Selecciona Edició
Connecta’t
2015 | ESPORTS

Cinc copes, un salt i un cop de peu

La collita del Barça, la fita dels germans Gasol i l’eclosió d’un estol d’esportistes, en un any marcat per l’incident Rossi-Márquez

Marc i Pau, el salt del partit de les estrelles.
Marc i Pau, el salt del partit de les estrelles. EFE

Una imatge val més que mil paraules. Un salt inicial en un partit de bàsquet va plasmar el cim de l’esport català. Aquell instant, el 15 de febrer, al Madison Square Garden de Nova York, en què Pau Gasol es va elevar lleugerament més que el seu germà Marc per endur-se la primera pilota de l’All Star de la NBA, va esculpir l’excel·lència de dos xavals de Sant Boi i el missatge que ells mateixos van verbalitzar: “Esperem que sigui motiu d’inspiració. Que els nanos puguin pensar: ‘Ei, nosaltres també podem tenir una carrera d’èxit. Ja sigui en el bàsquet o a la professió que exerceixin’. Que els nens vegin que no hi ha res impossible”. Per a ells no ho ha estat: en Pau ha guanyat dos anells en la seva reeixida carrera a la NBA i aquesta temporada va liderar la selecció espanyola que va guanyar l’Eurobàsquet, en Marc va ser designat el millor pivot de la NBA i tots dos van ser elegits en els quintets inicials de l’All Star.

Les fotos donen per a un àlbum sencer al Barcelona de Luis Enrique, el dels tres tenors, el del model Masia. 63 anys després del celebèrrim Barça de les Cinc Copes de Kubala i companyia, ha tornat un altre Barça de les Cinc Copes. És el de Messi, Neymar i Luis Suárez —una davantera que va camí de batre tots els registres—, el dels jugadors del planter amb denominació d’origen la Masia, Iniesta, Piqué, Sergio Busquets, Sergi Roberto o el mateix Messi, una sèrie de fantàstics jugadors que ho han guanyat gairebé tot. El Mundial de Clubs ha estat la cirereta després de la Lliga, la Champions, la Copa del Rei i la Supercopa d’Europa.

El Barcelona d’handbol va assolir l’excel·lència la temporada 2014-2015, en què va conquistar els set títols possibles, entre ells la seva novena Copa d’Europa. L’erupció d’una colla d’esportistes catalanes ha animat l’any. La successió d’èxits resulta espectacular. Anna Cruz ja llueix l’anell de campiona de la NBA; Núria Picas és la reina mundial de les curses de muntanya; en enduro no hi ha qui pugui amb Laia Sanz, capaç de fer-se amb l’elit masculina al Ral·li Dakar; Jessica Vall va ser bronze en els 200 braça de l’exigent Mundial de natació, en què Ona Carbonell va sumar una altra plata i un altre bronze a la seva col·lecció, en una llista en què també destaquen Laura Orgué (curses de muntanya), Queralt Castellet (surf de neu) o Mònica Gimeno (patinatge artístic).

Els èxits individuals s’han vist acompanyats pels triomfs d’equips com el CITYLIFT Girona de bàsquet, el Club Patinatge Olot i el CN Sabadell de waterpolo, malgrat una derrota a la final europea que va acabar amb una ratxa de tres anys, un mes i 18 dies d’imbatibilitat, amb 118 victòries i dos empats.

La ratxa triomfal és també un mèrit afegit en els casos de Toni Bou, que ha conquistat el seu novè títol mundial de trial, i de Kilian Jornet, un referent en les curses de muntanya i en esquí de muntanya. La capacitat de superació és igualment destacable en el cas de Joel González, subcampió del món de taekwondo després de superar una greu lesió. I Joaquim Rodríguez, als seus 36 anys, segueix parlant de tu a tu a l’elit del ciclisme mundial.

L’any d’èxits es va veure enfosquit per la puntada que Valentino Rossi va clavar a Marc Márquez durant el Gran Premi de Malàisia que es va disputar el 25 d’octubre, i que va provocar que el pilot català caigués sobre l’asfalt del circuit de Sepang. L’episodi va marcar un any en què Jorge Lorenzo va guanyar el seu tercer títol mundial. Un incident polèmic que va ser dels que passen a la posteritat i que estarà molt present quan comenci la nova temporada.