Selecciona Edició
Connecta’t
2015 | sanitat

L’ombra de la privatització

El sector sanitari arrossega els efectes de les retallades dels últims quatre anys

Caricatura de Jordi Pujol i Artur Mas.
Caricatura de Jordi Pujol i Artur Mas.

Les conseqüències de les retallades que ha patit la sanitat catalana durant l’última legislatura (uns 1.400 milions menys de pressupost) han marcat l’agenda sanitària el 2015. L’esperada recuperació de la sanitat catalana va fer aigües enmig de controvertides externalitzacions de serveis, impagaments a proveïdors sanitaris i llistes d’espera millorades a cop de derivacions a altres centres.

L’any va arrencar tal com es va tancar, amb els grans projectes del conseller de Salut, Boi Ruiz, pendents. El controvertit VISC+, de venda de dades sanitàries anònimes per a investigació, va entrar en el 2015 amb cautela. Salut va recular en la seva idea inicial de licitar el projecte perquè una empresa gestionés i comercialitzés les dades sanitàries anònimes i va optar per redimensionar el projecte: la Generalitat assumia tota la gestió i només cediria les dades a centres de recerca públics. Amb tot, Salut se’n va tornar a desdir i va assegurar que cedirien les dades, en una primera fase, a ens públics, però no va aclarir qui en serien els clients en la segona fase. El Parlament va demanar frenar-ho tot, però el projecte, tot i que estancat, segueix en marxa.

La reunificació de la sanitat pública de Lleida en un consorci també va generar enrenou el 2015 pel temor que això suposés una privatització encoberta. El projecte fins i tot va fer trontollar l’aliança governamental entre CiU i ERC quan els republicans s’hi van posicionar en contra. El president Artur Mas va decidir frenar-lo temporalment.

El que no es va aturar va ser la creació d’un consorci amb l’Hospital Clínic de Barcelona. La Generalitat va accedir a modificar els estatuts inicials i limitar l’entrada a la seva governança a ens públics. Amb tot, els seus opositors alerten que les bases blinden l’activitat de Barnaclínic, el braç privat de l’hospital públic.

Però l’ombra de la privatització no es va quedar en els consorcis i el VISC+. Salut també va treure a concurs la gestió d’una vintena de centres d’atenció primària (CAP) malgrat l’oposició del Parlament. La mesura amenaçava que, en la gestió d’aquests CAP, poguessin entrar empreses alienes a l’assistència sanitària directa.

Per emmascarar externalitzacions de serveis, Salut va emprar les anomenades aliances estratègiques entre centres independentment de la seva titularitat. Va ser el cas de l’al·lergologia a l’Hospital Josep Trueta de Girona, que ara gestiona una empresa privada.

Amb tots aquests plans sobrevolant la sanitat catalana, Boi Ruiz es congratulava d’haver reduït les llistes d’espera per operar-se després de quatre anys incomplint els terminis marcats per llei. Amb 104.909 persones en espera a juny del 2015, Salut va reduir un 12% les llistes pel que fa al 2014, però a costa de derivar 16.253 malalts del seu hospital públic de referència a altres centres. L’espera per a proves diagnòstiques va augmentar un 13,3%.

L’any conclou amb un afartament entre els sanitaris, que no acaben de veure els brots verds promesos, i un ambient crispat entre els proveïdors sanitaris, que estan cobrant les factures malament i amb comptagotes. A l’espera del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA), la Generalitat va arribar a deure fa un mes més de 2.000 milions d’euros a farmàcies i concerts sanitaris.