Selecciona Edició
Connecta’t

Colita, protagonista d’un documental de Ventura Pons

La fotògrafa conversa amb amigues com Teresa Gimpera, Rosa Regàs i Maruja Torres

Colita en el rodatge del documental de Ventura Pons. Ampliar foto
Colita en el rodatge del documental de Ventura Pons.

Es presenten com a “velles dames indignes” i relaten records, sentiments, amistats —tot amb una bona dosi de bon humor—a l'entorn de la taula del jardí de la casa de la fotògrafa Colita, al barri de la Bordeta de Barcelona. Cola, Colita, Colassa (Oda a Barcelona) és el nom d'un documental del director català Ventura Pons que té la fotògrafa Colita —Isabel Steva Hernández— com a principal protagonista. És Colita acompanyada per algunes de les seves amigues, que, com ella mateixa, han deixat una important empremta en la cultura i la vida barcelonines: Teresa Gimpera, Maruja Torres, Pilar Aymerich, Rosa Regàs, Núria Feliu, Beatriz de Moura, Anna Malo, Rosa Sender i Marta Tatjer. Totes intervenen en una xerrada de sobretaula en el documental de la productora Els Films de la Rambla que s'estrenarà el proper 29 de gener.

Una pel·lícula que, de passada, també servirà per conèixer algunes anècdotes de la vida professional de la fotògrafa, amb més de 50 anys de carrera. Ella mateixa relata, per exemple, que quan va morir Franco no va dubtar a disfressar-se de falangista —amb una gavardina "a l'estil Casablanca", a la qual li va cosir una bandera espanyola— fent la salutació feixista i amb la càmera penjant per retratar el que veia al Valle de los Caídos. "El més important és que tenim memòria", sosté Gimpera. Una memòria que en el documental arrenca en els últims anys del franquisme “en un país pobre, trist i desgraciat”, relata la veu en off de Rosa Maria Sardà, que continua: “Quan semblava que molestaves si reies i et diverties, quan la falta d'humor era una institució, quan semblava que naixies amb la corbata posada i ens haguessin abandonat en un cistell a la porta d'un ministeri”.

La mort de Franco va canviar les sensacions i les ciutats: “Barcelona es va convertir en una ciutat divertida, oberta, amb ganes de fer coses”, intervé Rosa Regàs en una de les escenes del documental. A través de la memòria de Colita i de les seves amigues es trava part de la història i la vida de la ciutat. Hi desfilen escriptors, cantants, artistes de cinema, però també rostres anònims, persones desconegudes que van ser retratades per Colita i protagonistes de fotos que es van publicar en mitjans de comunicació de l'època, com Fotogramas, Tele-exprés, Mundo Diario, Destino, Interviú, Cuadernos para el diálogo o La Calle.

El documental fa un recorregut per la Barcelona que Colita més va fotografiar, la de l'arribada de la democràcia. Reflecteix els profunds canvis socials i urbans de la capital i de la seva àrea metropolitana. Amb més de 40 exposicions, Colita ha publicat una trentena de llibres de fotografia i ha estat reconeguda amb diversos premis i distincions, com la Medalla al Mèrit Artístic de l'Ajuntament de Barcelona, la Creu de Sant Jordi o el Premi Internacional Terenci Moix. El 2014 va rebutjar, en desacord amb la política cultural del Govern de Mariano Rajoy, el Premi Nacional de Fotografia.

MÉS INFORMACIÓ