Selecciona Edició
Connecta’t

Les claus del ‘cas Pujol’

L'expresident català torna a declarar, però a l'Audiència Nacional, on insistirà que la fortuna dels seus fills procedeix del llegat de l'avi Florenci

Jordi Pujol i la seva esposa, Marta Ferrusola, passegen el passat 31 de desembre per la localitat pirinenca de Queralbs.
Jordi Pujol i la seva esposa, Marta Ferrusola, passegen el passat 31 de desembre per la localitat pirinenca de Queralbs.

L'expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, tornarà a declarar com a investigat (antic imputat) al febrer. Dirà, amb tota seguretat, que la fortuna pastada per la seva família a l'estranger procedeix d'una herència de l'avi Florenci. I reiterarà que se sent víctima d'una “causa general” pel que representa el seu cognom. La investigació, que no el creu, el situa com a “nexe” d'una família assimilada a una organització criminal –tots els Pujol estan sent investigats per blanqueig i frau fiscal– que s'ha repartit fons d'origen il·lícit a l'ombra de la presidència de la Generalitat. En espera del 10 de febrer, dia assenyalat per l'Audiència Nacional per a la seva declaració i la de la seva dona, Marta Ferrusola, en quin punt es troba el cas Pujol? Què se'n  sap, què s'ignora i què està en discussió?

Els pagaments d'empresaris. La policia i la fiscalia detallen pagaments fins a 11,5 milions d'euros d'empresaris a Jordi Pujol Ferrusola, la majoria a partir del 2004. La investigació considera que són feines fictícies perquè no hi ha factures ni informes que els justifiquin. I conclou que van ser una tapadora perquè Pujol Ferrusola, Júnior, rebés comissions il·legals a canvi del seu paper com “aconseguidor” en les adjudicacions públiques. Les empreses que pagaven generosament al primogènit viuen, justament, dels concursos públics. El primogènit, a més, va cobrar per treballs sobre matèries molt diverses i sense cap relació entre si, per la qual cosa se suposa que és expert en totes elles. A la seva declaració com a imputats, els empresaris van defensar la realitat de les “gestions” i “assessories” de Júnior. Ell mateix al·lega que eren acords verbals i que la majoria es van fer quan el seu pare ja havia deixat la presidència i CiU havia estat desallotjada de la Generalitat.

L'origen de la fortuna. És la pregunta clau del cas. El juliol del 2014, l'expresident va confessar que la seva família havia mantingut un compte a Andorra (amb quatre milions) ocult a Hisenda. I que els fons procedeixen d'una herència del seu pare. Els fills que encara tenien diners allà (Pere, Mireia i Marta) el van regularitzar abans que s'obrís una causa a Barcelona després de la querella de Manos Limpias. El primogènit també va ser imputat i va admetre que va gestionar els fons fins a l'any 2000 i els va fer créixer invertint en “làmines financeres”, un tipus de bons del tresor opacs. Després, repartia els rendiments entre la família. La jutgessa de Barcelona que va portar el cas creu que no és raonable que els germans es repartissin un milió cadascun quan, deu anys abans, la fortuna equivalia en pessetes a 841.000 euros.

Els investigadors veuen la tesi del llegat com un “mer relat” sense base. Sobretot, perquè els Pujol no han aportat proves que l'acreditin. La família admet, en aquest sentit, que no disposa de cap document per la naturalesa opaca del llegat. “Es desconeix l'origen dels fons” dipositats allà, admeten el jutge i el fiscal. L'única explicació raonable, afegeixen, és que procedeixin del cobrament de comissions il·lícites durant la presidència de Pujol (1980-2003).

Andorra respon. L'estiu del 2015, Andorra va remetre a l'Audiència Nacional tota la documentació bancària de Jordi Pujol Ferrusola i la seva dona des dels anys noranta. El cas va fer un gir. La comissió rogatòria recull tots els moviments cap a i des de paradisos fiscals, l'abast dels quals encara s'ignora. El jutge, en tot cas, considera que els comptes presenten “abonaments en efectiu d'origen desconegut que no poden assimilar-se a una activitat legal”. A partir d'aquesta informació es van acordar les entrades i escorcolls als habitatges i empreses de la família, a Barcelona, el 26 d'octubre passat.

Va tenir comptes Pujol pare? El jutge creu que Pujol pare va ser titular d'almenys un compte a Andorra amb 1,8 milions. En concret, el número 63.810, oberta pel primogènit el 2000. El jutge creu que l'expresident és el “titular real” dels fons i que “va utilitzar una persona interposada” (el seu fill) per “ocultar” l'origen dels diners. Aquesta conclusió es basa en dues cartes incloses en la comissió rogatòria. Un dels documents, signat per Jordi Pujol Ferrusola el mateix dia de l'obertura, assenyala que ell “no és l'amo d'aquests fons”, sinó que ho és el seu pare. I un altre, signat per l'expresident de la Generalitat el maig del 2001, reafirma que és el propietari dels diners i que, en cas de defunció, ha de passar a mans de la seva dona. La defensa dels Pujol sosté que l'expresident mai ha tingut comptes allà i que només es va oferir per a un ardit utilitzat per Júnior per enganyar la seva parella. Tots dos estaven en procés de reconciliació i Gironès havia vinculat l'èxit d'aquest procés a un coneixement detallat dels diners a Andorra. El fill gran va demanar la carta al seu pare i va indicar al gestor dels seus comptes que l'ensenyés a Gironés i, després, la destruís.

Els escorcolls a la família. La comissió rogatòria va donar a conèixer moviments de comptes entre Jordi i els seus germans Pere i Josep, que la investigació també veu sospitosos. Aquests moviments van motivar l'entrada i l'escorcoll, el passat 27 d'octubre, en pisos i empreses de la família, que va començar a ser investigada com una “organització” criminal estructurada (Júnior en seria el gestor) i amb repartiment de funcions. El contingut d'aquests escorcolls forma part d'una peça secreta.

Cap a una sola causa. La jutgessa de Barcelona que inicialment investigava l'origen de la fortuna s'ha inhibit en favor de l'Audiència Nacional perquè tot és una mateixa cosa. És a dir, segons la tesi dels investigadors, els ingressos milionaris del primogènit no s'entenen sense el posterior “repartiment” en els comptes d'Andorra als seus germans i a la seva mare. El jutge José de la Mata considera que aquests fons són d'“origen criminal” i que el primogènit els va utilitzar per escometre “inversions a Espanya i a l'estranger”. Es tracta, al final, de saber d'on han sortit els milions que manegen els Pujol i on és el pecat original: si en un llegat ocult de l'avi o en comissions per obra pública. N'hi ha que situen l'origen real en el cas Banca Catalana.