Selecciona Edició
Connecta’t

La Xina aprova la seva primera llei antiterrorista i el segon fill

El controvertit text dóna àmplies competències al Govern

Forces paramilitars vigilen una zona turística de Pequín aquest diumenge.
Forces paramilitars vigilen una zona turística de Pequín aquest diumenge. AP

L'òrgan legislatiu xinès ha donat aquest diumenge el vistiplau a tres importants lleis que feia mesos, fins i tot anys, que es tramitaven i que pretenen donar resposta als nous reptes als quals s'enfronta la societat xinesa. Es tracta de la llei antiterrorista, que ha rebut fortes crítiques per part de governs estrangers i organitzacions empresarials, la de lluita contra la violència masclista i la que permetrà a totes les parelles del gegant asiàtic tenir un segon fill sense necessitat de pagar una multa.

Totes elles han estat aprovades pels 159 legisladors que formen el Comitè Permanent de l'Assemblea Nacional Popular, que va estar reunit tota la setmana per aquest motiu. Les dues primeres neixen amb l'objectiu de dotar d'un marc legal específic àmbits que en mancaven, mentre que la tercera escenifica la carpetada definitiva a la polèmica llei del fill únic que ha estat en vigor durant més de tres dècades i ha evitat uns 400 milions de naixements.

La primera llei antiterrorista de la Xina busca "abordar el terrorisme al país i ajudar a mantenir la seguretat al món", segons ha informat l'agència oficial Xinhua. L'esborrany del text conegut durant el període de discussió va suscitar polèmica per algunes de les seves clàusules. Per exemple, obliga les empreses tecnològiques a lliurar informació considerada sensible al Govern xinès així com a instal·lar portes posteriors (mecanismes per evitar els sistemes de seguretat) en els seus productes.

La norma també determina qui, quan i com pot informar sobre terrorisme. Amb excepció dels mitjans estatals que disposin d'autorització expressa, ningú podrà divulgar dades sobre atacs o sobre les polítiques governamentals en aquest àmbit. Aquesta part del text es va idear especialment, segons van assenyalar els mateixos legisladors xinesos, per restringir la informació relacionada amb el terrorisme que puguin publicar els ciutadans a les xarxes socials. Les organitzacions pro-drets humans veuen aquí una eina més per a la censura, mentre que des del Govern ho justifiquen pel fet que en l'actualitat molts atacs es planegen a través del ciberespai.

Li Shouwei, un dels parlamentaris xinesos, ha assegurat una vegada aprovada la llei davant els periodistes que "la Xina simplement està fent el que altres nacions ja fan: demanar a les empreses tecnològiques ajuda per combatre el terror", informa Reuters, la qual cosa suggereix que el text no ha patit canvis significatius.

Pequín ha accelerat la tramitació d'aquesta norma en considerar que el país és cada vegada més procliu a patir atemptats, especialment per l'activitat de diversos grups oriünds de la regió nord-occidental de Xinjiang, on enfrontaments entre els han i els uigurs (de religió musulmana) han provocat centenars de morts en els últims anys.

La llei contra la violència masclista fa anys que es discuteix. L'últim esborrany va ser revisat perquè solament incloïa el maltractament físic i ignorava el psicològic, que ara sí que forma part del text. La norma preveu que les víctimes per violència de gènere puguin demanar una "ordre de protecció personal" que haurà de ser concedida o denegada en un màxim de 72 hores pel jutge.

Els tribunals podran prohibir a l'agressor que s'apropi o es posi en contacte amb la víctima, i de no respectar la seva decisió els abusadors s'enfrontaran a penes que oscil·len des de les multes a la presó depenent de la gravetat del cas.

És un pas significatiu en una societat on els conflictes familiars són tractats com a assumptes privats i en la qual, a pesar que les estimacions oficials indiquen que un 25% de les dones xineses han patit algun maltractament físic o psicològic, les denúncies són poc freqüents.

MÉS INFORMACIÓ