“Ha estat un miracle que l’hàgim trobat, ho recordaré tota la vida”
Josep Ribas i el seu fill han localitzat en Jordi, que anava descalç i tenia esgarrinxades a la cara, perquè cridava el seu pare
Després de passar més de 20 hores perdut al bosc i de caminar uns dos quilòmetres desorientat, en Jordi, de tres anys, ha estat localitzat sa i estalvi pels propietaris d'una masia veïna a Can Serrallonga, a Camós (Pla de l'Estany), però amb moltes esgarrinxades a la cara. El nen va desaparèixer dijous cap a les cinc de la tarda als voltants de la casa, on havia anat a passar el Cap d'Any amb els seus pares, la seva germana i altres amics. “Ha estat un miracle que l'hàgim trobat, ho recordaré tota la meva vida”, assegura Josep Ribas, que l'ha localitzat.
La família d'en Jordi, de Sant Feliu de Guíxols, acostuma a passar la nit de Cap d'Any en cases de turisme rural. Aquest any havien llogat Can Serrallonga, a uns tres quilòmetres muntanya amunt de la carretera principal, en ple bosc i amb espai per a cavalls i ponis i unes vistes espectaculars de tota la comarca. Cap a les cinc de la tarda van arribar de fer unes compres. Mentre els pares descarregaven el cotxe, durant uns minuts, el menut es va quedar jugant amb altres nens. Però el van perdre de vista. Després d'uns primers moments de recerca, a dos quarts de sis, la família va trucar al 112 per alertar de la desaparició del nen. Immediatament es van activar els equips d'emergències i mig centenar d'efectius entre Bombers de la Generalitat i Mossos d'Esquadra van començar la recerca. En veure que es feia de nit sense notícies del menor, desenes de voluntaris veïns de la zona també van anar a la masia a buscar-lo.
La recerca d'en Jordi ha estat intensa i sense deixar cap racó sense mirar. Els submarinistes dels Bombers es van submergir dijous en una bassa d'uns 1.600 m2 que hi ha a la vora de la casa. La Unitat de Subsòl dels Mossos ha buscat en cada petit forat o pou, dos helicòpters han sobrevolat la zona, un dels quals amb un equip de càmera tèrmica per poder localitzar el nen gràcies a la calor temporal. En total, més de 500 persones entre bombers, mossos –entre els quals alguns que tenien festa–, Voluntaris d'ADF i de Protecció Civil arribats de diferents punts de Catalunya, veïns i amics han participat en el dispositiu de recerca.
Tenint en compte l'edat del nen, els experts calculaven que no devia haver caminat gaire. Per això el primer dia es va inspeccionar un radi de més de 500 metres entorn de la casa. Gràcies a la quantitat de persones que han participat en el dispositiu, aquest divendres s'ha pogut ampliar la recerca, que s'ha fet pam a pam. Els efectius s'havien distribuït per equips i anaven avançant a totes bandes, seguint camins i pentinant el bosc.
El nen cridava el seu pare
L'alegria ha arribat cap a les 13.30 hores gràcies a un veí de la zona i del seu fill, Josep i Josep Maria Ribas. Venien de Banyoles i volien sumar-se al dispositiu de recerca. En un primer moment els Mossos no els han deixat pujar pel camí que portava a Can Serrallonga, però després d'ensenyar la targeta censal que acreditava que vivien a la zona, els han permès l'accés. Han anat a casa seva, Mas Ventós, a uns 1.500 metres de Can Serrallonga en direcció oest, i hi han deixat el cotxe.
Han començat a buscar en direcció sud-oest. “Tenia la sensació que havia de ser per allà, no podia haver anat gaire lluny”, assegura en Josep. A uns centenars de metres passat casa seva han sentit com un gemec, que han atribuït inicialment a un gat. Han seguit el soroll, han deixat la carretera i s'han endinsat en ple bosc de quatre grapes a través d'uns arbustos. “Fins que hem sentit “papa” no sabíem si podia ser el nen o un gat”, ha explicat Ribas. Finalment, el seu fill Josep Maria, de 38 anys, pare d'una nena de la mateixa edat que en Jordi i metge de l'Hospital Trueta, l'ha localitzat. Havia sortit d'un camí i havia caminat de quatre grapes pels arbustos, havia caigut per un petit desnivell i els experts calculen que potser es podria haver quedat adormit allà mateix ahir a la nit. “Ha estat un miracle”, insisteix Ribas, “ha estat un cúmul de casualitats; si no, no l'hauríem pas trobat". Segons ell, al cap de poca estona el vent ha canviat a ponent, que és quan bufa més fort, i això hauria fet impossible sentir els gemecs del nen. Notablement emocionat i amb la veu entretallada, Ribas ha definit l'emoció que li havia causat trobar en Jordi com “el millor que he fet a la meva vida, una sensació com quan va néixer el meu fill, no ho oblidaré mai”.
En localitzar-lo han començat a cridar, però ningú els sentia. L'equip de rescat més proper havia arribat a uns centenars de metres d'aquest punt, però encara no l'havien pentinat. Amb les mans tremolant i amb dificultat per expressar-se, en Josep ha trucat al 112 i a Can Serrallonga i els ha comunicat que tenia el nen i que estava en bon estat. No portava calçat ni mitjons i tenia la cara ensangonada per les esgarrinxades dels arbustos. No parlava ni plorava –estat que es podria atribuir a una lleu hipotèrmia– i estava una mica deshidratat, però s'ha abraçat als seus salvadors. Sí que tenia gana i set. El seu pare s'ha reunit amb ell i l'equip sanitari, després de curar-li les petites ferides, l'han traslladat fins a Can Serrallonga, on l'esperava la seva mare. Una vegada junts tota la família, i després de prendre's un suc i un croissant, ha estat traslladat al Trueta en ambulància perquè li fessin una revisió mèdica a fons.
Una vegada finalitzat el dispositiu, bombers, mossos, voluntaris d'ADF, Protecció Civil, veïns, amics i tots els que han seguit la recerca, malgrat que en Jordi havia passat fred durant gairebé 20 hores, abandonaven el lloc amb un somriure a la cara i la sensació que les coses s'havien fet bé i “els havia somrigut la sort”.
