_
_
_
_
_

Els metges demanen la gestió pública de l’atenció domiciliària urgent

Metges de Catalunya considera que la privatització, el 1994, posa en risc el "contínuum assistencial"

Protesta a l'Hospital de Vall d'Hebron en defensa de la sanitat pública.
Protesta a l'Hospital de Vall d'Hebron en defensa de la sanitat pública.Albert Garcia

El servei públic d'atenció domiciliària urgent de tota l'àrea de Barcelona està en mans privades des del 1994. Des de llavors ha passat per diversos gestors, l'últim, l'empresa SAR Domus, que es va quedar amb el servei de tota la ciutat el 2010 després d'adjudicar-se un contracte de 10,8 milions d'euros per sis anys. Els metges preferirien que el servei tornés a ser gestionat per l'Administració, en veure en perill “el contínuum assistencial” dels pacients, segons asseguren des de Metges de Catalunya. Des del Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM), encarregat del control públic del servei, consideren que l'única cosa que canvia és qui rep la trucada una vegada tanquen els ambulatoris i defensen els seus “nivells de qualitat”.

“Jo haig d'intentar seguir els meus pacients en tot moment. Per a mi seria un privilegi poder fer també l'assistència domiciliària. És més fàcil donar una bona atenció sempre des del mateix proveïdor”, apunta David Arribas, delegat del sindicat Metges de Catalunya (MC) en atenció primària de l'Institut Català de la Salut (ICS). SAR Domus gestiona ara tota l'atenció domiciliària urgent de Barcelona després que el 2014, el CatSalut també li adjudiqués el servei de l'àrea de Litoral Mar de Barcelona per 831.500 euros durant dos anys. El 2015, SAR Domus va completar el seu control sobre l'àrea de salut de Barcelona en assumir també la gestió del servei a Montcada i Reixac. Aquest any, segons el SEM, s'iniciarà una nova licitació.

“Com a empresa, hem de reivindicar aquest servei per mantenir el contínuum assistencial, però és clar que necessitem més recursos. No podem fer més pel mateix”, adverteix el delegat de MC. El sindicat sosté que l'atenció domiciliària urgent és un servei que ha de formar part de l'activitat de l'ICS, l'empresa pública que gestiona vuit grans hospitals i el 80% dels ambulatoris.

No obstant això, el servei a Catalunya té uns sistemes de gestió molt diferents. En el 87% del territori, el SEM és qui s'encarrega de coordinar-lo. En l'altre 13%, simplement s'encarrega de redirigir el pacient al punt d'atenció contínua més proper que tingui. “El servei s'activa quan tanquen els centres d'atenció primària (CAP). La diferència radica en qui rep la trucada i activa el metge, sigui del CAP o un subcontractat. Durant el dia, la trucada la rep el CAP i aquest envia el seu metge al domicili. Quan l'ambulatori tanca, el 061 CatSalut Respon (un servei del SEM) rep la trucada i activa al metge subcontractat, que va al domicili”, explica un portaveu del Departament de Salut.

A Barcelona, el SEM capitaneja el servei. El 1994, quan Salut li va cedir la gestió, l'atenció domiciliària urgent consistia “a reforçar els professionals en èpoques de pics de demanda, com a l'hivern amb la grip”, apunta el director d'operacions del SEM, Fernando García. I ho feien a través de Scubsa, l'empresa pública que va subcontractar el servei per primera vegada. El va adjudicar a l'empresa MH Servicios Sanitarios fins que Salut la va tancar de manera cautelar a principis del 2008 per irregularitats en una inspecció.

Paral·lelament, el 2007, quan la socialista Marina Geli era consellera, el CatSalut va decidir treure a concurs públic la prestació del servei: la gestió i la coordinació seguia en mans del SEM, però l'execució de l'assistència quedava en mans d'una empresa externa. “En aquest moment es va veure que calia suport extern. Es va veure com una bona solució. Va ser una aposta que es va fer en aquest moment”, justifica García.

Defensa de la gestió

L'associació d'interès econòmic (AIE) Emergències Plus va guanyar aquesta licitació. Salut li va adjudicar el servei, dividit en quatre lots, de tot Barcelona i del barri de la Mina de Sant Adrià del Besòs per vuit milions d'euros. Però poc va durar el gruix del contracte. El CatSalut va rescindir l'acord tal com es va licitar després que l'adjudicatària s'endarrerís dues vegades a engegar el servei. Emergències Plus va arribar a un acord amb l'Administració i va reduir el contracte a 1,6 milions a canvi de renunciar a tres lots. La conselleria va lliurar llavors el servei a les tres zones que van quedar desertes a Grup Mutuam a través d'una adjudicació directa.

L'statu quo es va mantenir fins que el 2010 es va licitar de nou tot el servei i SAR Domus va entrar en joc. “Els nivells de qualitat són molt bons i el SEM controla sempre la qualitat del servei i tot el procés”, explica García. Els metges subcontractats poden fer el mateix que un facultatiu de l'ambulatori, des de receptes públiques a una baixa laboral. “Segueix sent un servei públic que gestiona el SEM. El metge i el vehicle els posa l'empresa, però nosaltres fem la supervisió”, recorda el director d'operacions.

No obstant això, els facultatius no comparteixen aquesta opinió. Sense dades oficials, el sindicat mèdic sospita que SAR Domus “de vegades actua més com a coordinador que com a executor” i liquida algunes assistències amb una trucada telefònica emplaçant els pacients a anar al seu ambulatori durant l'horari de visites.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Jessica Mouzo
Jessica Mouzo es redactora de sanidad en EL PAÍS. Es licenciada en Periodismo por la Universidade de Santiago de Compostela y Máster de Periodismo BCN-NY de la Universitat de Barcelona.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_