El Govern central expulsa d’Espanya dos gihadistes per “seguretat nacional”

El Govern central ha expulsat d'Espanya el 2015 dos gihadistes condemnats a penes de presó per raons de “seguretat nacional” i els ha prohibit tornar en un termini de 10 anys, segons afirmen fonts oficials de la lluita antiterrorista. Els jutges, la Fiscalia de l'Audiència Nacional i el Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) van donar suport en diferents informes a la seva immediata sortida. Des dels atemptats d'Atocha el 2004 els governs del PSOE i PP han expulsat del país més de 100 gihadistes. Cap d'ells ha tornat.

Els dos expulsats van ser obligats a sortir del país després de 72 hores de deixar la presó on van complir diversos anys de pena per delictes de terrorisme. En tots dos casos se'ls va conduir a l'aeroport madrileny Adolfo Suárez i embarcats en un avió rumb al Marroc, país del qual eren nacionals.

L'expulsió de gihadistes per raons de “seguretat nacional” no és nova. El 2014 l'executiu va expulsar 17 membres de diferents cèl·lules d'Al-Qaida i altres grups salafistes condemnats i reclosos en presons espanyoles. Deu van abandonar Espanya per la força una vegada complertes les seves condemnes i aconseguida la llibertat definitiva, quatre van ser expulsats en un termini de 72 hores de trobar-se en llibertat i a un se li va substituir la pena per l'expulsió al seu país d'origen, una petició habitual dels seus advocats que gairebé mai concedeixen els jutges. Tots residien a Espanya amb les seves famílies.

Les expulsions s’executen immediatament, en silenci i sense publicitat

Els 17 expulsats el 2014 van ser enviats als seus cinc països d'origen: Algèria (2), l'Índia (1), el Pakistan (8); el Marroc (5) i Tunísia (1). Els vuit pakistanesos i l'indi expulsats van ser condemnats a penes de més de deu anys de presó per ordir un pla per volar el metro de Barcelona. “Dels 11 condemnats, els van expulsar a tots menys un que tenia la nacionalitat espanyola. Els van fer fora el mateix dia que van sortir de la presó. Havíem demanat la substitució de la pena per expulsió, però la sala ho va denegar”, afirma el seu lletrat Benet Salellas.

El Codi Penal estableix que les condemnes de menys de sis anys a ciutadans no comunitaris no residents es poden substituir per l'expulsió. I en condemnes superiors en la fase del tercer grau (semillibertat) o compliment de la quarta part de la pena, però en pocs casos es concedeix als gihadistes sentenciats. L'advocat Salellas assenyala que diversos algerians expulsats han estat de nou detinguts en arribar al seu país, jutjats i condemnats. “Es planteja un nou relat i els sentencia a dos o tres anys més”, assegura.

La política d'expulsions de gihadistes es va iniciar en silenci i sense publicitat després dels atemptats de l'11 de març del 2004, que van causar la mort de 192 persones i 1.852 ferits. Busca allunyar d'Espanya persones considerades “molt perilloses” i evitar nous atacs terroristes com els ocorreguts a Madrid, Londres o París, segons afirmen fonts de la lluita antiterrorista. Únicament entre el 2013 i el 2014 el Govern va expulsar 32 membres d'Al-Qaida.

Les expulsions a Síria s'han aturat des que va esclatar el conflicte en aquest país, segons reconeixen fonts del Ministeri de l'Interior que asseguren que en el cas de països on no es respecten els drets humans els afectats poden demanar el dret d'asil.

És el cas de Mohamed Needl, sirià de 49 anys, casat amb Nayat, de Ceuta propietària de la casa de Morata de Tajuña on els terroristes van muntar les bombes que van explotar als trens d'Atocha. El jutge el considera “un individu altament perillós” per a la seguretat nacional, però des de fa cinc anys ha aconseguit evitar-ne l'expulsió. “Estic aquí i estic viu. A Síria m'haurien matat en arribar”, descrivia ahir. Mohamed, fa 21 anys que és a Espanya, és pare de cinc fills, va complir vuit anys de presó per pertànyer a una cèl·lula gihadista lligada a l'11-S i té una empresa de reformes.