Selecciona Edició
Connecta’t
2015 | educació

Rèquiem per la LOMCE

La norma que regeix el model educatiu ha estat el major front obert entre Govern i comunitat

Protesta a Barcelona contra la LOMCE.
Protesta a Barcelona contra la LOMCE.

El món educatiu català, com gairebé tot el de la <CS8.7>resta de l’Estat, veia en les passades eleccions generals la possibilitat de matar definitivament la que en els últims tres anys ha estat la seva bèstia negra: La Llei orgànica de millora de la qualitat educativa (LOMCE), coneguda com llei Wert. Una norma que, al costat de la lluita contra les retallades, ha protagonitzat els darrers cursos escolars.

Segons la fragmentació de les Corts, la llei educativa està, de moment, ferida. Queda el dubte de quant durarà la seva agonia i si una norma tan transcendent com la que defineix el model educatiu tornarà a ser un capritx partidista i no un pacte d’Estat. El dubte també s’estén a què passarà amb el futur Govern català i el tarannà de qui prendrà el relleu d’Irene Rigau al capdavant del Departament d’Ensenyament.

Per a una part de la comunitat educativa, Rigau ha estat una alumna avantatjada del que promulgava l’exministre José Ignacio Wert. El moviment de les samarretes grogues en defensa de l’escola pública —que aquests dies compleix cinc anys, com va recordar fa poc El Diari de l’Educació li retreu que, malgrat la seva inicial crida gairebé a la insubmissió, acabés aplicant alguns articles de la LOMCE.

Al juny, per exemple, Rigau va signar el decret que ordena l’ensenyament de l’educació primària i que fixa, tal com estableix la llei educativa del PP, les proves diagnòstiques de tercer i sisè de primària. La figura d’un director més executiu que docent també era compartida per la Generalitat i el ministeri. Des del departament sempre han assegurat que, més que una insubmissió, s’ha driblat la norma, fent els canvis administratius mínims per garantir la validesa dels títols.

La resistència a les modificacions establertes per la LOMCE es va veure plasmada, per exemple, en el rebuig a les proves de sisè de primària. La Xarxa d’Escoles Insubmises (XAI) va aconseguir posar traves a la prova —que veu elitista— en una trentena de col·legis de tot Catalunya, però va estar lluny de ser massiva. Es tracta de menys del 0,8% dels centres.

Un altre dels punts de discussió entre la Generalitat i la comunitat educativa són les beques menjador. Els sindicats i la Federació d’Associacions de Pares i Mares de Catalunya (FAPAC) consideren que les 80.000 que es van lliurar l’any passat, desbordant les previsions inicials del departament, no eren suficients. A l’octubre passat s’havien atorgat 68.159 beques, un 3% més que en aquest mateix mes de 2014.

El món educatiu i el Govern català sí que han trobat complicitats a l’hora de defensar el model d’immersió lingüística. Un seguit de sentències judicials que obliguen els centres a garantir que el castellà també sigui llengua vehicular —i que afecta tot el grup en el qual estudia el menor emparat per la resolució— va generar malestar tant en les persones que van interposar les accions legals (i que en molts casos es van veure assenyalades i van patir pressions) com en les famílies que defensen el model amb classes en català. Un any i mig després que el PP aprovés un ajut per pagar l’escolarització en castellà a Catalunya per a aquelles famílies que ho volguessin, l’opinió pública segueix sense saber del cert quantes peticions s’han fet o si s’ha atorgat alguna subvenció.