el partit de Pablo Iglesias i les candidatures vinculades a aquesta formació que van concórrer a Galícia, Catalunya i València. Albert Rivera vol que la presidència de la Cambra sigui provisional en espera del color del Govern espanyol.

En totes les reunions creuades, Podem condiciona l'acord al fet que se'ls permeti crear quatre grups parlamentaris: el del partit de Pablo Iglesias i el de les candidatures amb què es va presentar a Galícia, Catalunya i València. Previsiblement, la negociació durarà fins al mateix dia 13 i aquest dia en tot cas es votarà, hi hagi acord o no. El PP aspira en solitari a presidir la Cambra i el PSOE vol aquest càrrec amb el vot de tots, encara que no és imprescindible el suport de Podem.

Más información
Els quatre grups de Podem al Congrés, pendents dels acords

Íñigo Errejón va explicar aquest dijous en el Congrés que aquesta exigència és fonamental, que serveix per reflectir la pluralitat d'Espanya i que, a més, ha quedat reforçada en el resultat electoral. D'aquesta forma, els quatre grups tindrien una subvenció més gran del Congrés, intervencions de tots en els plens i comissions i més contingent per presentar iniciatives.

No obstant això, tots els altres partits qüestionen aquesta exigència, perquè el reglament assegura que membres del mateix partit no poden constituir grups diferents. Aquesta clàusula es va establir perquè, per exemple, el PSC no tingués grup propi i, sobretot, per no fragmentar la Cambra en funció de les comunitats. Aquest article és una cautela perquè un mateix partit no es parteixi per comunitats per obtenir més avantatges. Podem argumenta que les candidatures de Galícia, Catalunya i València són diferents perquè inclouen membres d'altres formacions i, per això, en els resultats oficials es diferencien. Iglesias ha mantingut aquesta setmana reunions amb membres de les tres candidatures i a tots els ha promès que mantindrà la pressió perquè puguin constituir grups propis. Aquest és, segons Podem, el primer pas cap al reconeixement de la plurinacionalitat d'Espanya que reclamen al PSOE.

Albert Rivera (Ciutadans) va assegurar que és “una petició absurda” i va explicar que és només per diners. Dolores de Cospedal (PP) la va rebutjar de ple. El PSOE la qüestiona en les reunions, encara que en públic es manté en la idea d'estudiar-la en les negociacions. De fet, la petició suposa un escull per a l'elecció pactada de president i Mesa de la Cambra. El PSOE i el PP estudien fórmules alternatives, en espera que Podem les accepti. Una és recórrer a una fórmula que va aplicar els anys vuitanta el llavors president del Congrés Félix Pons. Amb un acord de la presidència de la Cambra es van crear agrupacions dins del grup mixt, que llavors tenia un nombre desproporcionat de membres.

Amb aquesta fórmula, només hi hauria un grup de Podem amb possibilitat d'organitzar-se internament perquè puguin intervenir en els debats diferents portaveus. Una fórmula similar la van fer servir Esquerra Unida i Iniciativa per Catalunya. Una altra opció que estudia el PSOE és que Podem accepti que es demani un informe jurídic als lletrats de la Cambra. Per a fer-ho el partit morat hauria de comprometre's prèviament a acceptar el resultat de l'informe.

Decisió discrecional

El Tribunal Constitucional s'ha pronunciat mitja dotzena de vegades sobre conflictes per a la creació de grups parlamentaris i sempre ho ha fet donant la raó a la Mesa del Congrés, fins i tot encara que les peticions fossin contradictòries. La seva tesi ha estat sempre que el Congrés ha d'organitzar-se per si mateix.

L'altre conflicte és la petició de Ciutadans perquè el president del Congrés sigui provisional, en espera de conèixer el color del Govern central, per garantir que siguin de partits diferents. Això només es pot fer per un compromís polític, perquè el reglament no preveu la destitució del president o dels membres de la Mesa. Cospedal i el PSOE rebutgen aquesta fórmula. El PP manté que el president del Congrés ha de ser del grup majoritari, és a dir, el popular. El PSOE considera que el sistema d'elecció l’afavoreix, fins i tot encara que no hi hagi acord, perquè no seria comprensible que Podem donés suport al candidat del PP i perquè tots els altres grups prefereixen un president que no sigui del grup majoritari.

Els socialistes asseguren que no han posat cap nom sobre la taula, però han estudiat el de l'exlehendakari Patxi López.

Amb informació de Francesco Manetto i Juan José Mateo.

Els grups volen que el Congrés tingui activitat encara que hi hagi Govern en funcions

Els partits han coincidit que el Congrés comenci a treballar immediatament. La flexibilitat del dret parlamentari permet que, per primera vegada, puguin tramitar-se iniciatives, to i que amb un abast molt limitat, amb dificultats per culminar el procediment i, molt probablement, sense poder controlar el Govern en funcions. A més, al Senat, la majoria absoluta del PP pot alentir fins a frenar les reformes legals, especialment, les que busquin derogar lleis de l'anterior legislatura, com la d'educació o la de seguretat ciutadana, entre d’altres.

El Congrés té seriosos dubtes sobre la possibilitat de tramitar proposicions de llei, és a dir, tenir activitat legislativa, amb un Govern en funcions. Per exemple, dubta de si la iniciativa d'emergència social anunciada per Pablo Iglesias pot avançar a les Corts abans de la investidura del president del Govern espanyol i sense que prenguin possessió els ministres. Segons el 126.2 del reglament del Congrés, una vegada publicades les proposicions de llei, es traslladen al Govern central perquè pugui emetre criteri o fins i tot oposar-s’hi per raons pressupostàries. És discutible que aquest criteri el pugui emetre un Executiu en funcions, segons han insistit fonts parlamentàries.

Límits

Només si es té en compte el costum com a font d'aquest dret, les iniciatives no poden ser tramitades en un moment com l'actual perquè els criteris aplicats fins ara han estat diferents. José Luis Ayllón, secretari d’Estado de Relacions amb les Cortes assegura que “poder, es podria. Però el que és lògic és tenir primer un Govern i després discutir iniciatives de grups. En tot cas, depèn de la Mesa”.

De fet, la llei del Govern en el seu article 21 limita les actuacions d'un Executiu en funcions. Per això, anteriorment, aquest termini ha començat a explicar des de la investidura. Amb aquesta interpretació, no es podrien debatre fins passats 30 dies hàbils des de la investidura del nou Govern. Fins a l'elecció d'un nou Executiu és estrany que hi hagi sessions plenàries. No hi ha preguntes, ni interpel·lacions, ni mocions, ni projectes de llei. Només en cas de decrets lleis molt urgents hi ha plens.

A més, les comissions no es constitueixen fins que no hi ha Govern, perquè tinguin cert paral·lelisme amb els ministeris que es creen. És una pràctica acordada per fer coincidir aquestes comissions amb els ministeris, però no una exigència reglamentària. Les comissions legislatives són les que han de tramitar les proposicions.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_