Selecciona Edició
Connecta’t
Pactes per al nou Govern

La CUP deixa ara el futur de Mas en mans de cent assemblees

La direcció assumirà el que decideixin les bases a través de reunions a tot Catalunya

Militants de la CUP el passat diumenge a Sabadell.
Militants de la CUP el passat diumenge a Sabadell.

El procés de decisió dins de la CUP sobre la investidura d'Artur Mas torna a començar. I aquesta vegada haurà de completar-se amb prou feines cinc dies. El partit anticapitalista, que diumenge passat es va mostrar incapaç de decidir en una multitudinària assemblea si investeix l'actual president en funcions, ha posat aquest dilluns en marxa una nova ronda de consultes a les seves bases que derivarà en un centenar d'assemblees locals. Uns setanta delegats d'aquestes assemblees –que fa un mes ja van rebutjar Mas– es pronunciaran definitivament aquest dissabte.

La CUP no s'ha cansat de demanar respecte per al seu sistema de presa de decisions, que a ulls de la resta de partits resulta paralitzant i que ha deixat Artur Mas molt afeblit. Els seus militants defensen a les xarxes socials que el sistema assembleari és el més democràtic, i que si encara no hi ha hagut acord és perquè el líder de Convergència i president de la Generalitat en funcions no ha volgut fer un pas enrere com li han demanat reiteradament.

L'insòlit empat a 1.515 vots registrat a l'assemblea de diumenge passat entre partidaris i contraris a la investidura de Mas haurà de dirimir-se ara al consell polític de la formació. Aquest organisme, que seria l'equivalent al comitè federal del PSOE, el formen els diputats de la CUP (que no tenen dret a vot), els 15 membres del secretariat i entre tres i sis representants de cadascuna de les 13 assemblees territorials que té la formació. En aquest cas, el consell polític de dissabte que ve s'ampliarà a una dotzena de representants d'organitzacions polítiques que van donar suport a la CUP als comicis del 27-S.

La singular organització de la formació anticapitalista provocarà que entre aquests dirigents que decidiran sobre la investidura del president de Catalunya hi hagi delegats d'assemblees territorials de fora d'aquesta comunitat autònoma, concretament dels altres territoris dels anomenats pels nacionalistes Països Catalans, com València i Perpinyà.

Els representants territorials es limitaran a transmetre amb el seu vot el resultat de les assemblees prèvies que hauran fet a la seva zona. El vot de cadascuna de les 13 assemblees territorials es dirimirà en un centenar de reunions a nivell municipal. En el cas de la ciutat de Barcelona la militància es pronunciarà entre dimarts i dimecres.

Rebutjat fa setmanes

Aquest intricat sistema de presa de decisions torna a deixar el futur de Mas en mans d'unes assemblees territorials que ja el van rebutjar una vegada, fa quatre setmanes. Llavors, en una primera ronda de votacions, sis de les 13 assemblees es van oposar obertament a la investidura, quatre li van donar suport amb matisos i almenys una no es va pronunciar. Els representants de València van ser entre els més partidaris d'investir Artur Mas.

El secretariat de la CUP, l'òrgan que pren les decisions del dia a dia, s'ha reunit aquest dilluns per decidir com organitzar la votació de dissabte. Entre els dubtes hi ha el de si es votarà o no a mà alçada i si els delegats que representin un territori hauran de votar tots en el mateix sentit o podran repartir els vots en funció del nivell de suport que hagi tingut Mas a les assemblees respectives.

Si no hi ha canvis d'última hora, alguna cosa que no és descartable amb el sistema de funcionament de la CUP, la votació no planteja un escenari favorable per als interessos d'Artur Mas. No només les assemblees territorials són contràries majoritàriament a la investidura; també ho són gairebé totes les organitzacions externes que van ajudar a articular la campanya del 27-S. L'esperança dels defensors de la investidura és que alguna assemblea territorial es decanti ara per la investidura després d'haver analitzat l'escenari que pot obrir-se si hi ha noves eleccions, amb l'independentisme desmobilitzat.

Quatre líders tenen l’última paraula

La CUP es caracteritza perquè té una estructura assembleària que intenta diluir al màxim els lideratges i fomenta la renovació de cares cada legislatura. Malgrat això, alguns dels diputats i exdiputats tenen una posició no només de lideratge orgànic, sinó que s'han convertit en referent de l'esquerra anticapitalista a Catalunya.

Anna Gabriel. Diputada del Parlament. Considerada una de les més fermes detractores de Mas com a president de la Generalitat. Milita a Endavant, la facció del partit més poc inclinada a qualsevol acostament a Junts pel Sí.

Antonio Baños. Va encapçalar la llista de la CUP a les eleccions del 27-S i és considerat pròxim als defensors d'aconseguir un pacte de legislatura amb Junts pel Sí. Periodista i membre de l'organització independentista Súmate, Baños va assegurar diumenge que encara hi ha marge per a l'acord.

Josep Manel Busqueta. Forner de professió, va ser assessor dels governs d'Hugo Chávez, als quals va recomanar nacionalitzar més empreses privades. Les últimes setmanes aquest diputat ha fet una dura campanya contra la investidura de Mas.

David Fernàndez. Va encapçalar el 2012 la primera candidatura de la CUP que va aconseguir representació parlamentària. Aquest periodista ha estat la principal cara visible del partit i va disparar la seva popularitat entre els sectors alternatius quan es va dirigir a Rodrigo Rato picant amb una sandàlia la taula durant una comissió parlamentària. Ha defensat la investidura d'Artur Mas.

MÉS INFORMACIÓ