Els barons del PSOE donen per fet que hi haurà noves eleccions
Entre els dirigents territorials hi ha la por que Pedro Sánchez intenti la investidura
Els principals barons territorials socialistes, la gran majoria presidents de Governs autonòmics, no veuen cap sortida per evitar la repetició de les eleccions generals, davant la dificultat de sumar una majoria parlamentària entorn de Mariano Rajoy o de Pedro Sánchez. Els socialistes consideren que si el seu candidat aconseguís prou vots per a la investidura, el problema sorgiria immediatament perquè els partits que propiciaven el seu govern engegarien iniciatives secessionistes i sobre la unitat d'Espanya. No volen acceptar el suport d'aquests partits i donen per fet que es repetiran les eleccions.
Tres opcions “impossibles” sobre la taula
Els barons territorials socialistes serien partidaris que Pedro Sánchez aconseguís pactes com els d'lgunes autonomies i que els comptes sortissin... Però tots els que utilitzen aquesta mateixa frase invariablement la conclouen amb el mateix final: “És impossible”. O també amb l'afirmació que no hi ha manera que ni el PSOE ni el PP aconsegueixin sumar una majoria. En el cas dels socialistes, a més, es dóna per descomptat que els que sostindrien la seva majoria els conduirien a camins polítics impossibles de transitar pel partit que va fundar Pablo Iglesias fa gairebé 138 anys.
Els dirigents consultats reconeixen que hi ha tres sortides possibles, i que totes els són negatives. La primera, la de pactar amb el PP, té ja el no absolut i unànime del PSOE. Aquí no hi ha fissures. Tampoc es poden deixar ajudar per Podem i altres forces de naturalesa independentista. Aquesta porta no l'ha tancat encara la direcció federal, però els barons empenyeran perquè no es transiti de cap manera. L'última porta, les eleccions. No és bona però és l'única que veuen realista.
"No podem acceptar el suport d'uns partits que et poden investir però no et deixaran governar". Aquesta opinió d'un president socialista recorre el debat entre els dirigents del partit. En principi, la resolució aprovada dilluns pel Comitè Federal del PSOE impedirà que Sánchez iniciï converses amb forces polítiques que no renunciïn prèviament a la defensa de celebrar consultes per a la independència o defensin el dret d'autodeterminació d'una part d'Espanya. Tot i això, entre els barons territorials hi ha por que l'equip de Sánchez intenti la investidura, a pesar que no es donen condicions per formar una majoria "coherent" que afronti "els desafiaments" que té Espanya en els propers mesos, segons assenyala amb preocupació un president autonòmic.
Amb la limitació expressada a la resolució del dilluns estaria vetat ara mateix obrir converses amb Podem, Marees i les plataformes associades a aquesta marca però de composició territorial, ja sigui a Catalunya, amb En Comú Podem, o a la Comunitat Valenciana. Però també asseure's amb ERC i Democràcia i Llibertat (abans Convergència), embarcades en el procés secessionista català, i que haurien d'abstenir-se perquè tirés endavant la candidatura de Sánchez.
Els vetos estan clars, però al PSOE no hi ha tranquil·litat en absolut per la pressió des de tots els àmbits socials, econòmics, del PP i de l'esquerra perquè assumeixi un paper determinant, malgrat les limitacions. Les cinc hores que els dirigents socialistes van passar reunits diumenge passat a la seu del partit amb Sánchez van estar presidides per la tensió, que es manté, sobre les condicions en les quals el PSOE ha de fer l'intent de governar. Algunes de les intervencions es van basar a preguntar-se amb desaprovació si algú estava disposat a defensar un Govern amb Podem, Marees i ERC quan en breu vindria el desafiament secessionista català. Els que es van formular aquestes preguntes, que prefereixen no veure el seu nom revelat ja que es tracta d'una reunió interna, van recordar que una línia mestra del programa i el projecte socialista inclou la reforma constitucional. "La impulsarem sense el PP, però sí amb els que volen trencar Espanya?", es van preguntar.
Els contraris que el PSOE agafi les regnes del Govern espanyol es van trobar amb la resposta contundent de Sánchez i d'altres secretaris generals que, un cop començades les negociacions per formar una majoria de govern, la primera condició ineludible seria la defensa de la unitat d'Espanya i el rebuig a la consulta secessionista a Catalunya. Però no va semblar prou, de manera que la redacció d'una frase va consumir el 80% del temps fins a arribar a escriure que sense renúncia prèvia al referèndum no hi hauria ni reunió. I així es va aprovar l'endemà al Comitè Federal amb només quatre vots en contra de representants del corrent Esquerra Socialista, que no comparteixen aquesta fèrria cotilla per negociar.
Acords amb Podem
L'explicació és que destacats barons socialistes no volen governar amb aquests suports. Des de la direcció federal, en defensa seva, recalquen que mai la unitat d'Espanya serà moneda de canvi i recorden que els presidents autonòmics d'Astúries, Javier Fernández; Extremadura, Guillermo Fernández Vara; Castella-la Manxa, Emiliano García-Page; Aragó, Javier Lambán, i de Balears, Francina Armengol, governen amb el suport de Podem, i de vegades d'altres forces, com Ximo Puig a València.
Cada cas té el seu matís, però tots ells al·leguen que quan ells van negociar les seves investidures aquests interlocutors mai van invocar res relacionat amb la unitat d'Espanya ni l'autodeterminació de les seves comunitats. Susana Díaz, presidenta d'Andalusia, va aconseguir el suport de Ciutadans per a la seva investidura gairebé al límit del termini per haver de repetir les eleccions. Ni el PP ni Podem es van avenir a negociar.
Mentrestant, Armengol va reunir dimarts passat l'executiva del PSOE balear, del qual és secretària general, i va aprovar donar un marge de confiança a Sánchez perquè conduís les negociacions amb llibertat. Aquest gest de la presidenta balear, alineada amb Sánchez, indica que si el PSOE pot intentar o no governar no està tancat. Sánchez ho intentarà. Els barons no volen ni que ho intenti i que s'afronti que les eleccions s'han de repetir.
Els vetos a la negociació en els discursos de Cap d'Any
Els presidents autonòmics socialistes han inclòs en els seus discursos de final d'any els vetos a negociar amb forces polítiques que defensin el secessionisme, tot i que ho hagin expressat de forma indirecta. La presidenta andalusa, Susana Díaz, es va manifestar pel “combat contra els que volen dividir territorialment Espanya”. Andalusia no pot tancar-se en si mateixa sinó que tractarà de representar un paper rellevant dins d'Espanya com ho va fer en anteriors etapes, va assenyalar la presidenta andalusa. I va citar la pressió d'Andalusia perquè no hi hagués discriminació entre les anomenades comunitats històriques i la resta. El president del Principado d'Astúries, Javier Fernández, també veu necessari que Astúries s'impliqui en el moment actual d'Espanya. El seu Govern no pot “mostrar-se indiferent”, com a espanyol i com a asturià, davant el panorama polític nacional que en principi ha de portar a qui ha guanyat les eleccions a “transformar la seva victòria en una majoria”. Si no ho aconsegueix “procedirà a prendre altres iniciatives que mai han de passar per trencar ni la sobirania nacional, ni la integritat territorial, ni l'única ciutadania”. Aquestes al·lusions entren de ple en el debat del PSOE sobre la política de pactes i així ho van reflectir en els seus discursos de Cap d'Any el president de Castella–La Manxa, Emiliano García–Page i el president extremeny, Guillermo Fernández Vara. El projecte d'Espanya ha de ser un, “no 17”.
Sobre la firma
