Selecciona Edició
Connecta’t

Els accidents laborals es disparen entre els temporals

La sinistralitat dels eventuals puja més del 40% en dos anys, en comparació amb el 4% dels fixos

José Antonio Palomeque, un treballador temporal que va sofrir un accident laboral aquest any.
José Antonio Palomeque, un treballador temporal que va sofrir un accident laboral aquest any.

La sinistralitat laboral torna a créixer. A Catalunya s'han registrat aquest any 75.667 accidents, el 13% més que fa dos anys, quan la tendència a la baixa de l'accidentalitat a la feina es va truncar. Aquest augment, a més, és desigual entre indefinits i eventuals. La xifra d'accidents a Catalunya s'engreixa des de fa dos anys pel costat més fràgil: les víctimes que tenien un contracte eventual han augmentat un 41,4%; molt més que les que tenien un contracte fix, que també s'han incrementat, però un 4,3%.

A José Antonio Palomeque li van ordenar que pugés a una bastida de més de tres metres d'altura sense arnés ni casc el primer dia de feina. La il·lusió d'estar a un pas d'aconseguir un contracte laboral després de tres anys a l'atur va guanyar la por. L'home de 41 anys va advertir al seu cap que no ho havia fet mai. Abans de la crisi havia estat soldador i no sabia quines precaucions havia de prendre un manobre a la construcció. “Si això no és res... Tu et poses a dalt i jo et vaig passant cables des de baix”, el va tranquil·litzar aquest. Poc temps després, se sentiria “José, que caus!”, abans de precipitar-se sobre el terra d'un gimnàs en obres a Barcelona i perdre el coneixement.

Tres de cada deu catalans que han tingut un accident mentre treballaven el 2015 tenien un contracte eventual, segons la informació que publica el Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat. La dada preocupa els sindicats, si es té en compte que els treballadors temporals suposen dos de cada 10 assalariats, segons l'Enquestade Població Activa (EPA).

Contractes d’un mes

La sinistralitat laboral a Catalunya

  • Canvi de tendència. La sinistralitat laboral va tornar a créixer a partir del 2013.
  • Accidents. Fins al novembre n'hi ha hagut 75.667, el 6% més que l'any passat i el 13% que el 2013.
  • Tipus de contracte. La sinistralitat va pujar el 4,3% en el cas dels indefinits respecte al 2013, i el 41,4% en els contractes temporals.
  • Incidència. Per eliminar efectes estacionals o de la crisi, la Generalitat empra índexs d'incidència. Aquests van pujar l'últim any a tots els sectors econòmics.
  • Gravetat. Els accidents lleus van créixer el 6% respecte a l'any passat; els greus, el 5,8%, i els mortals, el 23% (aquest any hi ha hagut 64 morts al lloc de treball).

La responsable de Salut Laboral de CCOO, Loly Fernández, considera que la relació és clara. “Que hi hagi més accidents té a veure amb les característiques de l'ocupació que es crea. Se signen contractes d'una durada tan curta que el primer que s'obvia és la formació en prevenció de riscos”, denuncia. Aquest anys s'han formalitzat més de 2,5 milions de contractes al territori. El 35% no superava el mes de durada.

Palomeque, que feia tres anys que anava on li diguessin i en les condicions que li oferissin per portar uns quants diners a casa, no volia perdre l'oportunitat de tornar a cotitzar. “A mi no m'ha agradat mai treballar sense estar donat d'alta a la Seguretat Social. Però amb la crisi ho he hagut de fer perquè havia esgotat l'atur i els meus germans tampoc tenien feina”, assegura. “No podia dir que no el primer dia. Era pujar a la bastida o anar-me'n a casa”, lamenta.

Una vegada a dalt, el seu cap anava movent la bastida amb ell damunt a mesura que anava col·locant el cable. Fins que una roda es va descargolar. Ja a terra, Palomeque no podia moure's, però ho sentia tot. “Hi havia obrers d'una altra empresa que li deien que cridés una ambulància i que no em mogués. Però el meu cap i un amic seu em van arrossegar dos carrers fins que van trobar un taxi. Li van oferir diners al conductor perquè em portés a l'hospital. Però aquest no ho volia si no m'acompanyava algú. Així que el meu cap va venir. Gràcies a Déu, perquè jo encara no havia signat cap contracte”, explica.

Por a denunciar

El secretari de Salut Laboral de CGT i advocat del bufet Col·lectiu Ronda, Àlex Tisminetzky, considera que la dimensió del problema és fins i tot més gran. “Les dades reals són més altes perquè hi ha una infradeclaració. Molts empresaris no volen declarar aquests accidents per por de denúncies i, els treballadors, per por de perdre la feina”, assegura. Tisminetzky afirma que el seu despatx ha notat l'augment de víctimes en situacions laborals precàries i considera que l'equació “com més temporalitat, més accidents i més greus” es fa cada vegada més evident.

La formació en prevenció és un pas obligatori per a tots els treballadors, fins i tot pels que no passaran més d'un dia a l'empresa, recorda l'adjunt a la secretaria de política sindical de la UGT, Dionís Oña. “Semblava que la cultura de prevenció s'instal·laria finalment al mercat laboral. Però hi ha hagut modificacions que han evitat que això es consolidés. Per exemple, ara els empresaris que ocupen menys de 25 persones poden assumir les tasques de prevenció de riscos, encara que no tinguin la capacitat de fer-ho”, lamenta.

Com la petita empresa que va trucar a Palomeque perquè comencés a treballar l'endemà. Després de l'accident, el seu cap li va fer un contracte i li va pagar les primeres nòmines. “Fins que es va assabentar de la denúncia i em va acomiadar perquè no complia les meves funcions des del 22 d'octubre, segons deia el burofax. El mateix dia de la caiguda”, assegura. Un any després, continua de baixa, amb 13 cargols al maluc i un altre a la mà, a més de cicatrius a la cara. Conseqüències d'haver arriscat la vida per una feina de la qual desconeixia dades tan bàsiques com la durada o el salari. Ni tan sols ho havia preguntat: “Feia tres anys que ningú m'oferia un contracte”.

MÉS INFORMACIÓ