Estratègia oportunista

Durant la campanya de les eleccions del 20-D, Pablo Iglesias va tractar d'allunyar el seu discurs d'aquella frase insurreccional llançada un any enrere al congrés de Podem: “El cel no es pren per consens, sinó per assalt”. Buscava una nova credibilitat socialdemòcrata, atès que el seu principal objectiu no era un altre que superar el PSOE i convertir-se en el principal dirigent de l'oposició. Després de comprovar que les urnes portaven un resultat bo però no el sorpasso que venia de gust, el líder de Podem es va afanyar a mostrar el seu tacticisme més oportunista i va establir com a “imprescindible” l'exigència d'un referèndum per a Catalunya, sens dubte conscient de la impossibilitat que el PSOE, en una negociació d'investidura, acceptés la idea simplista d'una votació a tot o res sobre la independència.

Se suposava que la prioritat de Podem havien de ser les qüestions socials. El que hem descobert en els pocs dies transcorreguts des de les eleccions és que Iglesias ha necessitat una nova maniobra per matisar l'impacte negatiu de la prioritat donada al referèndum. Consisteix en la llei 25, destinada a frenar els desnonaments, prohibir els talls de llum i aigua per falta de pagament i posar fi als copagaments farmacèutics. Es tracta de fer-ho teatralment, presentant-la a la Cambra el mateix dia de la seva constitució, sabent que per a la seva hipotètica aplicació el primer que ha de passar és que la legislatura comenci després de formar-se un Govern. Intenta així salvar la cara davant els milions d'electors que van votar Podem creient que aquest tipus de temes serien els realment importants.

L'èmfasi donat a l'anunci de la iniciativa social no ha estat prou per retirar l'exigència del referèndum. Els equilibris de Pablo Iglesias ensopeguen amb la realitat que és presoner de la complexa composició de les marques aliades. Almenys els 12 diputats d'En Comú Podem mantenen l'exigència del referèndum: ahir mateix es va encarregar de recordar-ho Xavier Domènech –molt proper a Ada Colau–, que, a més, va demanar als del PSC que se sumin a la seva posició. No pot estar més clara la voluntat de bloquejar qualsevol negociació eventual amb el PSOE: tant si els diputats catalans formen grup propi com si no, una part de la força parlamentària de Podem planteja una condició inassumible per als socialistes.

Els càlculs tacticistes dominen aquesta part de l'anomenada nova política almenys tant com la que criticava anteriorment. L'actitud de Podem impedeix qualsevol Govern alternatiu al del PP. I si el partit de Mariano Rajoy tampoc aconsegueix suports, caldrà tornar a votar. Iglesias no sembla que doni gaire importància al fet que la legislatura quedi bloquejada, calgui repetir les eleccions –amb un Govern, el de Rajoy, en funcions durant cinc mesos– i el país esperant el que pugui donar de si una altra llarga i incerta campanya electoral, de la qual Pablo Iglesias espera beneficiar-se aguditzant les contradiccions del seu adversari. Però el líder tacticista hauria de tenir molta cura a dir blat, que no sigui al sac, i encara ben lligat.