Selecciona Edició
Connecta’t

La Generalitat admet que perilla el servei d’aigua en cas de sequera

El Govern elabora un pla de gestió de la conca fluvial de Catalunya que deixa que el Govern central decideixi les fórmules per resoldre'l

El pantà de Sau el 2008, l'any de la forta sequera.
El pantà de Sau el 2008, l'any de la forta sequera. EFE

Set anys després de l'últim episodi de sequera es manté el problema: Catalunya encara no té assegurat el subministrament d'aigua de tota la seva població en el cas d'un nou capítol amb baixes reserves. L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) reconeix que ara faltarien dos metres cúbics d'aigua per segon o, el que és el mateix, es podria produir una dessalinitzadora com la del Prat de Llobregat. Les previsions són més greus a partir de l'any 2021. El canvi climàtic podria triplicar aquest dèficit fins als sis metres cúbics d'aigua.

L'ACA ha fet una detallada anàlisi al Pla de Gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya —en queda fora la de l'Ebre—, el document que ha de marcar la planificació hidrològica de la Generalitat en els propers sis anys (2016-2021) i que està pendent d'aprovació. En aquest document es fa la diagnosi de la situació de Catalunya i, malgrat que assegura que hi ha hagut millores respecte a l'aprovació de l'últim pla, també admet que l'esforç que s'ha fet en inversions i en conscienciació ciutadana encara no són suficients. Sobretot en el cas del sistema Ter-Llobregat, la principal xarxa de subministrament d'aigua que permet assegurar l'arribada d'aquest recurs bàsic a la regió metropolitana de Barcelona. La seva falta d'aigua ha obligat a prendre mesures restrictives en el subministrament en cinc ocasions en els últims 25 anys, situació que podria tornar a repetir-se.

És en aquest sistema en el qual faltarien els dos metres cúbics per segon d'aigua per poder evitar les restriccions. Això a curt termini, perquè el document esgrimeix que es poden agreujar les coses amb el temps: “A mig termini (2021-2027), les afeccions derivades del canvi climàtic podrien incrementar la necessitat d'aquesta font complementària fins als 4 m3/s. A més llarg termini (2033-2045), en funció de l'evolució dels creixements demogràfics i la dinàmica de les demandes d'aigua, així com de la intensificació dels impactes climàtics, la necessitat podria arribar als 6 m3/s”. També es detecta un dèficit hídric a la conca fluvial del riu Muga, per la qual es necessitaria una font alternativa capaç d'aportar 0,25 metres cúbics d'aigua.

Així ho van escriure els tècnics que van fer el document el 2015, mentre que, segons l'Observatori Fabra, avançava l'any més càlid i sec a Barcelona en un segle. Les reserves dels embassaments continuen sent ara altes (un 73%), però un 10% menys que fa un any.

El Pla de Gestió no entra en les solucions necessàries per esquivar una altra sequera sense talls de subministrament. Amb el Govern d'Artur Mas enfrontat a l'estatal pel procés sobiranista en el qual es troba immers Catalunya, el document assumeix que tant “la definició i el finançament de les solucions al dèficit estructural del districte de conca fluvial de Catalunya es traslladen al futur Pla Hidrològic Nacional, a causa de la magnitud de l'aportació complementària requerida”.

Tots els experts consultats, tant de l'àmbit industrial, institucional, com ecologista, treuen les seves pròpies conclusions d'aquesta afirmació: la Generalitat cedeix el protagonisme a l'Estat amb dues possibilitats per resoldre aquest dèficit. Un seria el transvasament de l'Ebre; un altre portar aigua del Roina, riu del sud de França, que aquesta legislatura ha arribat a analitzar el Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi ambient i al qual ha donat el seu vistiplau, mitjançant carta, l'actual conseller en funcions de Territori, Santi Vila. Un expert assegura que si s'hagués construït la dessalinitzadora prevista al Foix s'hagués resolt el dèficit a curt termini.

Un dels consultats contrastava el pla pendent d'aprovar amb el vigent: “El primer es va fer en un marc de dèficit hidrològic i bonança econòmica i aquest s'ha elaborat des de l'abundància hidrològica i la sequera econòmica”. L'últim pla dissenyat preveu uns 917,9 milions d'euros d'inversions, dels quals 484,6 milions els hauria d'executar l'Agència Catalana de l'Aigua. Aquest compromís xoca amb els 9.405 milions previstos en inversions en l'anterior (2009-2015), en el qual la Generalitat va assumir planificació i inversions per donar garantia de subministrament. Es va construir la nova dessalinitzadora (amb capacitat per oferir 60 hectòmetres cúbics per any), es va ampliar la de la Tordera (es va guanyar una capacitat de 10 hm3/ any), es van engegar projectes de reutilització al Camp de Tarragona (6,5 hm3/any) i els usos complementaris per a la reutilització d'aigua de la depuradora del Prat de Llobregat, que s'utilitza per a reg però podria ser potabilitzada en cas de sequera.

Però un dels millors exercicis de l'última dècada per aconseguir més aigua han estat les mateixes sequeres i els efectes de conscienciació sobre la població. Des de la sequera dels anys 2007 i 2008 el consum urbà i industrial d'aigua a Catalunya s'ha reduït un 12%, l'equivalent a uns 90 hectòmetres cúbics anuals.

De moment, amb l'actual situació, els experts consideren que es rebaixaran els cabals ambientals del Llobregat i del Muga fins que no existeixi una solució inclosa al Pla Hidrològic Nacional.