Selecciona Edició
Connecta’t

El conte de la casa dels llibres ‘encantada’

La Biblioteca Provincial de Barcelona segueix als llimbs esperant que el Ministeri de Cultura i l'Ajuntament es posin d'acord sobre el projecte de 18.000 m2 i 600.000 volums

Aspecte dels terrenys on ha de situar-se la futura Biblioteca Provincial de Barcelona, a l'antiga estació del Nord.
Aspecte dels terrenys on ha de situar-se la futura Biblioteca Provincial de Barcelona, a l'antiga estació del Nord.

Ni el 2013, ni el 2014, ni el 2015 ni tampoc el 2016 hi ha cap partida als pressupostos de l’Estat per a la Biblioteca Provincial de Barcelona. Quatre anys, una legislatura sencera o un mandat municipal –perquè han coincidit en el temps–, sense que un dels projectes culturals importants de la capital catalana hagi avançat ni un sol mil·límetre. Falta d'impuls del Ministeri de Cultura, que és a qui correspon construir-la? Poca insistència de l'Ajuntament de Barcelona per desencallar el projecte?, traves per afrontar ara una inversió de 38 milions d'euros, el cost que les administracions van donar per bo fa cinc anys?

Probablement, una mica de les tres coses és el que impedeix que la biblioteca provincial surti dels calaixos. Sens dubte, té una mica de mala sort: inicialment s’havia de construir al Born (la troballa de les restes de la ciutat del 1714 la va expulsar d'aquí) i després va estar anys en lluita per determinar la seva ubicació definitiva.

Desacord fins i tot en el nom

Les biblioteques que construeix el Ministeri de Cultura per Espanya tenen totes la mateixa denominació: biblioteca provincial. Així passa amb la de Girona, inaugurada fa un any. A Barcelona, no obstant això, aquest nom no acaba d'agradar ni a la Generalitat ni a l'Ajuntament, que preferiria anomenar-la Biblioteca Central o Biblioteca Urbana de Barcelona.

L'arribada d'aquest equipament seria per a Barcelona la cirereta d’un pastís que disposa de 40 equipaments, el doble de fa tot just 20 anys, gràcies a un esforç inversor amb poques comparacions a Europa: el pressupost anual supera lleugerament els 25 milions d'euros per mantenir un servei de 63.063 metres quadrats i que, en dades del 2014, acollia 2.376.376 documents. Els barcelonins responen considerant-lo el millor equipament de la ciutat i aconseguint-ne el carnet (54,9% dels habitants). Aquestes xifres no van passar desapercebudes per la UNESCO quan es va decantar l’11 de desembre per atorgar a Barcelona el rang de ciutat de la literatura en el marc de la Xarxa de Ciutats Creatives.

La biblioteca està projectada en una peça triangular d'uns 6.000 metres quadrats que va des de l'aparcament actual de l'estació de França –que deixarà de ser-ho– fins a les vies. Seran 18.000 metres quadrats de superfície amb capacitat per emmagatzemar 600.000 volums. Un centre que ha estat llargament reivindicat des del Consorci de Biblioteques de Barcelona perquè, entre altres coses, ha de servir per impulsar el nou model d'aquests centres culturals, que ja existeix en països com Dinamarca i Holanda, pensats com un lloc no només per llegir sinó per fer-hi moltes més activitats. I també per exercir de central de la xarxa de biblioteques de la ciutat, equipaments que segueixen sent els més ben valorats pels barcelonins.

Al llarg d'aquests quatre anys, la biblioteca provincial ha estat objecte de conversa freqüent en reunions informals entre Jaume Ciurana, el regidor de Cultura de l'anterior govern de la ciutat, i el secretari d’Estat de Cultura, José María Lassalle. “Hem reclamat per carta més d'una vegada al ministeri que convoqués la comissió de seguiment i fins i tot vam arribar a reunir-nos, juntament amb l'alcalde Xavier Trias, en una ocasió amb el ministre José Ignacio Wert”, explica ara Ciurana.

Això va passar el 2011 i, com si fos un conte, van passar els anys… i la comissió no es va tornar a reunir fins a final del 2014. En l'endemig, el ministeri posava traves a un aparcament que s'havia projectat sota la biblioteca. En la reunió de l'any passat, l'Ajuntament va acabar renunciant a l'aparcament però no va aclarir si s'avenia al nou plantejament del ministeri: “Van proposar fer-la per fases i van subratllar que no s'estava en disposició de fer la inversió prevista –38 milions d'euros– perquè estava molt per sobre d'altres”, apunta l'edil, actualment en l'oposició municipal.

CiU va acabar el seu mandat el maig passat i l'actual govern de Barcelona en Comú ha intentat ja en dues ocasions, sense èxit, tractar de l'afer amb el ministeri de Cultura. “Han desconvocat dues trobades, al setembre i l’octubre, ja fixades amb Jaume Asens –tercer tinent d'alcalde– i Berta Sureda –delegada de l’ICUB–”, apunten fonts municipals.

En aquest context, les preguntes que presenten els grups municipals al Consistori sobre què passa amb la biblioteca provincial, com la que va fer el mes passat el grup d'Esquerra Republicana, només obtenen respostes lacòniques de l’estil: “Continuarem exigint que es desbloquegi i es construeixi”.

Ara, l'aturada de les eleccions generals i la formació de Govern se sumen a la llarga demora per desencallar el projecte. Malgrat tots aquests problemes, el despatx d'arquitectes Nitidus Arquitects, que va guanyar el concurs, veu ara una oportunitat que se solucioni: “Sembla que l'actual equip de govern té una voluntat ferma a fer-ho i tampoc és un problema construir-la per fases perquè, de fet, un projecte d'aquestes característiques s'ha de fer per períodes”. El que no s'atreveixen a augurar és quan es veuran les màquines al solar d'una estació de França que, mentrestant, s'ha convertit en un petit bosquet urbà.