Selecciona Edició
Connecta’t

Barcelona reclama per a la ciutat el llegat de Carmen Balcells

L'Ajuntament se suma a l'intent de la Generalitat de recuperar la documentació que l'agent literària va vendre al Ministeri de Cultura

L'agent literària Carmen Balcells, a casa seva el 2009.
L'agent literària Carmen Balcells, a casa seva el 2009.

Tots els grups municipals de l'Ajuntament de Barcelona –excepte la CUP, que es va abstenir– van aprovar ahir una proposició plantejada pel PSC, en què reclamen que la ciutat sigui la dipositària del llegat de l'agent literària Carmen Balcells, morta el setembre passat. Balcells va cedir per voluntat pròpia gran part del llegat –integrat per 2.000 caixes i 2.000 metres lineals de documentació, esborranys i originals d'autors que ella va representar, més de 200, entre els quals, diversos premis Nobel de Literatura— al Ministeri de Cultura el 2010, que li va pagar tres milions d'euros.

El que planteja ara l'Ajuntament és buscar alguna fórmula de col·laboració entre el Consistori, el Ministeri de Cultura i la Generalitat per garantir el trasllat del llegat. I fer-ho amb el Departament de Cultura, segons van coincidir a assenyalar diversos grups municipals. “Ahir mateix parlàvem d'aquesta qüestió amb el conseller Ferran Mascarell, en el sentit d'impulsar una acció conjunta perquè el llegat vingui a Barcelona”, va explicar Jaume Asens, tercer tinent d'alcalde del Consistori. Asens considera que no hi ha cap impediment en això, tot i que el ministeri es fes amb el llegat mitjançant pagament: “Són diners públics i, per tant, també dels barcelonins”. “Enlloc està determinat que el fons hagi de ser a Madrid, sobretot perquè el pes de l'activitat de l'agència de Balcells era precisament a Barcelona”, va matisar el socialista Jaume Collboni, que va defensar la proposta.

La iniciativa també apuntava que el fons documental hauria de dipositar-se en algun equipament de la ciutat per facilitar la promoció i difusió del llegat. Va ser aquest, precisament, el punt en què va haver-hi més matisos. Jaume Collboni (PSC) va proposar l'edifici de l'antiga Foneria de Canons de l'inici de la Rambla –la compra del qual està negociant l'Ajuntament amb la Generalitat–, Jaume Ciurana (CiU) s'inclinava per la Casa de la Literatura de Jacint Verdaguer o l'arxiu de la ciutat, Joan Puigcorbé (ERC) va proposar algun lloc a Sarrià mentre que Barcelona en Comú apostava per la “biblioteca nacional o la provincial quan la tinguem”, va defensar Asens.