Selecciona Edició
Connecta’t

L’Espanyol nega el Barça

La intensitat i la successió de faltes dels de Galca aconsegueixen desactivar un equip blaugrana espès en l'atac i barallat amb els pals

Marco Asensio, davant Messi i Alba. Ampliar foto
Marco Asensio, davant Messi i Alba. © Vicens Gimenez

Hi ha partits que de tant en tant escapen a la lògica del futbol, pocs com el derbi, també el català, sobretot si es disputa a Cornellà-El Prat. L’Espanyol, primaveral, vitalista i ambiciós des de l'arribada de Galca, ha negat el Barça, l'equip del trident, el mateix que dimecres va batre el rècord golejador de la Lliga el 2015: 180. El factor emocional ha tingut més pes en el partit que el desequilibri de Messi, Luis Suárez i Neymar. Gairebé no hi ha hagut notícies de les figures blaugrana i en canvi han sobresortit els jornalers blanquiblaus en un camp sec, ja amb els nous propietaris espanyolistes a la llotja i un arbitratge permissiu amb el factor local, tot molt a gust de l’Espanyol.

Al Barça li ha calgut molt temps per arribar a Cornellà-El Prat. El camp de l’Espanyol li ha quedat tan lluny a l'equip de Luis Enrique com Sarrià a la plantilla d’HH [Helenio Herrera] quan nevava a Barcelona. A l’empara tènue i agraïda del sol de desembre, els blanquiblaus han jugat amb intensitat, la pressió molt alta, sense cedir ni un pam de terreny, especialment intimidatoris contra el Barça, que més que combinar a la pista ha pretès arbitrar el partit, més pendent del xiulet que de la pilota, massa distret, poc present i fora d'ona, reduït sovint en el seu racó del quadrilàter, inferior en el cos a cos, cosa lògica si es posa Caicedo al costat de Messi. El 10 no ha trobat el seu lloc.

ESPANYOL, 0; FC BARCELONA, 0

Espanyol: Pau López; Javi López, Álvaro, Roco, Víctor Álvarez; Diop, Jordán (Abraham, m. 79); Hernán Pérez, Asensio, Burgui (Gerard Moreno, m. 60); i Caicedo. No utilitzats: Bardi; Rober Correa, Duarte, Salva Sevilla i Raillo.

FC Barcelona: Bravo; Alves, Piqué, Mascherano, Alba; Rakitic (Sergi Roberto, m. 71), Busquets, Iniesta; Messi, Luis Suárez i Neymar. No utilitzats: Ter Stegen; Bartra, Munir, Sandro, Adriano i Mathieu.

Àrbitre: González González. Ha tret la cartolina groga a Álvaro, Mascherano, Javi López, Jordán, Víctor Álvarez, Neymar, Diop i Piqué.

Cornellà-El Prat. 28.975 espectadors.

El Barça només ha respirat a estones a partir d'Iniesta i de Neymar. Encara que el duel demanava paciència, la velocitat de la pilota era excessivament lenta per part del Barça. La sort del partit implicava saber qui s'avançava en el marcador: no s'ha dubtat del triomf blaugrana si es posava 0-1 de la mateixa manera que les opcions d'èxit blanquiblaves depenien d’avançar-se amb l'1-0. La tensió ha estat màxima perquè ningú ha pogut canviar el 0-0. La confusió ha resultat extrema en cada córner perquè els nois de Galca anunciaven la possibilitat de marcar un gol que no s'advertia en les poques sortides que ha organitzat el FC Barcelona.

El futbol ha tingut molt poca continuïtat i les faltes, lleus i greus, s’han succeït per dissort del Barça i sort de l’Espanyol, especialment ben vist pel col·legiat, González González, el mateix que va arbitrar el Madrid-Sociedad. Molt previsibles i lents, sense profunditat ni desequilibri, els blaugrana s’han encallat de manera reiterada, centrifugats per la bona organització defensiva de l’Espanyol, agressiu amb la pilota i sense, només espantat a pilota parada: Messi ha rematat al vèrtex de la porteria en una falta, l'única ocasió abans d'arribar al descans en què els barcelonistes han rematat entre els tres pals.

El partit s’ha jugat a gust de l’Espanyol, pel reglament, per la falta d'ocasions, per l'absència de futbol i per la incapacitat del Barça per marcar un gol a partir del joc o de les seves individualitats, excessivament expectant, poc exigent, sense mobilitat ni línia de passada, obsessionat a excusar-se per la connivència de González González amb el futbol agressiu de l’Espanyol: “Així, senyors, no es pot jugar”. Els blaugrana no han arribat a combinar i a madurar el partit, les possessions no han estat llargues i han recuperat de manera fàcil els nois de Galca. El partit únicament s’ha obert a estones en la represa: el Barça ha tingut més presència i l’Espanyol ha replicat bé.

Camisa de força de l’Espanyol

Galca ha estat especialment lúcid amb els canvis per contrarestar el desplegament millorat del FC Barcelona. Neymar extraviat, insultat en algun moment amb crits racistes, i Messi disminuït, Luis Suárez no ha encertat en les millors ocasions del Barça, una altra vegada barallat amb els pals: fins a tres vegades ha tocat la pilota en el marc de Pau López. La pressió ambiental ha pujat en la mateixa proporció que ha augmentat la precipitació i improvisació del Barça. L’Espanyol s’ha batut amb grandesa amb un grapat de juvenils i ha aguantat sense parpellejar el 0-0. Ja són tres empats en els últims quatre partits de lliga del Barça mentre els blanquiblaus es fan forts a Cornellà-El Prat.

El FC Barcelona mai no ha sabut escapar de la camisa de força que li ha posat l’Espanyol.

 

MÉS INFORMACIÓ