_
_
_
_
_

Cap d’Any a televisió: refregits, calces i el mateix de sempre

Les cadenes aposten per programes d'humor, enllaunats i reemissions

José Mota durant el seu programa de la nit Cap d'Any.
José Mota durant el seu programa de la nit Cap d'Any.

Chenoa passa fred (per Tomàs Delclós)

Aquesta vegada, a Montjuïc, no va aparèixer l'Home del Mil·lenni, la creació de la Fura que darrerament havia acomiadat l'any. TV3 havia estat a Montjuïc amb ell i, ahir, tot i la seva absència va decidir tornar al recinte barceloní, oblidant-se de les peregrinacions que feia fa temps per pobles de Catalunya.

Amb l'Home del Mil·lenni la cosa era més senzilla per als presentadors de la festa perquè no se sentien obligats a una xerrameca sense fre. Després de les campanades, “sense campanes” com bé va subratllar Àngel Llàcer, van acabar barallant-se amb la, lògicament, sorollosa pirotècnia que tenien darrere. I és que la parella presentadora de TV3, Llàcer i Chenoa, va estar tota l'estona donant l'esquena a l'escenari de la Font de Montjuïc perquè, d'aquesta forma, el teleespectador pogués veure'ls a ells i, en un segon pla, la batucada o els diables, que feien no sabem què a l'escenari, parcialment visible. A estones, i en un estudiat primer plànol, la imatge del cava patrocinador. Afortunadament, aquest any i en aquesta cadena, les campanades van sonar sense publicitat incrustada.

Els estilistes de Chenoa van ser inclements amb ella. Li van posar un vestit sense mànigues amb un poderós escot a l'esquena, que Llàcer li va fer ensenyar. La pobra Chenoa va comentar dues vegades que allí feia molt fred. Per què Llàcer anava més abrigat? No hi ha dret. Malgrat tot, Chenoa no va deixar d'aparèixer simpàtica.

BTV també va anar a Montjuïc. Brigitta Lamoure va començar molt abrigada. Aquí la seva queixa era que tenia calor. Sense apunts, però amb un guió molt primet, el que més va dir Brigitta va ser que no podia sentir res i “la mare que el va parir”. BTV, amb una doble finestra, la petita per Brigitta i la gran per a l'escenari, va ensenyar una mica més del que s'havien inventat els Comediants per a l'ocasió.

Francament, des del moment que la ciutat proposa el seu propi espectacle de cap d'any i les teles creuen que val la pena anar-lo a veure... podrien anar pensant que no calen tants presentadors tapant l'escena.

Refregit rere refregit (per Ricardo de Querol)

A la nit de Cap d'Any, el menú favorit d'Atresmedia és el refregit. A Antena 3 van esperar el raïm repassant moments dels seus programes més populars; després de les 12 van venir hores de música també enllaunada, de qualsevol temps i de procedència diversa: artistes, concursants o famosos davant un micròfon, amb subtítols de karaoke. Per a les campanades, el canal va apostar per Carlos Sobera, valor segur, i Cristina Pedroche, que l'any anterior s'havia convertit en trending topic per la seva aparició a La Sexta amb un vestit, negre, molt transparent. Va repetir jugada amb una peça de puntes blanca que deixava veure gran part de la seva pell. Tots dos se'n van sortir amb desimboltura. Més, per descomptat, que els seus rivals (o companys) de La Sexta a aquesta hora, Chicote i Andrea Ropero.

Cristina Pedroche amb el vestit que va lluir durant la nit de Cap d'Any.
Cristina Pedroche amb el vestit que va lluir durant la nit de Cap d'Any.

Abans i després d'això, semblava més interessant, a priori, l'aposta de La Sexta per l'humor. Però ens van posar més refregit. L'Intermedio Christmas Edition va ser una mera successió de fragments de tot l'any del programa d'en Wyoming. I en l'últim lliurament del 2015 d'El club de la comedia, l'abillament estiuenc de monologuistes i públic delatava que es tractava d'una altra reemissió. Després del raïm va continuar el (digníssim) programa de còmics que ara presenta (digníssima) Alexandra Jiménez, i amb una presa més actual, la mateixa de Cap d'Any. Per cert, no ajudarà gens Jiménez a superar el fantasma d'Eva Hache la repetició contínua del programa, perquè després vam veure a la segona conduint una altra sessió, per descomptat en diferit. Per competir amb TVE, el mínim per Atresmedia era oferir alguna cosa elaborada per a l'ocasió. Però no. No hi va haver res més que el vestit de Pedroche.

Canvia'm… de canal (per Juan Cruz)

Van deixar el 2015 en calces… vermelles, per descomptat. Per la banda dels tòpics, els van tocar tots; els de Cámbiame van acabar plorant mentre explicaven els seus desitjos d'amor, i van ser tan cursis com un casament vell. Van pujar al nivell galdós de Kiko Rivera i els va faltar ben poc per convertir el segle XXI en l'Edat Mitjana, encara que una de les veus de l'equip va cridar “Sí que es pot” per semblar contemporanis. Kiko Rivera, per cert, va mostrar més roba que cara, i la seva acompanyant mexicana, Patricia Manterola, va anar pitjor que una partenaire. Va ser massa. A ella es deu aquesta perla, a causa de la seva passió exagerada: va desitjar “Moltíssima abundància!”.

Com que a en Kiko li falta música, ella va posar cullerada a l'assumpte, i a la sala algú va cridar “Bravísimo!”, contagiats tots d'aquesta abundància moltíssima. A la cadena li va agradar desitjar “Un any exageradament bo”, i va començar fent el pitjor: convertint les campanades en sons tan vells com el playback. Llàstima del desaprofitament que fan cada any: són millors, sempre Prats i Paz. Aquest Cámbiame del 2015 va ser aclaparador i carrincló, com les calces roses.

Les princeses, les bruixes i Don Pelayo van carregar tant i del no-res que aquest teleespectador va canviar, de veritat, però al Mad Men que emetien a AMC i que reflecteix la vida al 1960. Més modern que el que vam veure com si passés el 2015, despertant en el 2016. No va ser un frau. Va ser ximple.

Més campanades, si us plau (per Ángel S. Harguindey)

Al Cèsar el que és del Cèsar i a TVE el que és de TVE, i ahir és més que probable que hagués tornat a arrasar a les audiències de les campanades de la Puerta del Sol, com ja ho va fer en les de l'any anterior. Conclusió: la molt desprestigiada RTVE hauria de fer les campanades cada setmana.

Per què? Heus aquí la qüestió. Potser pel mateix motiu que el tan desprestigiat Partit Popular arribés a ser el partit més votat en les últimes eleccions generals. Conservadurisme de la ciutadania? Atracció per aquest cavaller presentador amb capa, la pañosa, que va tenir el seu apogeu a la fi del segle XIX? Desitjos de comprovar si es produiria un fiasco similar al que va sofrir Canal Sud l'any passat quan es van interrompre les campanades per una fallada informàtica? Mai ho sabrem.

La nit va començar amb un especial José Kubrick o Stanley Mota, en el qual l'humorista va utilitzar El resplandor com a fil conductor del programa i del qual no sabem si es tractava d'un homenatge o d'una ofensa, detall d'altra banda sense més importància en una nit en la qual els tòpics més pedestres ratificaven aquesta definició no escrita que el periodisme és un sacerdoci i més en el cas concret dels designats per cobrir l'esdeveniment anual.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_