Selecciona Edició
Connecta’t

Baños dimiteix i aguditza la crisi interna de la CUP pel veto a Mas

El cap de llista de la CUP a les passades eleccions catalanes deixa el seu escó després del rebuig a la investidura de Mas

El líder de la CUP, Antonio Baños.
El líder de la CUP, Antonio Baños. EFE

El candidat de la CUP a les passades eleccions catalanes, Antonio Baños, s’ha convertit aquest dilluns amb la seva dimissió com a parlamentari en la primera baixa al partit provocada per la divisió sobre la figura d’Artur Mas. La fractura entre partidaris i contraris a la investidura del president s’ha fet palesa amb la seva marxa, que pot ser la primera d'una llarga llista. Regidors i càrrecs de la CUP han anat manifestant el seu malestar per la decisió del diumenge, presa enmig d'una gran fractura dels anticapitalistes.

Quan el diputat negava Mas: "Mai, mai, mai"

El “mai, mai, mai” d’Antonio Baños es va fer famós els últims mesos. No hi havia cap entrevista en la qual el diputat de la CUP no negués tres vegades Mas, com a mínim. El seu discurs que els vots del seu grup no investirien el president català era de ciment. Poc a veure amb el comunicat que ell mateix ha emès aquest dilluns.

“Votarem no a la investidura de Mas”, va dir a EL PAÍS el 21 de setembre. I ho va repetir a la cadena SER l'endemà passat. El mateix va defensar a la ràdio catalana RAC1 l'11 de novembre i a La Sexta un mes abans.

A eldiario.es ho va dir el 22 de setembre: “No votarem mai una investidura de Mas. I mai és mai. Mai, mai i mai”.

Baños, que ha renunciat al seu càrrec de diputat, ha enviat una carta de comiat en la qual deixa clar que el motiu és el no a Mas. “Me’n vaig perquè em sento incapaç de defensar la posició adoptada majoritàriament. Una posició política discrepant amb les idees i objectius pels quals vaig decidir presentar-me com a candidat a les eleccions del passat 27-S”, assegura.

El que va ser candidat de la CUP el 27 de setembre ha tingut una posició paradoxal en tot el procés de negociació: abans, durant i després de la campanya va ser la veu que més va insistir que la CUP no investiria Artur Mas com a president. Quan la formació es va veure en la disjuntiva de donar suport al líder de CDC o forçar unes noves eleccions anticipades, va quedar allunyat dels focus però va ser una de les veus que, de portes endins, va defensar amb més decisió l'opció de votar Mas.

“Aconseguida la majoria independentista el 27-S, vaig entendre que el mandat explícit era començar, sense dilacions ni dubtes, la ruptura amb l’Estat. Per aquest motiu em trobava entre els partidaris d'acceptar la proposta d'acord de Junts pel Sí i votar la investidura del seu candidat”, es justifica Baños en el seu escrit de renúncia.

La CUP ha respost a la baixa de Baños amb un comunicat en el qual mostra el seu “respecte” i lament per la divisió, però assegura que es van intentar escoltar totes les veus abans de prendre la decisió sobre Mas, “una de les més difícils que ha hagut de prendre mai” la formació. “Sabem que ahir [pel diumenge] no podíem satisfer tothom, tampoc tota la nostra militància. Però per nosaltres això només és una altra corba, l'última de moltes, en el nostre compromís ferm amb la independència dels Països Catalans socials, feministes i ecologistes”, argumenta la formació en el seu comunicat.

Una baixa rellevant

El candidat és la primera baixa provocada per la divisió, i la més rellevant de moment. Fins ara, són molts els que han discrepat de la decisió, però pocs els que han abandonat el partit. Però pot ser qüestió de dies. La CUP de Verges (Girona) ha mostrat la seva discrepància amb la decisió i ha avisat de les seves possibles conseqüències: “Ens sentim decebuts i enganyats i per això mateix, en breu, prendrem les mesures pertinents”, han advertit. També des d'Arenys de Mar (Barcelona) han lamentat que la discrepància sobre la investidura hagi passat per sobre del pla independentista.

Cada vegada són més les veus que van mostrant públicament la seva discrepància, i la direcció de la formació assumeix que la divisió afectarà el partit: “Ara mateix la CUP queda tocada perquè el procés no ha estat fàcil. En els propers dies ens anirem refent d'aquest procés i recompondrem tot el que ara ha quedat tocat”, ha assegurat la diputada Eulàlia Reguant en una entrevista a RAC1. “Una part de la militància ha expressat la seva sensació de tristesa. És un debat que ens ha abocat a un escenari: Mas o [les eleccions al] març, que no volíem generar. Potser alguna cosa hem fet malament quan hem acabat aquí”, ha dit la diputada Anna Gabriel a Catalunya Ràdio.

La CUP espera patir algunes baixes, però també esquivar el fantasma de l'escissió d'alguna de les 16 organitzacions que la componen. Una de les més importants, i de les que més s'han significat en favor de Mas, és Poble Lliure, que de moment s’ha limitat a reclamar temps a Twitter: “Demanem calma i no prendre les decisions a cop calent”.

En paral·lel, un altre sector busca l'acostament amb Barcelona en Comú, el partit d’Ada Colau. El sector que era més poc inclinat a investir Mas ha iniciat els contactes amb l'alcaldessa per sondejar una possible aliança que defensés el referèndum sobre la independència i un pla de ruptura social. El diputat Josep Manel Busqueta, màxim exponent parlamentari d'aquest sector, ha preferit aparcar el debat en una entrevista a la cadena SER: “La CUP és una força obertament independentista que aposta per la construcció de la república catalana. Tot el que sigui que [Barcelona en Comú] s'apropi a aquesta posició és bona notícia. D'aquí a concloure que s'acceptarà una confluència amb aquestes forces polítiques és prematur”, ha postil·lat.

La CUP afronta les eleccions del març amb molts dubtes. No repetirà el seu candidat, però està en l'aire si ho farà la resta de diputats; per mandats només poden estar-hi una legislatura, però en no haver-hi Govern queda la incògnita de què faran, una decisió que encara no han pres. Després hi ha qui concorrerà en aquestes eleccions: si hi haurà ruptura entre formacions, o la baixa massiva als territoris més proclius a Mas. I finalment, quina resposta dóna l'electorat: encara que la CUP ha estat fidel a la seva promesa electoral de no investir Mas, les urnes li poden passar factura en els comicis de març.