Selecciona Edició
Connecta’t
Vuitens de la Copa del Rei

L’Espanyol es crema amb un Barça abrasiu

La resolució de Messi i la direcció d’Iniesta resolen un derbi molt calent, amb dos blanc-i-blaus expulsats i picabaralles constants

Messi celebra el seu gol de falta a l'Espanyol. Ampliar foto
Messi celebra el seu gol de falta a l'Espanyol.

Ni tan sols el vent, el pitjor enemic del futbol, va espatllar un derbi de debò, un partit seriós, divertit, disputat i molt escalfat, coses de la Copa, que poc té a veure amb la Lliga. El Barça va jugar acceptablement bé, de vegades molt bé, i es va batre amb futbol i enteresa contra l’Espanyol. A l'equip blanc-i-blau el van perdre els gestos individuals, algun de molt lleig, com una trepitjada de Pau López a Messi. Els espanyolistes van estar molt presents a l'inici del partit, quan es van avançar al marcador, i a l'últim quart, temps en què van defensar amb nou un 3-1 com a conseqüència de l’expulsió d’Hernán Pérez i Diop fins que va marcar Neymar. Els va perdre l'entretemps i la classe del Barça d'Iniesta.

FC BARCELONA, 4 - ESPANYOL, 1

FC Barcelona: Ter Stegen; Alves (Aleix Vidal, m. 66), Piqué, Mascherano, Jordi Alba; Busquets, Iniesta, Arda (Rakitic, m. 66); Messi, Suárez i Neymar. No utilitzats: Masip; Bartra, Mathieu, Vermaelen i Munir.

Espanyol: Pau; Javi López, Raillo, Roco, Víctor Álvarez; Diop, Abraham (Burgui, m. 60), Asensio (Salva Sevilla, m. 46), Hernán Pérez, Gerard Moreno i Caicedo (Jordán, m. 40). No utilitzats: Bardi; Duarte, Ciani i Mamadou.

Gols: 0-1. M. 9. Caicedo. 1-1. M. 13. Messi. 2-1. M. 43. Messi. 3-1. M. 48. Piqué. 4-1. M. 87. Neymar.

Àrbitre: Martínez Munuera. Ha expulsat Diop amb vermella directa (m. 75) i Hernán Pérez amb doble groga (m. 72), i ha mostrat la targeta groga a Abraham, Gerard Moreno, Neymar, Pau, Suárez, Diop, Piqué, Burgui, Messi i Roco.

76.667 espectadors al Camp Nou. Partit d'anada dels vuitens de final de la Copa del Rei. La tornada es jugarà el 13 de gener a Cornellà.

El saber estar i jugar d'Iniesta va alçar un equip que en certs moments va retrobar una excel·lent versió de Messi i el desequilibri de Neymar. El brasiler va treure de polleguera l’Espanyol. L'11 va ser acusat pels blanc-i-blaus de faltar-los al respecte, en un enfrontament que cremava des que el president de l’Espanyol, Joan Collet, va denunciar que el seu club era víctima del “nacionalbarcelonisme” i d'una campanya mediàtica en contra, segons va insistir el capità, Javi López. Collet no va anar al Camp Nou. L'orgull periquito el van defensar els jugadors al camp i al túnel de vestidors quan es van reptar amb els del Barça. La tensió va in crescendo i en el tercer derbi pot cremar Troia.

Si s'ha de jutjar per les alineacions, semblava que els dos entrenadors havien acordat resoldre l'eliminatòria a un partit, com si no existís Cornellà, el feu que va penalitzar dissabte el Barça. A l’Espanyol li interessava especialment defensar la viabilitat del derbi i disputar la Copa. Així s'explicava el discurs atrevit de Galca i la seva valenta formació al Camp Nou. Jugaven Gerard Moreno, Asensio i Caicedo de la part blanc-i-blava, i al Barça debutava Arda Turan com a interior dret, al mig d’Alves i Messi, un lloc molt delicat que acostuma a cobrir Rakitic, un volant amb més desplegament que la icona esportiva de Turquia.

El Barça va atacar sense parar, intens, agressiu, interessat que el partit tingués molt de ritme, i l’Espanyol replicava ràpid i ben desplegat. Pau López va treure dues rematades de gol abans que Caicedo culminés una conducció excel·lent d’Asensio després d'una pèrdua de pilota d’Alves i fes el 0-1. La resposta va ser immediata amb un gol de Messi després d'una passada interior molt precisa d'Iniesta: 1-1.

