Selecciona Edició
Connecta’t
Corredisses

Ter Stegen o Bravo?

Dos porters oposats per a competicions diferents rivalitzen al Barça

Bravo davant de Bale en l'últim clàssic al Camp Nou.
Bravo davant de Bale en l'últim clàssic al Camp Nou. REUTERS

A Xile hi havia una mica de barrila amb Bravo. Alguns aficionats l’advertien, mig de debò, mig fent broma, com acostuma a passar amb aquestes coses, que li faltava guanyar una copa amb el Barça. Una manera de fer-li la punyeta després que presumís d’haver estat el titular a la Lliga. El mateix Bravo, campió a Amèrica, reiterava en cada entrevista que aspirava a jugar també les altres competicions reservades al seu company Ter Stegen, fins que va arribar el Mundial de Clubs. Bravo va ser el porter al Japó i ja pot passejar tranquil per Xile. El debat s’ha obert ara a Barcelona.

A Ter Stegen li va saber greu no jugar contra el Guangzhou i sobretot contra el River. A les fotografies de la celebració blaugrana se’l va veure distant i fins i tot ofès, com si participés per obligació de la festa, sorprès per la decisió de Luis Enrique. L’entrenador no té miraments, i si fins aleshores havia alternat els dos porters, va sorprendre a Yokohama en apostar per Bravo en els dos partits. Ara seria estrany, de totes maneres, que fes jugar algun partit de Lliga a Ter Stegen per més que l’alemany es queixi i pugui acabar essent portada del Bild.

El Barça ha passat de no tenir porter a disposar-ne de dos que ofereixen plenes garanties, malgrat que a l’inici de la temporada cada vegada que xutaven a Ter Stegen era gol, com es va poder constatar a les dues Supercopes. No era culpa pròpiament del porter sinó de l’equip i del seu moment baix de forma, com així ho van entendre els aficionats del Camp Nou. Tot i que és impossible quantificar-ho, segurament Ter Stegen té tants admiradors com Bravo. L’afició està dividida i alhora tranquil·la, perquè l’equip juga sense retrovisor, a fora i al Camp Nou.

Ter Stegen es distingeix per la seva personalitat i qualitat, unes virtuts imprescindibles per defensar la porteria blaugrana, com va quedar palès a l’època de Valdés. Tots dos s’assemblen, tant pel seu caràcter com pel joc, són un futbolista més en un equip d’especialistes com el Barça. L’alemany intervé molt, s’agrada, es fa notar, i desprèn un punt fatxenda que evoca els mítics porters alemanys: els aficionats estan pendents dels seus peus i les seves mans, tant que els crítics els retreuen que si no hi ha perill el generen només perquè es parli d’ells, com si fossin Messi.

Tenen vida pròpia i es fan forts en jugades de màxima exigència, com ara els penals. Ter Stegen no té res a veure amb Bravo. El xilè representa el contrari de l’alemany. Intervé només quan és necessari, a vegades sembla fins i tot que no hi sigui, no s’hi recrea ni reclama les càmeres ni la mirada dels espectadors, sinó que respon en els moments decisius, conscient que per anar bé el porter no ha de ser notícia al Barça. Bravo és tan discret com solvent, dóna molts punts amb les seves aturades selectives i es fa respectar al vestidor del Camp Nou.

A cada partit hi ha una aturada o dues, de vegades fins i tot tres, de Bravo. No se li recorda cap més cantada des que va fallar en el seu debut contra el Nàpols de Benítez. Transmet molta seguretat a l’equip i sobretot als tècnics, que el van demanar a la directiva després de saber que Zubizarreta havia fitxat Ter Stegen. Assegura Luis Enrique que també li agrada Masip, i així s’estalvia parlar de favoritismes. La regularitat de Bravo contrasta amb l’explosivitat de Ter Stegen; un va bé per a la Lliga, per al dia a dia, i l’altre per als partits decisius, els de Copa o Champions.

Tots dos són molt competitius, es respecten i se suporten, res més, rivalitzen per jugar cada enfrontament. A l’entrenador ja li va bé; fins ara ha sabut controlar-los, i públicament no se sap de cap problema seriós. Caldrà veure què passa ara des que Bravo va ser titular als dos partits del Japó, tot i que les apostes deien que en jugarien un cada un o bé que el protagonista seria Ter Stegen. Els porters són d’una raça especial i les seves reaccions resulten imprevisibles. Només cal mirar i preguntar per Valdés, que no troba el seu lloc al món des que se’n va anar del Barça.

N’hi ha molts que només saben viure sota una porteria. No se sap quina serà la resposta de Ter Stegen després que els xilens presumissin de Bravo. La feina de tots dos, en qualsevol cas, es agraïda mentre els tres davanters segueixin fent tants gols com fins ara. La gent blaugrana té posada la vista normalment a l’altra porteria i no pas a la del Barça.

MÉS INFORMACIÓ