Selecciona Edició
Connecta’t

Brussel·les accepta la primera pujada de la despesa a l’eurozona des del 2010

La crisi de refugiats a Alemanya, la despesa militar a França i la baixada d'impostos a Espanya readapten la política fiscal

El president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, en una conferència de premsa a Brussel·les el 2015.
El president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, en una conferència de premsa a Brussel·les el 2015. REUTERS

Alemanya i els països del Nord elevaran el 2016 la seva despesa pública com a resposta a l'arribada de milers de refugiats. França augmentarà el pressupost en defensa i seguretat després dels atemptats de París, i Itàlia i Espanya acaben d'aprovar rebaixes d'impostos. Brussel·les preveu “adaptar” la seva política fiscal per permetre aquest conjunt de mesures, que totes juntes suposaran el primer miniestímul per a l'eurozona des que va arrencar la crisi de deute, el 2010, segons fonts comunitàries. Amb aquesta empenta tímida n’hi pot haver prou per compensar riscos com la inestabilitat política i, sobretot, els problemes de la Xina i els emergents.

La Comissió desatén ara la seva passió per l'austeritat, que ha caracteritzat la discutible resposta europea a la crisi de l'euro. Oficialment, la política fiscal de l'eurozona era, és i serà “neutral”, segons han insistit el vicepresident Valdis Dombrovskis i el comissari Pierre Moscovici en les últimes setmanes. Però el cap del Banc Central Europeu (BCE), Mario Draghi, ja va suggerir a mitjan desembre que la fràgil recuperació, combinada amb els riscos de deflació i el perill procedent dels països emergents, obliga a “repensar” aquesta pota fonamental de la política econòmica.

La superposició de crisis alienes a l'economia (d'asil i de seguretat) ha fet la resta: Brussel·les permetrà, segons les fonts consultades, més despesa relacionada amb la crisi migratòria a Berlín i companyia, així com els esforços pressupostaris a París per lluitar contra la crisi de seguretat.

"No hi ha pla B" al BCE

Claudi Pérez

Les mesures extraordinàries del Banc Central Europeu (BCE) no han tingut èxit fins ara per impulsar la inflació, que segueix prop del 0%. A Frankfurt, no obstant això, “no hi ha pla b”, va afirmar el membre del comitè executiu del BCE Peter Praet en una entrevista, segons informa Reuters. Es reforça així la impressió que no hi haurà més mesures extraordinàries més enllà de la liquiditat i del programa de compres d'actius, que es va ampliar tímidament al desembre. Praet va afegir que segueix confiant que les mesures d'estímul impulsaran la inflació: “Si imprimeixes prou diners sempre tindràs inflació. Sempre”. El BCE va iniciar les compres d'actius –l'equivalent a activar la impressora de bitllets, segons els experts– el març passat, però l’IPC de l'euro segueix en el 0,2%. “Accepto que la nostra política encara no ha estat reeixida”, va assegurar Praet a la revista Knack.

La Comissió tampoc té previst exigir grans ajustos a països com Itàlia i Espanya, que han rebaixat impostos malgrat tenir poc o cap marge de maniobra per a fer-ho. Itàlia pot beneficiar-se de la flexibilitat de les regles fiscals, que s'han hagut de foradar com un formatge gruyère com a resposta a la constatació que van ser dissenyades per a un món que ha desaparegut amb la gran recessió. En el cas d'Espanya, paradoxalment, la inestabilitat política juga a favor seu: Brussel·les difícilment reclamarà ajustos (almenys a curt termini) tenint en compte les dificultats per formar Govern.

Totes aquestes mesures suposaran, en la suma, el primer miniestímul fiscal a l'eurozona des de l'inici de la crisi de deute. Keynesianisme molt a l'estil europeu –amb una grandària limitada, de tot just unes dècimes de PIB, i gairebé d'amagatotis–, però que fet i fet permetrà consolidar una mica més la reactivació de l'eurozona i millorarà l'efectivitat del multimilionari programa de compra d'actius del BCE, que, juntament amb la caiguda dels preus del petroli, sustenta des de fa mesos la fràgil, tímida i dispar recuperació continental.

Europa necessita aquest alleujament davant un any que ve revirat, difícil de predir, atapeït de núvols i clarianes, amb motius per a l'esperança però alhora amb l'arsenal d'esculls propis de les grans crisis. “Els episodis d'inestabilitat política, les perilloses raneres de la crisi a Portugal o Grècia, la situació a Itàlia i els riscos geopolítics compliquen la situació, però sobretot la desacceleració de la Xina i els emergents estarà amb nosaltres un parell d'anys i ja ha fet forat als mercats”, apunten fonts comunitàries.

Aquest alleujament fiscal pot servir “per contrarestar tots aquests vents en contra”, segons les mateixes fonts, però per a poca cosa més: el 2016 serà un any complicat, tot i que no tan dur com el 2015, que va tornar a treure de l'armari els riscos de desintegració de l'euro.

“La caiguda dels preus del petroli és el primer estímul per a Europa. La depreciació de l'euro, per l'activisme del BCE, el segueix a continuació. Amb això i amb els efectes de les reformes en països com Espanya i Irlanda, la crisi migratòria és una gran excusa per permetre veure estímuls a Alemanya i permetre que la crisi de l'eurozona segueixi cicatritzant”, assegura des de Harvard Kenneth Rogoff, execonomista en cap de l’FMI. “Però és difícil ser obertament optimista amb Europa, amb el Brexit, la inestabilitat política, la crisi migratòria i de seguretat i tota la resta. Més encara quan ningú serà immune als problemes de la Xina”, afegeix.

Creixement proper al 2%

“No cal exagerar aquest estímul: a Alemanya hi aportarà una mica i a França un xic menys. I és dubtós que permeti fer més efectives les mesures del BCE”, apunta Wolfgang Münchau, d’Eurointelligence. “Però el problema del 2016 és la Xina i la desacceleració cíclica a Europa i els EUA”, subratlla. Brussel·les preveu que el PIB de l'euro creixi un 1,8% aquest any. Això permetria recuperar, per fi, el nivell del 2008. La concatenació de crisi i el cúmul d'errors han retardat vuit anys el tancament d'aquesta bretxa; als EUA va trigar la meitat amb polítiques més agressives.

“Aquesta Comissió no és tan fonamentalista com l'anterior i permetrà que els grans països gastin, però Europa necessita un veritable estímul fiscal. I aquesta no és l'expansió que necessita l'eurozona. Així i tot, pot convertir una imponent cefalea en un mal de cap normal i corrent”, diu com a conclusió Charles Wyplosz, del Graduate Institute.