Selecciona Edició
Connecta’t
2015 | cultura

Entre l’immobilisme i la convulsió

La crisi del Macba i la defunció de Carmen Balcells, en un any més de letargia de la Generalitat i poca concreció de l’Ajuntament

L'escultura de l'exposició 'La bèstia i el sobirà'.
L'escultura de l'exposició 'La bèstia i el sobirà'.

La cultura s’ha mogut el 2015 entre dos pols oposats, com són l’immobilisme i la convulsió. Immobilisme és el que ha viscut la cultura institucional, tant per part de la Generalitat, que viu les escorrialles d’una legislatura allargada en el temps, com de l’Ajuntament de Barcelona, marcada per la fi del govern convergent de Xavier Trias i el començament del d’Ada Colau, en què, tot i la declaració d’intencions de fer un profund canvi i descentralitzar la cultura, està tot per definir i encara no s’ha materialitzat res.

La convulsió s’ha viscut fora de les institucions, amb sobresalts com el que va produir la censura d’una escultura del rei Joan Carles I sodomitzat de l’exposició La bèstia i el sobirà, que va generar una gran crisi al Macba i va acabar amb el seu director Bartomeu Marí destituït. També amb la mort de grans figures com l’agent Carmen Balcells, clau de l’anomenat boom de la literatura llatinoamericana, l’editor José Manuel Lara Bosch o l’actriu Rosa Novell, dona d’Eduardo Mendoza, que havia retornat als escenaris tot i la ceguesa que li havia causat la seva malaltia. Convuls va ser també el tancament de la Fundació Godia, que des de 1999 havia organitzat més de 30 exposicions i va deixar un lloc que va ocupar la Fundació Mapfre, que va anunciar la celebració, almenys, d’una gran exposició a l’any.

Les retallades pressupostàries han seguit marcant el 2015. La Generalitat va passar dels 282 milions d’euros del 2011 als 228 milions actuals, mentre que el ministeri va disminuir les seves aportacions en un 70% en el mateix període, cosa que ha fet que molts dels equipaments culturals, amb el MNAC al capdavant, hagin creuat la línia vermella que fa perillar la seva supervivència. Conscient de la situació, el conseller de Cultura Ferran Mascarell, que ha qualificat el període de “tempesta perfecta”, ha aprofitat aquesta travessia del desert per fer un reset i un “mapeig general de la cultura que permeti posar les bases per quan la situació econòmica ho permeti”. La pròrroga del Govern català per la incertesa política ha permès a Mascarell presentar projectes en marxa que haurien quedat en el tinter, com ara el portal de la fotografia, embrió del Centre Nacional, o el Museu de l’Arquitectura, del qual només es van donar a conèixer les grans línies, però no els terminis d’execució, el pressupost ni la seu.

Molta teoria i poca pràctica és el que ha caracteritzat el Departament de Cultura aquest any. Però n’hi ha hagut: s’ha posat en marxa una nova política de subvencions a la producció en arts escèniques en què els recursos (9,9 milions d’euros) s’han destinat a 12 companyies i 18 sales; l’Agència Catalana de Patrimoni, creada el 2014, ha vist créixer la seva dotació econòmica dels 15 als 22 milions, i al juliol es va presentar, tres anys després del seu anunci, el Pla de Museus, un “document de treball” que s’ha d’acabar de discutir per traçar les línies mestres dels museus dels propers 10 anys. Al novembre, el Constitucional va aixecar la suspensió que impedia seguir cobrant la taxa a les operadores d’internet, amb què la Generalitat recaptarà uns 20 milions d’euros anuals; un respir per al sector del cinema, que aquest any ha vist reduir els seus pressupostos i el nombre de títols estrenats.

L’any s’acomiada amb Núria Espert sobre l’escenari en un gran El rei Lear i sabent que Picasso protagonitzarà les exposicions del 2016 a Barcelona, amb dues grans mostres; una sobre el cubisme al seu museu barceloní i una altra, al MNAC, sobre la seva relació amb el romànic, amb 40 obres del malagueny.