Selecciona Edició
Connecta’t

El poder del temps

L’artista Jesús Galdón fa una instal·lació per al castell de Montjuïc que juga amb els símbols bèl·lics

L'obra de Jesús Galdón al pati del castell de Montjuïc.
L'obra de Jesús Galdón al pati del castell de Montjuïc.

Els rajos de sol llancen espurnes de llum que es reflecteixen en aquest imponent artefacte, col·locat al bell mig del pati d'armes del castell de Montjuïc. Malgrat les sorprenents vistes a 360º, l'estranya màquina atreu els nombrosos visitants com un imant. L'envolten, es consulten, llegeixen el rètol explicatiu i amb una evident satisfacció descobreixen el seu secret. Es tracta de Les ombres del temps, una instal·lació de l'artista Jesús Galdón (Barcelona, 1976) que consisteix en la reproducció d'un dels canons antiaeris més utilitzats durant la Guerra Civil i la II Guerra Mundial, convertit en un rellotge solar.

El castell de Montjuïc, evolució d'una antiga torre de vigilància marítima que va esdevenir una fortalesa el 1640 durant la revolta contra Felip IV, ha jugat un paper important en destacats episodis de la història de Barcelona. La seva austera arquitectura sembla reflectir els horrors que s'hi van viure: bombardejos, detencions, tortures i execucions, com la del president de la Generalitat Lluís Companys i els 4.000 republicans afusellats durant la repressió franquista. “Barcelona és l'única ciutat que ha estat bombardejada des de la fortalesa que havia de protegir-la”, indica Galdón, conegut per obres que interpel·len l'antiguitat i atorguen nous valors i significats al nostre patrimoni. L'Ajuntament, actual propietari del castell, l'ha convidat a fer una obra que aporti nova energia al lloc, en el marc d'un programa d'instal·lacions site specific (és a dir, fetes expressament per a un lloc concret) que va arrencar fa just un any amb una immensa esfera reflectora de Quim Tarrida en suport al recentment inaugurat centre d'interpretació de la fortalesa.

“Recordava el pati d'armes ple de canons i em va estranyar trobar-lo buit”, explica Galdón. En passejar-se pel recinte, es va adonar que l'absència gairebé total de decoracions contrastava amb la presència de dos rellotges solars col·locats a la torrassa el 1777, precisament quan va ser dotat també de 120 canons. “En el context militar, el temps ha estat sempre un element molt important i al llarg de la història els conflictes han anat marcant un tempo que malauradament segueix marcant les seves hores en múltiples conflictes al voltant del món”, afegeix Galdón.

L'artista ha realitzat l'obra, com si fos una maqueta de paper retallable, dibuixant tots els elements en llautó daurat, que després ha estat tallat amb làser i doblegat fins a aconseguir les formes requerides. D'aquesta manera, la boca del canó que va abatre més avions durant la II Guerra Mundial, segueix mirant cap al cel en direcció nord, però ara serveix per marcar l'hora exacta amb l'ombra que projecten els seus tres metres de longitud en la circumferència de set metres de diàmetre que l'envolta. “He triat el llautó per les seves connotacions de voler i no poder, per l'afany d'ostentació que s'amaga al darrere de la lluentor i per la simbologia de l'or que vincula el poder i la fascinació de l'home per les armes i el pas del temps”, conclou l'artista. Les ombres del temps romandrà a Montjuïc fins al 31 de març, tot i que la unió entre obra i emplaçament resulta tan encertada que l'Ajuntament podria prendre en consideració la possibilitat de mantenir-la de forma permanent. En canvi, queden només un dia per veure una altra obra de Galdón, Filacteri d’infrallengua,una intervenció per a la Biblioteca de Catalunya, inspirada en el llibre homònim de Carles Hac Mor.