Malgrat la delicadesa que va tenir la jugada de l'empat, per la passada i la recepció i definició, al Barça el guanyaven la pressa i el vertigen, li faltava pausa, excessivament revolucionat, com si es jugués la vida en cada arribada, turmentat encara pel 0-0 de la Lliga. L’Espanyol no reculava, solidari en defensa, estirat a la línia de mig camp i profund en atac. I el Barça era perseverant, deliciós a partir del regateig d'Iniesta i l'electricitat de Neymar, abatut per Javi López en una entrada que va semblar penal, per més que el porter recriminés al brasiler que s'havia deixat caure a l'àrea blanc-i-blava. L'anar i venir resultava tan trepidant que els futbolistes amb menys minuts van tenir rampes, exigits tots, molts buscant recuperar l’alè quan la pilota es parava en un córner o en una falta, sobretot del planter blanc-i-blau, com es va advertir en l’esgotament de Caicedo, substituït finalment per Jordán.

Les filigranes de Neymar eren tan diabòliques com efectives resultaven les respostes de la defensa de l’Espanyol. El partit era preciós, ja que estava ben disputat, era vibrant i incert, massa ràpid per a un futbolista que ha estat aturat mig any com Arda. L'activitat de Turan va anar reduint-se en la mateixa mesura que es mantenia l'omnipresència de Neymar. Messi, mentrestant, es mostrava més selectiu que discontinu, altre cop resolutiu en un cop franc directe: el 10 va colpejar la pilota amb molta violència i la seva trajectòria va sorprendre el porter, segurament perquè va intervenir-hi el vent, molt present al Camp Nou. L'esfèric, estrany i veloç, va anar a parar a la base del travesser i va entrar a l'arc de Pau.

A l’Espanyol, més limitat que el Barça, li va començar a pesar l’enfrontament amb el pas del temps i va anar perdent efectius desequilibrants, davanters que intimiden, com Caicedo i Asensio, els executors del 0-1. El cansament no només es va notar en atac, sinó també en la defensa i fins i tot en l'estratègia, com es va advertir en el 3-1. Iniesta va tornar a intervenir a la sortida d'un córner, va centrar fabulosament cap a Messi i Piqué va rematar a la xarxa. El gol del central va suposar un punt d'inflexió per al Barça, que va passar a tocar, a controlar, a gestionar la pilota, excessivament narcisista i una mica especulador, un defecte sorprenent en un equip del sempre combatiu Luis Enrique.

Galca, conseqüent amb el seu ideari, va moure fitxa: Burgui va entrar per Abraham. No només volia refrescar el seu planter, esgotat pel tràfec del partit, sinó que també buscava una nova sortida ofensiva per arribar fins a Ter Stegen. Luis Enrique va replicar amb Rakitic i, sobretot, Aleix Vidal, que, igual que Arda, s'estrenava amb la samarreta del Barça. Els canvis van esvalotar el partit, que va caure definitivament a favor del Barça. Ja esgotats, els blanc-i-blaus es van lliurar a un martiri, víctimes de la gràcia, de la intensitat, del trident i de les targetes: Hernán Pérez va ser expulsat per doble amonestació i després va veure la vermella directa Diop.

L’Espanyol es va sobreescalfar, encegat i també contrariat per no poder rendibilitzar una actuació més que decent, i es va abandonar en certs moments a un cos a cos que el va portar a la perdició perquè Neymar va signar el quart després d'una paret amb Messi. El gol del brasiler va redimir els blaugrana d'un últim tram de partit molt espès, malgrat jugar amb dos futbolistes més, resumit en dos errors a porteria buida de Luis Suárez. La tensió no la va poder frenar ni l'àrbitre, que no va estar gaire encertat en un enfrontament difícil, ni la gent de bona fe que va voler intervenir als vestidors, ni els Reis d’Orient. Tres derbis seguits són molts amb independència que es jugui la Lliga o la Copa. I més si hi intervenen jugadors com Pau i Piqué, que porten fins a extrems irracionals la rivalitat Barça-Espanyol, i presidents com Collet. El Barça va aprendre del partit de dissabte a la Lliga i ara li toca respondre dimecres a l’Espanyol.