Selecciona Edició
Connecta’t

Un aprenent de Xavi guia el Barça a Miami

El club català s'imposa a un gran València en la final del torneig internacional de la Lliga Promises

Els jugadors del FC Barcelona es fotografien amb el trofeu de campions. Ampliar foto
Els jugadors del FC Barcelona es fotografien amb el trofeu de campions. EFE

El Barça només sap guanyar. Poc importa si els futbolistes tenen 20 o 10 anys. Tant guanyen el Mundial de Clubs a Yokohama com la final del torneig infantil que ahir es va disputar a Miami. Els joves components del conjunt català van aconseguir el triomf en la vintena edició del torneig internacional la Lliga Promises, celebrat sota un sol de justícia, com just va ser el triomf del Barça contra un gran València, que va tenir el gran gust de jugar la final després d'eliminar el Sevilla. I la final, que va guanyar el Barça 4-3, va ser apassionant, amb un València que es va avançar dues vegades en el marcador i que va haver de rendir-se, amb tots els honors, això sí, davant el campió.

Un Barça que gira entorn de Xavi Simons, un migcampista amb maneres de Xavi i cabellera d’estil Valderrama, el gran cervell del futbol colombià de la dècada dels vuitanta i els noranta. Té 12 anys, és fill de futbolista, va néixer a Amsterdam, es va instal·lar fa uns anys a Alacant, Guillermo Amor s’hi va fixar i el Barça se’l va quedar. És el nen més petit de la residència de la nova Masia. I com Xavi, Hernández, Simons porta el 6 a l'esquena i és el capità de l’equip. Necessita pocs tocs de pilota, un o dos. I juga amb el cap alt.

El noi va enlluernar el públic de Miami amb la seva desimboltura i bon futbol. Sota la seva batuta, el Barça es va desplegar amb la potència de Mamadou i Moriba (tres gols a la final entre els dos). Els dos jugadors de Guinea marquen la diferència pel seu físic, imponent i desequilibrant en aquestes categories. I com en un bon plat, que hi caben tots els bons ingredients, a la potència dels africans s'uneix el toc de distinció d'un futbolista de poca talla i moltíssim talent. “És Iniesta”, s'afirmava a la graderia. El seu nom és Marc Pelaz. El seu futbol és una delícia, així com els seus regatejos, les seves fintes i un talent innat que li brolla a dojo. També va ser impressionant la ruleta de Pau Serrat, una pelopina a l’estil de Xavi, i el seu xut per fer el 2-2 a la final, clau perquè arribaven al descans amb avantatge del València (2-1).

Els nois del Barça van arrodonir un any fantàstic de l'entitat i es van coronar com el millor equip infantil del món. El Barça es va trobar amb un València d'allò més digne: molta organització i bona defensa, de fet, no havia rebut ni un gol en tot el torneig. Un torneig que va mostrar al món el futbol d'art del petit Carlitos, del Sevilla, o la manera de fer espectacular d’Héctor, el porter del Vila-real. També, el talent golejador de Cristian, davanter del València que va fer els tres gols del seu equip en la gran final.

Simons va enlluernar el públic de Miami amb la seva desimboltura i bon futbol. Sota la seva batuta, el Barça es va desplegar amb la potència de Mamadou i Moriba

La jornada la van obrir el Sevilla i el València. El lateral Jesús va batre el porter d'un xut magnífic amb l'esquerra i només llavors es va activar el conjunt andalús, les ocasions del qual va fer miques el porter del València (0-1). La semifinal entre el Barça i el Vila-real va mostrar el potencial de l'equip català, que va acumular tres ocasions de gol en els tres primers minuts. El Barça va ser molt superior, i al Vila-real el va mantenir Héctor, el seu porter. En el tram decisiu, Moriba, com gairebé sempre, va marcar, per partida doble (2-0).