Selecciona Edició
Connecta’t
INTERIOR/2015

Gihadisme, suïcidis i assassinats

El 2015 ha estat un any marcat per l’amenaça del terrorisme islamista i els homicidis múltiples

Fort desplegament policial a la Sagrada Família, després dels atemptats de París.
Fort desplegament policial a la Sagrada Família, després dels atemptats de París.

Mossos amb subfusells a les andanes, mossos a la plaça de Catalunya, mossos al passeig de Gràcia... Mossos fins i tot a la porta del diari EL PAÍS. El 2015 ha estat un any marcat per l’amenaça gihadista, que va revifar el 7 de gener, quan dos homes armats amb rifles automàtics van assassinar 12 persones al setmanari satíric Charlie Hebdo, a França. La matança a París del 13 de novembre va acabar de terroritzar Occident.

El temor d’un atemptat a Catalunya va portar el comissari en cap dels Mossos, Josep Lluís Trapero, poc donat a pregonar-se als mitjans, a llançar un missatge de calma: Barcelona està en risc, però no més que qualsevol altra capital europea. La sensació generalitzada entre les policies és que qualsevol cosa pot passar en qualsevol moment.

Les detencions es van succeir des de llavors (dels 73 presumptes gihadistes detinguts a Espanya, 38 han estat arrestats a Catalunya). En l’Operació Caront, la policia catalana va detenir 11 suposats terroristes que volien atemptar en centres comercials, sinagogues, comissaries... El cas, a més, va desencadenar un altre enfrontament entre la policia catalana i l’espanyola: els Mossos van acusar el Cos Nacional de Policia d’una “delació” als sospitosos. L’episodi va acabar amb un intercanvi d’acusacions de deslleialtat entre el ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, i el conseller català, Ramon Espadaler.

Una altra tragèdia van ser els homicidis múltiples barrejats amb suïcidis. El 7 de juliol, un matrimoni va matar la seva filla i posteriorment es va suïcidar a Pontons. Un mes després, a Castelldefels, un maltractador va assassinar la seva dona i els seus dos fills, de 7 i 12 anys, i després es va disparar un tret. El 9 de desembre, una aparelladora de 42 anys va llançar presumptament les seves filles, d’11 anys i 11 mesos, des d’un tretzè pis a Girona. Després va saltar ella. Amb tot, el suïcidi més sonat va ser el del copilot de Germanwings Andreas Lubitz. Va estavellar el seu avió, que havia partit el 24 de març de Barcelona amb 150 passatgers, contra el massís d’Estrop, als Alps. No va sobreviure ningú.

El mateix dia dels assassinats comesos per Lubitz, dos ancians van morir a mans del seu fill a Sant Cugat. Dues persones més grans, aquesta vegada al desembre i a Premià de Mar, van ser assassinades per l’amic d’uns familiars, toxicòman, que va entrar a robar-los. Al novembre, a Agramunt, quatre ancianes van morir en inundar-se la residència en què vivien.

En l’apartat d’homicidis, va generar una gran commoció el cas d’un alumne de 13 anys de l’institut barceloní Joan Fuster que va matar el seu professor de Ciències Socials armat amb un matxet i una ballesta casolana. També va ferir quatre persones.

Però no tot poden ser males notícies. Els Mossos van dur a terme l’operació més gran de la seva història contra la venda de droga al detall. 1.300 policies van detenir 83 persones al barri de la Mina per traficar amb cocaïna, heroïna i marihuana. A més, van escapçar els Eiye, una màfia nigeriana dedicada al terrible negoci de traficar amb éssers humans, dones que acaben prostituïdes en carrerons de Barcelona.