Selecciona Edició
Connecta’t
LABORATORI DE DADES

El teu Ajuntament és dels que estalvia o es gasta tot el que ingressa?

L'anàlisi de les últimes liquidacions pressupostàries municipals indica que la situació del sector local espanyol és, en general, bona econòmicament i financerament

Una vegada acabat l'exercici 2015, és el moment de fer les valoracions sobre el grau de compliments dels objectius de dèficit públic fixats amb la Unió Europea. En aquest àmbit, l'aportació del sector local segueix sent molt positiva i presenta superàvits significatius que es mantindran en la mateixa línia d'anys anteriors –entorn de mig punt del PIB– i previsiblement també durant l’exercici que ve.

Mapa de l'estalvi brut per municipi

Tenint en compte les últimes liquidacions pressupostàries publicades pel Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques, i que corresponen al 2014, s'observa que el conjunt d'ajuntaments van continuar amb el procés de millora de la seva situació econòmica i financera. Aquest procés es troba estretament relacionat amb els límits establerts per la Llei d’Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera, que impliquen totes les administracions públiques. No obstant això, en el cas de les corporacions locals, els controls d'estabilitat pressupostària, la regla de despesa i el període mitjà de pagament s'han mostrat molt més eficaços.

La qualificació de la situació de les hisendes municipals, atenent la seva solvència, liquiditat i volum de deute financer, atorgant, de 0 a 100, la nota més alta a les que presenten una posició més bona, proporciona un resultat en què el 75% dels ajuntaments espanyols té una alta qualitat creditícia, amb una nota superior a 70. Únicament un 8% dels municipis espanyols mostra una hisenda pública amb dificultats importants.

Els ajuntaments de municipis que tenen menys població (menys de 1.000 habitants, i fins i tot de menys de 10.000 habitants) són els que constaten una situació més bona. Aquesta circumstància pot explicar-se pel fet que les corporacions de petita dimensió tenen una gestió més senzilla que, en general, es regeix pel principi de caixa, i limita les possibilitats de deterioració de la hisenda municipal.

A grans trets, si discriminem per situació geogràfica, la posició econòmica i financera dels ajuntaments del sud d'Espanya és menys favorable que la dels situats a la meitat nord, àrea en què, a més, s'observen resultats més bons a la zona central. Aquestes diferències troben part de la seva motivació en l'especial desenvolupament urbanístic que es va produir des del final de la dècada dels noranta. La pèrdua amb la crisi recent d'importants ingressos que rebien els ajuntaments, fonamentalment gràcies al turisme, va implicar la necessitat de fer un important ajust en la seva despesa a càrrec de les entitats locals més afectades, que no sempre va poder dur-se a terme en aquests municipis.

Igual que el 2014, es preveu que en la finalització d'aquest exercici la totalitat del sector públic local hagi complert l'objectiu d'estabilitat pressupostària i segueixi pel camí de reducció del volum de deute financer. No obstant això, es poden produir diferències en el nivell respecte a la regla de despesa, atès que ajuntaments importants han avançat les seves intencions d'incomplir-la, ja que limita la seva capacitat per portar polítiques que poden finançar amb l'estalvi que han produït els últims anys.

El 2015  les administracions locals mantindran el superàvit, però hi haurà un  incompliment més gran de la regla de despesa

La regla de despesa per al 2015 es concreta en el fet que la despesa computable de cada Administració no pot superar en un 1,3% anual la corresponent a l'exercici anterior –només una tercera part del creixement nominal previst de l'economia aquest any–. Això condueix al fet que un millor comportament dels ingressos ha de dedicar-se prioritàriament a la reducció de deute financer. Per tant, aquesta regla sembla penalitzar els ajuntaments menys endeutats, ja que limita especialment la seva capacitat inversora en un context d'escassa aportació del sector públic a la formació bruta de capital. Malgrat que l'incompliment del sostre de despesa se supera amb l'aprovació d'un pla econòmic financer i que s'ha flexibilitzat una mica la seva aplicació[1], segueix sent massa exigent la limitació temporal d’aquest pla, ja que obliga al compliment dels objectius de l'any en curs i el següent.

No cal oblidar que l'autonomia financera ja està controlada en el saldo de deute viu del text refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals de forma molt més estricta que per a la resta d'administracions. D’aquesta manera, i mantenint la vigilància de l'estabilitat pressupostària i del saldo de deute viu, sembla raonable que es revisi la regla de despesa, o almenys la metodologia, tret que es vulgui seguir utilitzant intencionadament l'estalvi del sector local per compensar les desviacions d'endeutament i dèficit de la resta de nivells del nostre sector públic.